En 1884, després d’àrdues negociacions, l’Estat espanyol va adquirir la biblioteca de la Casa d’Osuna. La col·lecció, constituïda al llarg de generacions i formada per més de 35.000 volums entre impresos i manuscrits, representava un dels patrimonis bibliogràfics més importants del país. Ara bé, els vaivens i les despeses del dotzè duc d’Osuna, Mariano Téllez Girón, feren saltar les alarmes: els llibres corrien el risc de dispersar-se després de la seua mort en 1882. Finalment, gràcies a un acord econòmic amb la seua vídua, María Leonor de Salm-Salm, aquests foren comprats pel Ministeri de Foment i repartits fonamentalment entre la Biblioteca Nacional d’Espanya i les biblioteques del Senat i del Congrés. A més, entre 1888 i 1892, la resta dels llibres es distribuïren entre una desena de biblioteques universitàries, entre les quals, la de la Universitat de València.

Aquesta exposició traça el recorregut d’aquesta col·lecció fins a la seua arribada a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València i reconeix tant el valor de les obres conservades com la tasca de localització i classificació d’exemplars per part del personal de la institució des de fa anys. Ducs, duquesses, bibliotecaris, enquadernadors i els mateixos volums guiaran el visitant en un viatge en dos nivells: el dels protagonistes que construïren i preservaren una biblioteca de consulta pública entre els segles XVIII i XIX, i el dels llibres que, com a objectes, constitueixen actualment un testimoni històric, cultural i patrimonial de la Casa d’Osuna.