Grup d'optimització de la biodisponibilitat de fàrmacs - DRUGBIOP

Referència del grup:

GIUV2013-082

 
Descripció de l'activitat investigadora:
El grup ha desenvolupat diferents projectes d'investigació, tant pública com privada, que avalen la seva trajectòria. Com a resultats visibles, ha publicat en els darrers 5 anys, 15 articles en revistes del primer quartil de l'àrea de Farmàcia i Farmacologia, del JCR. L'activitat investigadora s'ha centrat en estudis d'absorció de fàrmacs a través de diferents vies (ull, intestí i pell, fonamentalment), tant des del punt de vista del mecanisme subjacent com des de les possibilitats de modificar-la. En aquest sentit, s'han investigat eines per a incrementar la biodisponibilitat (fàrmacs poc solubles o amb efecte de primer pas important) i, més recentment, s'han posat a punt recursos per a disminuir-la, incrementant l'efecte tòpic, per tal de reduir la toxicitat sistèmica del fàrmac. Per aconseguir aquests objectius, s'han assajat diverses estratègies entre les quals figura la utilització d'excipients afavoridors de la solubilitat, microagulles, pel·lícules polimèriques i nano i micropartícules de diferent estructura. Els estudis s'han desenvolupat mitjançant tècniques in silico (mitjançant modelització per ordinador i tècniques estadístiques) i in vitro (cultius cel·lulars,...El grup ha desenvolupat diferents projectes d'investigació, tant pública com privada, que avalen la seva trajectòria. Com a resultats visibles, ha publicat en els darrers 5 anys, 15 articles en revistes del primer quartil de l'àrea de Farmàcia i Farmacologia, del JCR. L'activitat investigadora s'ha centrat en estudis d'absorció de fàrmacs a través de diferents vies (ull, intestí i pell, fonamentalment), tant des del punt de vista del mecanisme subjacent com des de les possibilitats de modificar-la. En aquest sentit, s'han investigat eines per a incrementar la biodisponibilitat (fàrmacs poc solubles o amb efecte de primer pas important) i, més recentment, s'han posat a punt recursos per a disminuir-la, incrementant l'efecte tòpic, per tal de reduir la toxicitat sistèmica del fàrmac. Per aconseguir aquests objectius, s'han assajat diverses estratègies entre les quals figura la utilització d'excipients afavoridors de la solubilitat, microagulles, pel·lícules polimèriques i nano i micropartícules de diferent estructura. Els estudis s'han desenvolupat mitjançant tècniques in silico (mitjançant modelització per ordinador i tècniques estadístiques) i in vitro (cultius cel·lulars, cèl·lules de difusió i models de referència a nivell legal) per tal de reduir la utilització d'animals. També, es disposa d'infraestructura i capacitació per a avaluar els resultats in vivo en ratolins i rates.
[Llegir més][Ocultar]
 
Pàgina Web:
 
Objectius cientificotècnics:
  • Desenvolupament de noves formes farmaceutiques que controlen l'absorcio de farmacs (fonamentalment per sistemes de cessio modificada) a traves de pell, ull i intesti, i els estudis farmacocinetics associats. Utilitzacio de l'administracio topica com a via d'optimitzacio de la seguretat. Adaptacio de les tecniques d'avaluacio biofarmaceutica de sistemes cololoidals. Prediccio "in silico".
 
Línies d'investigació:
  • Disseny de materials per a vehiculització de fàrmacs i ús en cosmètics.Els excipients que s'utilitzen per a vehiculitzar les substàncies actives (tant en terapèutica com en cosmètica) no són inerts. Poden afavorir o retardar l'absorció i, com a tal, modelen la biodisponibilitat en velocitat i magnitud de les molècules d'interès. Resulta molt important validar aquest paper per aconseguir l'optimització de la forma d'administració. Els delimiten dos objectius en la línia: per una banda, descriure l'efecte dels vehicles més comunament emprats i, per l'altra, preparar nous que milloren la capacitat per a incrementar l'absorció o disminuir-la segons l'objectiu sistèmic o tòpic, respectivament. El grup d'investigació col·labora amb altres institucions (Universitat de Saarland-Alemanya i Universitat do Rio Grande do Sul-Brasil, fonamentalment) en la preparació i la caracterització dels vehicles. És responsable dels estudis de cessió i de la modelització matemàtica de la cinètica, la qual cosa permet l'optimització del material. També porta a terme els estudis d'estabilitat.
  • Modelatge in silico (QSAR) en el disseny de fàrmacs.En les etapes inicials del desenvolupament de fàrmacs és molt important aplicar eines de treball que minimitzen la utilització d'animals per consideracions ètiques i, a més, són una alternativa per a reduir el cost dels estudis. Amb la comprensió que proporciona la trajectòria del grup, les tècniques de modelització del procés del LADME constituixen una estratègia molt important per a identificar les substàncies amb millors propietats biofarmacèutiques entre sèries àmplies de compostos. Es basen en descriptors moleculars que poden obtenir-se matemàticament. Alhora permeten orientar cap a modificacions de les molècules bioactives que comporten simultàniament canvis interessants com fàrmacs (reducció de toxicitat, augment de la solubilitat en fluids biològics, increment d'estabilitat).
  • Absorció de fàrmacs a través de la mucosa intestinal, l'epiteli pulmonar, via oftàlmica i la pell. Modulació mitjançant excipients. Avaluació biofarmacèutica..La comprensió del procés d'absorció és una via indiscutible per a modular de forma efectiva la biodisponibilitat dels fàrmacs i aconseguir l'optimització de la forma farmacèutica. La línia comprén estudis in vitro i in vivo d'absorció de diferents substàncies, en solució lliure i en presència d'additius. El procés es caracteritza cinèticament per tal d'inferir els mecanismes subjacents a l'absorció de les molècules farmacològicament actives i descriure, en una etapa posterior, l'efecte que produeixen els excipients de les formes farmacèutiques. Les conclusions es comproven mitjançant estudis de biodisponibilitat. La finalitat última és descriure estratègies de vectorització del fàrmac al teixit diana, en quantitat i velocitat adequada per a un efecte òptim, mentre es redueix la distribució a la resta de l'organisme, la qual cosa comporta reducció dels efectes secundaris i millora de la seguretat.
 
Components del grup:
Nom Caràcter de la participació Entitat Descripció
ANA MELERO ZAERADirector-aUniversitat de ValènciaTitular d'Universitat
Equip d'investigació
ROSA MARIA GINER PONSMembreUniversitat de ValènciaCatedràtica/Catedràtic d'Universitat
ANTONIO JOSE GUILLOT GARCIAMembreUniversitat de ValènciaAjudant Doctor/a
MIQUEL MARTINEZ NAVARRETEMembreUniversitat de ValènciaPersonal Investigador
ANA MARIA BORREGO SANCHEZMembreUniversitat de ValènciaAyudante Doctor/a
M CARMEN RECIO IGLESIASCol·laborador-aUniversitat de ValènciaCatedràtica/Catedràtic d'Universitat
 
CNAE:
  • Actividades de investigación.
  • Fabricación de perfumes y cosméticos.
 
Estructura associada:
  • Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica
 
Paraules clau:
  • nanocarriers, liposomes, colloids, targeting, polimeric nanoparticles, solid-lipid nanoparticles, bioavailability, controlled drug release, polymeric films, microneedles, drug safety
  • Modeling, in silico, QSAR, drug, design
  • oral administration, intestinal absorption, skin penetration, lung bioavailability, drugs, excipients, polymeric films, microneedles