GIUV2015-240
Estudi diacrònic de l'evolució de les formes, els contexts i les tecnologies de la comunicació al llarg de la història i en diferents àmbits socioculturals. El grup d'investigació parteix de la idea segons la qual l'home és un ésser simbòlic, que construeix un teixit dens de mediacions per organitzar la seua convivència, les seues formes de relació amb els altres i amb el món exterior. Des de la invenció de l'escriptura i a través de successives tècniques i maneres de comunicació, els éssers humans han construït, han donat expressió, han tramés i han rebut la cultura. Fins i tot, alguns autors, amb certa autoritat -com ara l'antropòleg Jack Goody- , afirmen que resulta d'allò més rellevant completar l'estudi de les formes i modes de producció amb el de les formes i modes de comunicació per a, relacionant societats, cultura i comunicació, esbrinar la textura concreta que cobren les mediacions, la relació d'aquestes amb la diferencia social, amb la construcció de diferents formes de poder, amb la formulació d'identitats, amb les expressions del conflicte, amb la constitució de les ideologies dominants o subordinades, amb el teixir-se i desteixir-se de l'hegemonia política, cultural...Estudi diacrònic de l'evolució de les formes, els contexts i les tecnologies de la comunicació al llarg de la història i en diferents àmbits socioculturals. El grup d'investigació parteix de la idea segons la qual l'home és un ésser simbòlic, que construeix un teixit dens de mediacions per organitzar la seua convivència, les seues formes de relació amb els altres i amb el món exterior. Des de la invenció de l'escriptura i a través de successives tècniques i maneres de comunicació, els éssers humans han construït, han donat expressió, han tramés i han rebut la cultura. Fins i tot, alguns autors, amb certa autoritat -com ara l'antropòleg Jack Goody- , afirmen que resulta d'allò més rellevant completar l'estudi de les formes i modes de producció amb el de les formes i modes de comunicació per a, relacionant societats, cultura i comunicació, esbrinar la textura concreta que cobren les mediacions, la relació d'aquestes amb la diferencia social, amb la construcció de diferents formes de poder, amb la formulació d'identitats, amb les expressions del conflicte, amb la constitució de les ideologies dominants o subordinades, amb el teixir-se i desteixir-se de l'hegemonia política, cultural i econòmica o amb l'aparició d'institucions construïdes per generar comunitats imaginades. El nostre grup considera que des de l'escriptura als dispositius electrònics i digitals, la comunicació juga un paper decisiu en la història i és omnipresent, però emfatitzem l'estudi de les mediacions massives, perquè són elles les que han acompanyat l'evolució del món contemporani i, en aqueix sentit, la construcció de la història contemporània i la història del temps present. L'estudi dels mitjans massius -premsa, ràdio, televisió, cinema, cibermitjans- esdevé, sempre en la perspectiva diacrònica, social i cultural adés esmentada, un objectiu central del grup. Aquest estudi atén, fonamentalment a la producció, la distribució i el consum de la comunicació i la informació. La producció atén no només al mitjà de comunicació concret encarregat d'escampar els missatges, sinó també i prèviament a la seua configuració institucional -de caràcter privat o públic-, a la seua estructura en quant entitat productiva, a la materialitat de l'emissor en quant a tal (la seua naturalesa econòmica, les relacions socials, professionals, laborals, etc., en les quals es basa, etc.). L'estudi de la producció suposa també entendre la configuració dels missatges, tot i relacionant la qualitat de l'emissor amb allò que emet i en aquest sentit contextualitzant els missatges i les trames de sentit que construeixen. La distribució atén a la difusió dels missatges i a la formulació tècnica d'aquells elements que la fan possible. L'estudi del consum atén a la recepció social i individual dels missatges, a les formes d'impacte de la comunicació i als efectes socioculturals de la informació. Es tracta d'una preocupació investigadora per la recepció dinàmica, cultural i històricament determinada, que fan els humans de les mediacions simbòliques a les quals es sotmeten de grau o a través de formes explícites o subtils de coerció. El grup d'investigació assumeix una perspectiva relacional entre comunicació i cultura. Però no només en un sentit clàssic, segons el qual la comunicació té lloc en un medi cultural del qual és producte i expressió: la cultura comunica. També assumim un altra perspectiva segons la qual la comunicació modifica la cultura. En aqueix sentit, la relació entre comunicació i cultura és oberta, no respon a un patró predeterminat i està íntimament vinculada als actors socials, al desplegament dels seus interessos i de les accions conduents al manteniment, la reforma o el trencament de l'statu quo. Conscients de que la noció de comunicació és summament transversal i que pot afectar a diverses disciplines, en comptes de veure aquesta qüestió com un element de paràlisi del seu estudi, ho anotem en termes d'oportunitat interdisciplinària.
[Llegir més][Ocultar]
[Llegir més][Ocultar]
- Analisi de les formes simboliques de comunicacio i de les seues relacions amb la cultura en societats historicament determinades.
- Estudi de la premsa historica.
- Estudi dels mitjans audiovisual en perspectiva diacronica
- Estudi dels canvis socioculturals vinculats als efectes de la produccio, la transmissio i el consum informatiu al llarg de la historia.
- Història de la comunicació i de la cultura.Anàlisi de les formes de comunicació i de les seus interaccions amb la cultura de les societats al llarg de la història.
- Història de la sàtira mediàtica.Anàlisi de les formes de construcció de l'humor als mitjans de comunicació i dels usos culturals, polítics i socials al llarg de la història.
- Història del periodisme de qualitat.Anàlisi de la configuració dels estàndards de qualitat periodística al llarg de la història contemporània i del temps present i estudi de l'aplicació que els mitjans de comunicació han fet dels criteris de rigor, contrastació, professionalització i objectivació de la informació.
| Nom | Caràcter de la participació | Entitat | Descripció |
|---|---|---|---|
| FRANCISCO ANDRES MARTINEZ GALLEGO | Director-a | Universitat de València | Catedràtica/Catedràtic d'Universitat |
| Equip d'investigació | |||
| MARIA DOLORES BAÑON CASTELLON | Membre | Universitat de València | Prof. Permanent Laboral Ppl |
| ENRIQUE BORDERIA ORTIZ | Membre | Universitat de València | Titular U. |
| MARIA IRANZO CABRERA | Membre | Universitat de València | Ajudant Doctora/Doctor |
| ANTONIO LAGUNA PLATERO | Col·laborador-a | Universidad de Castilla la Mancha | professor-a titular d'universitat |
| JOSE LUIS VALHONDO CREGO | Col·laborador-a | Universidad de Extremadura | professor-a associat-da |
- Edición de periódicos.
- Actividades de producción cinematográfica y de vídeo.
- Actividades de radiodifusión.
- Actividades de programación y emisión de televisión.
- Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació
- Comunicació social; mitjans de comunicació; mediacions; producció, distribució i recepció de mitjans
- Comunicació satírica; humor; premsa humorística, premsa satírica, infoentreteniment, humor i sàtira als mitjans de comunicació
- qualitat periodística; opinió i informació periodístiques; rigor informatiu; deontologia professional
