GIUV2019-451
El grup d'investigació "ReDePol" (acrònim de "Religió, Dret i Política") naix com a llit de difusió i intercomunicació de totes les activitats investigadores i de transferència relacionades amb l'estudi del règim jurídic del factor religiós -entés com a element integrant de la cultura i la identitat col·lectiva-, de les seues conseqüències polítiques i socials. Malgrat les tradicionals dificultats per a definir el religiós, és innegable que el religiós fa referència a la relació de l'home amb la transcendència, relació que suposa inicialment un acte d'acceptació racional i lliure per part de l'home, que és l'acte de fe. Així l'acte de fe és la primera i fonamental característica del fet religiós en les societats actuals. Al costat d'això, el religiós té altres components essencials: un doctrinal (creences), un altre cultural (ritus) i un altre moral (comportament ètic). Si al que s'ha dit afegim que l'exteriorització dels actes humans és una necessitat antropològica, la religió adquireix una dimensió social per ser originada, precisament, en un acte humà (l'acte de fe). És a dir, l'home sempre ha procedit associadament per a l'expressió i exercici dels seus sentiments religiosos....El grup d'investigació "ReDePol" (acrònim de "Religió, Dret i Política") naix com a llit de difusió i intercomunicació de totes les activitats investigadores i de transferència relacionades amb l'estudi del règim jurídic del factor religiós -entés com a element integrant de la cultura i la identitat col·lectiva-, de les seues conseqüències polítiques i socials. Malgrat les tradicionals dificultats per a definir el religiós, és innegable que el religiós fa referència a la relació de l'home amb la transcendència, relació que suposa inicialment un acte d'acceptació racional i lliure per part de l'home, que és l'acte de fe. Així l'acte de fe és la primera i fonamental característica del fet religiós en les societats actuals. Al costat d'això, el religiós té altres components essencials: un doctrinal (creences), un altre cultural (ritus) i un altre moral (comportament ètic). Si al que s'ha dit afegim que l'exteriorització dels actes humans és una necessitat antropològica, la religió adquireix una dimensió social per ser originada, precisament, en un acte humà (l'acte de fe). És a dir, l'home sempre ha procedit associadament per a l'expressió i exercici dels seus sentiments religiosos. Conseqüentment, el fenomen religiós, que té el seu origen en un acte intern, adquireix una dimensió social o comunitària, que com a tal societat necessita d'un ordenament jurídic que l'estructure. [Ubi societas, ibi ius.] La rellevància jurídica del fet religiós va inscrita en la rellevància social. La religió es desembolica en la societat civil, es relaciona amb altres ciutadans no pertanyents a la religió, està sotmesa a les Autoritats civils... En conseqüència, el fenomen religiós té rellevància pública per al Dret estatal punt per a preveure les conseqüències civils del comportament religiós, les seues relacions amb altres membres de la comunitat política aliens a la pròpia religió, o el sotmetiment de les confessions o grups de creients a les normes estatals. Aquest ordenament jurídic és l'objecte d'estudi de la ciència del Dret Eclesiàstic de l'Estat. Però no s'esgota el fenomen religiós en el seu tractament jurídic, sinó que ha de ser abastat també des de l'estudi d'altres disciplines socials i humanes (psicologia, antropologia, política, filosofia, educació, etcètera). Per això, aquest grup naix amb la vocació d'incorporar a especialistes d'aquestes disciplines, a fi de completar una visió del fet religiós des d'una perspectiva global.
[Llegir més][Ocultar]
[Llegir més][Ocultar]
- Determinar el regimen juridico de la religion en sociedades democraticas. Relaciones entre el Derecho y la Religion
- Libertad religiosa y no discriminacion. Las minorias religiosas. La mujer en las tradiciones religiosas.
- Confesiones y entidades religiosas como agentes sociales y politicos
- Voluntariado y cooperacion
- La religion como factor para el mantenimiento de la paz. El integrismo religioso. El yihaddismo.
- Religió, Dret i Política.Estudi i transferència de resultats sobre les relacions socials entre el dret, la religió i la política.
| Nom | Caràcter de la participació | Entitat | Descripció |
|---|---|---|---|
| DIEGO TORRES SOSPEDRA | Director-a | Universitat de València | Ajudant Doctor/Doctora |
| Equip d'investigació | |||
| MARIA ELENA OLMOS ORTEGA | Membre | Universitat de València | Catedràtica/Catedràtic d'Universitat |
| JAIME BONET NAVARRO | Col·laborador-a | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| CARMEN YOLANDA GARCIA RUIZ | Col·laborador-a | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| JOSE LANDETE CASAS | Col·laborador-a | Universitat de València | Contractada Doctora/Contractat Doctor |
| VICTOR MORENO SOLER | Col·laborador-a | Universitat de València | Ajudant Doctor/a |
| PEDRO CARCELLER ICARDO | Col·laborador-a | Universitat de València - Estudi General | estudiant-a de doctorat UVEG |
| JOSE LUIS MAYORDOMO LLEDO | Col·laborador-a | Universitat de València - Estudi General | estudiant-a de doctorat UVEG |
| ANDER LOYOLA SERGIO | Col·laborador-a | Universidad Pública de Navarra | investigador-a |
| SERGIO DÍAZ SÁNCHEZ | Col·laborador-a | Universidad Pública de Navarra | investigador-a |
| MAR TUSET TADGHIGHI | Col·laborador-a | Universitat de València - Estudi General | estudiant-a de màster |
- Actividades jurídicas.
- Actividades de organizaciones religiosas.
- Actividades de organizaciones políticas.
- Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l'Estat
- Religión, Derecho, Política
