GIUV2023-576
En un Estat social i democràtic basat en l'estat de dret, com el proclamat en l'article primer de la nostra Constitució, el "ius puniendi", o poder punitiu per castigar, és un poder limitat, és a dir, subjecte a principis o garanties que, al seu torn, són drets fonamentals dels ciutadans reconeguts constitucionalment (principis de legalitat, proporcionalitat, "non bis in idem", igualtat, culpabilitat, presumpció d'innocència, etc.) Per tant, el dret penal ha de respectar aquests límits, ja que la Constitució és la norma superior del nostre ordenament jurídic. Tanmateix, el legislador ordinari oblida massa sovint aquests principis com es pot comprovar a través de les successives i constants reformes que ha sofrit el Codi Penal de 1995, reformes que han augmentat exponencialment en els darrers anys (només aquest últim any 2022 el Codi Penal ha sigut reformat almenys set vegades LO 4/2022, 6/2022, 9/2022, 10/2022, 11/2022, 13/2022, 14/2022). Aquesta manera de legislar genera confusió i atempta contra la seguretat jurídica dels ciutadans (fonament del principi de legalitat). A més, per si això fora poc, el mateix assumpte ha sofrit diverses reformes en un curt espai de temps com...En un Estat social i democràtic basat en l'estat de dret, com el proclamat en l'article primer de la nostra Constitució, el "ius puniendi", o poder punitiu per castigar, és un poder limitat, és a dir, subjecte a principis o garanties que, al seu torn, són drets fonamentals dels ciutadans reconeguts constitucionalment (principis de legalitat, proporcionalitat, "non bis in idem", igualtat, culpabilitat, presumpció d'innocència, etc.) Per tant, el dret penal ha de respectar aquests límits, ja que la Constitució és la norma superior del nostre ordenament jurídic. Tanmateix, el legislador ordinari oblida massa sovint aquests principis com es pot comprovar a través de les successives i constants reformes que ha sofrit el Codi Penal de 1995, reformes que han augmentat exponencialment en els darrers anys (només aquest últim any 2022 el Codi Penal ha sigut reformat almenys set vegades LO 4/2022, 6/2022, 9/2022, 10/2022, 11/2022, 13/2022, 14/2022). Aquesta manera de legislar genera confusió i atempta contra la seguretat jurídica dels ciutadans (fonament del principi de legalitat). A més, per si això fora poc, el mateix assumpte ha sofrit diverses reformes en un curt espai de temps com succeeix, per exemple, amb la regulació de la temeritat, que ha sigut modificada fins a tres vegades, la qual cosa ha generat confusió i inseguretat jurídica, a més de menystenir altres principis penals: la LO 1/2015 va introduir un nou tipus de temeritat, la menys greu, despenalitzadora de la temeritat lleu. La LO 2/2019, per objectivar la temeritat, en contra del principi de culpa, va establir una autèntica definició de temeritat menys greu i la LO 11/2022, amb la mateixa finalitat, redefineix aquesta mena d'imprudència. El grup de recerca ¿Els límits del "ius puniendi" i la seua aplicació als delictes i les penes té com a objectiu fonamental l'estudi dels límits del poder punitiu i l'anàlisi crítica dels delictes i les penes a partir dels principis limitadors del "ius puniendi". Aquest objectiu comú, la defensa de les garanties penals, unifica els membres del grup de recerca d'acord amb la seua trajectòria acadèmica i professional. El caràcter interdisciplinari del grup, amb formació teòrica i/o pràctica en Dret i Criminologia, permet abordar un estudi més complet de les següents línies comunes de recerca: 1)La primera línia de recerca, els límits del ¿ius puniendi¿, unifica l'estudi de les garanties penals. 2)La segona línia, els delictes perillosos i la seua relació amb la perillositat penal, reuneix els problemes que giren entorn d'aquests conceptes, ja que estan estretament relacionats i són complementaris. 3)La tercera línia, temeritat i sinistralitat, aborda la problemàtica dels accidents en tots els seus àmbits i des d'un punt de vista integral. 4)El quart, aborda la problemàtica de la corrupció pública, íntimament relacionada amb els delictes comesos pels funcionaris públics en l'exercici dels seus càrrecs. 5)La cinquena, sobre dret penal econòmic, unifica l'estudi dels delictes econòmics i la responsabilitat de les persones jurídiques. 6)I, l'últim, sobre delictes tecnològics, s'enfronta a una nova forma de criminalitat comuna a diferents delictes.
[Llegir més][Ocultar]
[Llegir més][Ocultar]
- Analisis critico de los delitos y las penas a partir de los principios limitadores del "ius puniendi"
- Els límits del "ius puniendi".Estudi dels principis limitadors del poder punitiu de l'Estat, especialment del principi de legalitat, i el seu paper davant els nous reptes del dret penal plantejats per l'auge de la tecnologia, la ideologia de la seguretat pública i l'augment de la repressió penal.
- Delictes de perill i perillositat criminal.Estudi del concepte de perill i la seua relació amb la perillositat criminal. Anàlisi crítica de la política legislativa dirigida a combatre el perill i la perillositat criminal amb mesures que prescindeixen de principis com la protecció dels béns jurídics i el principi de culpabilitat.
- Imprudència i sinistralitat.Estudi de la sinistralitat en general i des d'un punt de vista integral. Anàlisi crítica dels delictes d'homicidi i lesions imprudents després de les darreres reformes per reduir la sinistralitat vial. Anàlisi del concepte, del tipus d'imprudències i dels problemes concursals.
- CORRUPCIÓ PÚBLICA: DELICTES COMESOS PER FUNCIONARIS PÚBLICS.Anàlisi dels delictes comesos per funcionaris públics en l'exercici del seu càrrec i de la política criminal en matèria de corrupció pública per a la prevenció i persecució d'aquests delictes, tant des del punt de vista legislatiu com econòmic.
- DRET PENAL ECONÒMIC, RESPONSABILITAT DE LES PERSONES JURÍDIQUES I.Estudi dels delictes que integren el dret penal econòmic i examen de la compatibilitat del seu desenvolupament dogmàtic i la seua aplicació pràctica amb les garanties penals. Anàlisi de la responsabilitat de les persones jurídiques a partir de l'aplicació efectiva i el respecte de les garanties penals.
- DELICTES TECNOLÒGICS.L'auge dels delictes tecnològics en matèries com, per exemple, la violència de gènere, la intimitat, la llibertat sexual o el patrimoni, ens obliga a reflexionar sobre el concepte, les característiques dels delictes tecnològics i la seua compatibilitat amb les garanties penals.
| Nom | Caràcter de la participació | Entitat | Descripció |
|---|---|---|---|
| SARA AGUADO LOPEZ | Director-a | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| Equip d'investigació | |||
| FRANCISCO JAVIER BOIX REIG | Membre | Universitat de València - Estudi General | professor-a honorari-a UVEG |
| Mª DE LOS ANGELES JAREÑO LEAL | Membre | Universitat de València | Catedràtica/Catedràtic d'Universitat |
| MIGUEL ANGEL MORENO ALCAZAR | Membre | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| VICENT ELISEU FRIGOLS BRINES | Membre | Universitat de València | Ajudant Doctor/a |
| FRANCISCO ALMENAR PINEDA | Membre | Universitat de València | Ajudant Doctor/a |
| FRANCISCO ALMENAR PINEDA | Membre | Almenar Abogados, C.B. | investigador-a |
| ABRAHAM DEVIS MATAMOROS | Membre | Universitat de València | Ajudant Doctor/a |
| TERESA GARCIA FERNANDEZ | Membre | Universitat de València | Personal Investigador |
| TERESA GARCIA FERNANDEZ | Membre | Universitat de València - Estudi General | estudiant-a de doctorat UVEG |
| MARIA DE LA PAZ LLORIA GARCIA | Col·laborador-a | Universitat de València | Catedràtic/a d'Universitat |
| NESTOR OREJON SANCHEZ DE LAS HERAS | Col·laborador-a | Universitat de València | Associada/associat d'Universitat |
| NESTOR OREJON SANCHEZ DE LAS HERAS | Col·laborador-a | Autònomo | advocat-da |
| Gonzalo Vives Zapater | Col·laborador-a | Vives Ferrero Abogados, C.B. | investigador-a |
- Actividades de investigación.
- derecho penal; garantías penales; derechos fundamentales; reformas penales
- peligro; peligrosidad criminal; medidas de seguridad
- imprudencia; clases de imprudencia; siniestralidad; concursos; homicidio y lesiones imprudentes
- corrupción pública; funcionarios públicos; prevención
- delitos económicos; personas jurídicas; compliance
- delitos tecnológicos; delitos informáticos; ciberdelincuencia
