GIUV2023-550
El creixent nombre d'individus que pateixen trastorns addictius i la manca de teràpies psicofarmacològiques prou efectives ha augmentat l'interès per determinar els factors implicats en la vulnerabilitat a l'addicció. L'objectiu principal d'aquesta unitat de recerca és l'estudi dels endofenotips predictius o relacionats amb l'addicció a diferents drogues (o noves addiccions comportamentals), especialment en subjectes adolescents d'ambdós sexes. Els nostres estudis se centren en cinc àmbits principals: 1. La investigació de variables de personalitat (recerca de novetat/sensacions, impulsivitat, compulsivitat, ansietat, etc.); 2. Tasques neurocognitives (proves neuropsicològiques en humans i proves de comportament en rosegadors); 3. Influències ambientals (per exemple, estrès); 4. Substrats neurobiològics (circuits neuronals, neurotransmissors, mecanismes moleculars, etc.); 5. Relació dels endofenotips relacionats amb el comportament addictiu amb altres trastorns associats (ansietat, depressió, hiperactivitat i dèficit d'atenció, etc.).Atès que l'adolescència és un període especialment crític en el desenvolupament de l'addicció (a causa de les característiques neurobiològiques i...El creixent nombre d'individus que pateixen trastorns addictius i la manca de teràpies psicofarmacològiques prou efectives ha augmentat l'interès per determinar els factors implicats en la vulnerabilitat a l'addicció. L'objectiu principal d'aquesta unitat de recerca és l'estudi dels endofenotips predictius o relacionats amb l'addicció a diferents drogues (o noves addiccions comportamentals), especialment en subjectes adolescents d'ambdós sexes. Els nostres estudis se centren en cinc àmbits principals: 1. La investigació de variables de personalitat (recerca de novetat/sensacions, impulsivitat, compulsivitat, ansietat, etc.); 2. Tasques neurocognitives (proves neuropsicològiques en humans i proves de comportament en rosegadors); 3. Influències ambientals (per exemple, estrès); 4. Substrats neurobiològics (circuits neuronals, neurotransmissors, mecanismes moleculars, etc.); 5. Relació dels endofenotips relacionats amb el comportament addictiu amb altres trastorns associats (ansietat, depressió, hiperactivitat i dèficit d'atenció, etc.).Atès que l'adolescència és un període especialment crític en el desenvolupament de l'addicció (a causa de les característiques neurobiològiques i conductuals dels adolescents), els estudis es realitzen principalment en rosegadors i adolescents humans o adults joves. A més, s'estudien les diferències de sexe tant en els efectes produïts per les drogues com en la vulnerabilitat a desenvolupar addiccions. Utilitzem models animals de comportaments addictius (condicionament de preferència de lloc, autoadministració de fàrmacs), de depressió (prova de suspensió de cua, natació forçada, preferència de sacarosa, etc.), ansietat (laberint elevat en creu, camp obert, caixa negra-blanca), simptomatologia psicòtica (inhibició prepulsió), variables conductuals (recerca de novetat o impulsivitat en diferents paradigmes, entre d'altres), execució cognitiva (laberints, reconeixement d'objectes, evasió activa i passiva), etc. En humans utilitzem escales per a avaluar variables de personalitat, funcions executives, aprenentatge i memòria, etc. Els nostres estudis més recents se centren en la resiliència, entesa com la capacitat d'un subjecte per recuperar-se després d'experimentar condicions adverses o per respondre amb canvis que permeten una millor adaptació. Un dels nostres principals objectius és conèixer les variables individuals i ambientals que confereixen resiliència als subjectes a l'hora de desenvolupar trastorns addictius i la manipulació d'aquestes variables en subjectes vulnerables per augmentar-ne la resiliència a l'addicció. Per a modelar els efectes de l'exposició a l'estrès en ratolins utilitzem diferents tipus d'estrès social, ja que en els humans l'estrès sovint resulta de problemes amb la interacció amb els altres. El model més utilitzat és la derrota social en una trobada agonística amb un cospecífic agressiu, que en el cas dels ratolins adolescents és un model d'assetjament escolar, tot i que també es poden utilitzar altres tipus d'estrès social. En les femelles hem desenvolupat un model de derrota social vicària. En general, l'exposició a l'estrès social augmenta els efectes reforçadors de les drogues, però estudiem que les variables conductuals (estratègies d'afrontament de l'estrès, recerca de novetats, impulsivitat, depressió, ansietat, abstinència social, etc.) poden fer que el subjecte siga més resistent als efectes de l'estrès en el desenvolupament de l'addicció. Així mateix, també pretenem estudiar l'efecte de diferents manipulacions per augmentar la resiliència, incloent l'exposició a entorns enriquits, l'activitat física, la inoculació a l'estrès o l'administració de fàrmacs.
[Llegir més][Ocultar]
[Llegir més][Ocultar]
- Estudiar los endofenotipos y los factores ambientales relacionados con el desarrollo de la conducta adictiva
- Fomentar estrategias ambientales y farmacologicas para la prevencion y tratamiento de la conducta adictiva
- Estudiar la resiliencia a los efectos del estres social sobre la conducta adictiva en ambos sexos
- Paper de diferents sistemes de neurotransmissió en els efectes conductuals de les drogues.Mitjançant l'administració de fàrmacs agonistes i antagonistes de diferents sistemes de neurotransmissió en ratolins, n'hem estudiat el paper en els efectes conductuals (reforç, activitat motora, interacció social, aprenentatge i memòria, etc.) de diferents fàrmacs.
- Efectes a llarg termini de l´exposició a drogues i policonsum en l´adolescència.S'estudien els efectes a llarg termini, principalment conductuals, de l'administració de diferents drogues en ratolins, ja siga per separat o en policonsum, imitant-ne els patrons habituals de consum en l'adolescència (per exemple, el "binge" o consum intensiu d'alcohol o cocaïna).
- Influència de les variables individuals sobre la vulnerabilitat als efectes reforçants de les drogues.S'estudia la influència de diferents variables individuals com l'edat, el sexe, el nivell de cerca de la novetat, etc. sobre la vulnerabilitat als efectes reforçadors de la cocaïna, l'alcohol, la MDMA, el cànnabis o els opiacis en ratolins mascles adolescents i en ratolins adults, mascles i femelles.
- Influència de variables ambientals sobre la vulnerabilitat als efectes reforçants de les drogues.S'estudia la influència negativa o protectora de diferents variables ambientals (com l'exposició a l'estrès social, l'aïllament, la convivència amb un altre animal, ambients enriquits) sobre la vulnerabilitat per al desenvolupament d'un trastorn addictiu, així com els mecanismes subjacents en ratolins.
- Mecanismes neuroconductuals de resiliència als efectes negatius de l´estrès social sobre l´adicció a drogues.S'identifiquen els biomarcadors conductuals i neuroquímics de la resiliència als efectes negatius de la derrota social sobre la resposta a la cocaïna i els mecanismes subjacents (neurotransmissors, neuroinflamació, epigenètica, microbiota, etc.) en ratolins mascles i femelles.
- Potenciació de la resiliència als efectes conductuals a curt i llarg termini de l´estrès social.S'avalua la capacitat de diferents manipulacions ambientals i farmacològiques que augmenten la resiliència als efectes de l'estrès social tant a curt termini (ansietat, depressió, etc.) com a llarg termini (major sensibilitat a la cocaïna) en ratolins mascles i femelles.
- Resiliencia als efectes de l´estrès sobre els trastorns adictius en humans.S'estudien les característiques conductuals de les persones resilients per al desenvolupament d'un trastorn per consum de substàncies o un altre trastorn addictiu després de l'exposició a l'estrès. Aquest estudi es realitza principalment mitjançant l'aplicació de qüestionaris en línia.
| Nom | Caràcter de la participació | Entitat | Descripció |
|---|---|---|---|
| M ASUNCION AGUILAR CALPE | Director-a | Universitat de València | Catedràtica/Catedràtic d'Universitat |
| Equip d'investigació | |||
| MARIA DE LOS ANGELES MARTINEZ CABALLERO | Membre | Universitat de València | Personal Investigador |
| Jose Enrique De La Rubia Orti | Col·laborador-a | Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir | professor-a contractat-da doctor-a |
- Investigación y desarrollo experimental en ciencias sociales y humanidades.
- DOPAMINA; SEROTONINA; GLUTAMATO; OXIDO NITRICO; ENDOCANNABINOIDES; OPIOIDES ENDÓGENOS; ALCOHOL; COCAINA; MDMA; CANNABIS;
- ALCOHOL; COCAINA; MDMA; CANNABIS; OPIACEOS; POLICONSUMO; ADICCIÓN; VULNERABILIDAD; ADOLESCENCIA; BINGE DRINKING;
- ADOLESCENCIA; DIFERENCIAS SEXUALES; ALCOHOL; COCAINA; MDMA; CANNABIS; OPIACEOS; REFUERZO; ADICCIÓN
- estrés; derrota social repetida; aislamiento; enriquecimiento social; enriquecimiento ambiental; cocaina; alcohol; MDMA; preferencia de lugar
- resiliencia; estrés; derrota social; adicción; cocaína; ansiedad; depresión; diferencias sexuales; dopamina; glutamato; cannabinoides; óxido nítrico
- resiliencia; derrota social; ansiedad; depresión; cocaína; inoculación al estrés; actividad física; ketamina; cannabidiol; memantina; 7-nitroindazole
- estrés; resiliencia; trastornos adictivos; búsqueda de novedad; impulsividad; sensibilidad a la recompensa y al castigo; depresión; ansiedad
