GIUV2023-566
La crisi de sobredosi d'opioides als Estats Units (EUA) des de finals dels anys 90 fins a l'actualitat és ben coneguda. La seua gravetat és tal que ha sigut definida com una prioritat entre els problemes de salut de la població americana pel Senat i les autoritats sanitàries americanes. Diversos estudis apunten a l'augment de prescripcions d'opioides per al tractament de patologies doloroses no canceroses com a inici d'aquesta crisi (www.wonder/CDC.gov). De fet, la presència de dolor s'ha revelat com un factor important en el desenvolupament de TCO i d'altres fàrmacs com l'alcohol, tant en estudis clínics com preclínics, contràriament a les creences prèvies basades en els pocs estudis existents sobre aquest tema fins fa poc més de cinc anys. Una situació diferent es produeix a Espanya, on el control sanitari sobre la prescripció d'opiacis dificulta l'accés a aquests fàrmacs. Tanmateix, hi ha lliure accés a un altre fàrmac que, com els opiacis, també activa els receptors d'opiacis tipus Mu (Mor), l'alcohol. L'alcohol segueix sent la substància psicoactiva més consumida a Espanya, tal com revela l'informe EDATS 19-20 publicat pel Pla Nacional de Drogues, el 77,2% de la població...La crisi de sobredosi d'opioides als Estats Units (EUA) des de finals dels anys 90 fins a l'actualitat és ben coneguda. La seua gravetat és tal que ha sigut definida com una prioritat entre els problemes de salut de la població americana pel Senat i les autoritats sanitàries americanes. Diversos estudis apunten a l'augment de prescripcions d'opioides per al tractament de patologies doloroses no canceroses com a inici d'aquesta crisi (www.wonder/CDC.gov). De fet, la presència de dolor s'ha revelat com un factor important en el desenvolupament de TCO i d'altres fàrmacs com l'alcohol, tant en estudis clínics com preclínics, contràriament a les creences prèvies basades en els pocs estudis existents sobre aquest tema fins fa poc més de cinc anys. Una situació diferent es produeix a Espanya, on el control sanitari sobre la prescripció d'opiacis dificulta l'accés a aquests fàrmacs. Tanmateix, hi ha lliure accés a un altre fàrmac que, com els opiacis, també activa els receptors d'opiacis tipus Mu (Mor), l'alcohol. L'alcohol segueix sent la substància psicoactiva més consumida a Espanya, tal com revela l'informe EDATS 19-20 publicat pel Pla Nacional de Drogues, el 77,2% de la població consumeix alcohol, i el 20% de la població el consumeix en forma d'atracons ("binge drinking"). Moltes vegades el consum d'alcohol està motivat per situacions emocionals negatives, sent aquestes l'origen del desenvolupament o recaiguda en un trastorn per consum d'alcohol (TCA). Així, situacions com el dolor crònic podrien ser un desencadenant de recaigudes o un iniciador del consum compulsiu d'alcohol. El dolor crònic afecta el 17% de la població espanyola, el qual incideix molt negativament en la qualitat de vida del pacient. El dolor crònic sol anar acompanyat de patologies afectives i emocionals com l'ansietat, l'estrès i la depressió que són especialment difícils de tractar i al seu torn són situacions que poden motivar l'ús de drogues, incloent-hi l'alcohol i els opioides, amb la idea d'automedicar-se aquestes situacions emocionals negatives. El dolor i la recompensa són processos oposats que, curiosament, comparteixen estructures cerebrals que les processen. De fet, es poden trobar analogies importants entre els canvis generats pel dolor i les drogues d'abús (inclòs l'alcohol) en elements neuronals clau del sistema dopaminèrgic mesocorticolímbic (SMCL). Canvis que podrien precipitar l'escalada o la recaiguda en el consum de drogues. De fet, les dades obtingudes recentment en humans i les dades obtingudes pel nostre grup de recerca en animals d'experimentació mostren que el dolor impacta negativament en el processament de la motivació i la recompensa mitjançant l'alteració de la funcionalitat del SMCL. Aquest sistema s'encarrega del processament i expressió de conductes motivades i aprenentatges afavorits per la presència de reforços positius (ja siguen naturals o drogues) i negatius. Com a conseqüència dels efectes persistents del dolor sobre la SMCL, no només podem esperar efectes negatius sobre la qualitat de vida dels pacients (causant ansietat, estrès, anhedonia, estats afectius negatius) sinó que també podria tenir un efecte crucial sobre la vulnerabilitat a patir un trastorn addictiu. En aquest context, el sistema opioide endògen és especialment rellevant, ja que a més d'estar implicat en mecanismes analgèsics endògens, té un paper clau en el control de l'activitat de les neurones dopaminèrgiques del SMCL. A partir d'aquestes evidències, l'objectiu principal de Doreal és l'estudi de les alteracions induïdes pel dolor en ambdós sexes en el SMCL, així com les seues conseqüències sobre els estats emocionals i els comportaments motivats, inclòs el consum de drogues, per tal de desenvolupar noves teràpies personalitzades.
[Llegir més][Ocultar]
[Llegir més][Ocultar]
- Analizar las bases neurobiologicas de las comorbilidades del dolor cronico
- Estudiar los mecanismos neurobiologicos subyacentes a la recaida en el consumo de alcohol y otras drogas
- Analizar los mecanismos moleculares que relacionan la neuroinflamacion con los receptores opioides en el sistema mesocorticolimbico
- Diseño y desarrollo de nuevas formas farmaceuticas dirigidas a cerebro para el tratamiento de comorbilidades del dolor y/o la adiccion
- Comorbilitats del dolor.Utilització de models animals i d'estudis en humans per analitzar les alteracions induïdes per la presència de dolor inflamatori en el sistema opioide en àrees clau del sistema mesocorticolímbic i el seu efecte sobre el conducta motivada i els estats afectius negatius.
- Recaiguda en l'alcoholisme.Estudiem les alteracions induïdes per factors precipitants de la recaiguda (estrès, soledat) sobre el sistema opioide endogen en àrees corticals i límbiques durant l'abstinència i la recaiguda a fi d'augmentar el coneixement per al desenvolupament de noves teràpies contra la recaiguda.
- Neuroinflammació-receptors opioids.Analitzar la possible interacció bidireccional entre la senyalització a través del receptor opioide mi (¿) i els processos neuroinflamatoris tant a escala central com perifèrica. Si es confirma, obrirà noves possibilitats terapèutiques en el tractament del dolor i en els trastorns per consum de drogues.
- Sistemes farmacèutics de liberació controlada i dirigida a cervell.Disseny, desenvolupament i optimització de formulacions nanomètriques (liposomes i vesícules extracel·lulars) dels agents farmacològics detectats com a possibles teràpies en les línies anteriors, per a la seua administració per la via coneguda com "nose-to-brain" (nas-cervell).
| Nom | Caràcter de la participació | Entitat | Descripció |
|---|---|---|---|
| LUCIA TERESA HIPOLITO CUBEDO | Director-a | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| Equip d'investigació | |||
| JESUS DAVID LORENTE ERENAS | Col·laborador-a | Universitat de València - Estudi General | estudiant-a de doctorat UVEG |
| Natalia Landsberg | Col·laborador-a | Universitat de València - Estudi General | estudiant-a de doctorat UVEG |
- Actividades de investigación.
- dolor; opioides; sistema mesocorticolimbico; ansiedad; anhedonia; adicción
- alcoholismo; adicción; recaída; motivación; estrés; vulnerabilidad
- neuroinflamación; microglia; neurona; sistema opioide
- liposomas; hidrogel in-situ; nose-to-brain; drug delivery
