GIUV2026-022
El grup PRAGMÁFANES té com a finalitat i objecte d'estudi la llengua conversacional del grec antic i el llatí, amb especial atenció als textos dramàtics (comèdia, tragèdia, drama satíric), entesos com a espais privilegiats per a l'anàlisi de la interacció verbal en contextos dialògics. Al mateix temps, també obri el seu focus a altres gèneres com l'oratòria, els diàlegs platònics i similars (Lucià de Samósata, per exemple), on l'element conversacional i dialògic pot estar present en diversos graus. El grup adopta una perspectiva lingüística i filològica integradora, que combina anàlisi sintàctica, semàntica i pragmàtica amb l'aplicació de les aportacions més recents de la lingüística i la pragmàtica. Les seues investigacions s'orienten a l'actualització metodològica dels estudis sobre llengua conversacional i registres col·loquials del grec antic i el llatí, a l'anàlisi conversacional pròpiament dita, a l'anàlisi de fenòmens com la cortesia i la descortesia verbal, l'atenuació i intensificació pragmàtica, els marcadors del discurs, els elements extraoracionals i perifèrics, la relació entre forma lingüística, acció comunicativa i context escènic i situacional, o l'expressió...El grup PRAGMÁFANES té com a finalitat i objecte d'estudi la llengua conversacional del grec antic i el llatí, amb especial atenció als textos dramàtics (comèdia, tragèdia, drama satíric), entesos com a espais privilegiats per a l'anàlisi de la interacció verbal en contextos dialògics. Al mateix temps, també obri el seu focus a altres gèneres com l'oratòria, els diàlegs platònics i similars (Lucià de Samósata, per exemple), on l'element conversacional i dialògic pot estar present en diversos graus. El grup adopta una perspectiva lingüística i filològica integradora, que combina anàlisi sintàctica, semàntica i pragmàtica amb l'aplicació de les aportacions més recents de la lingüística i la pragmàtica. Les seues investigacions s'orienten a l'actualització metodològica dels estudis sobre llengua conversacional i registres col·loquials del grec antic i el llatí, a l'anàlisi conversacional pròpiament dita, a l'anàlisi de fenòmens com la cortesia i la descortesia verbal, l'atenuació i intensificació pragmàtica, els marcadors del discurs, els elements extraoracionals i perifèrics, la relació entre forma lingüística, acció comunicativa i context escènic i situacional, o l'expressió lingüística de l'humor verbal. El grup presta així mateix atenció a les implicacions d'aquests estudis per a la traducció, l'edició de textos, la didàctica universitària i la transferència de coneixement a la societat.
[Llegir més][Ocultar]
[Llegir més][Ocultar]
NO DETERMINADA
- Desenvolupar un model metodològic actualitzat danàlisi de la llengua conversacional del grec antic i del llatí, integrant perspectives filològiques, pragmàtiques i discursives.
- Analitzar de manera sistemàtica els mecanismes lingüístics de la interacció verbal en el teatre antic i altres gèneres dialògics, amb una atenció especial a la cortesia i la descortesia verbal, latenuació i la intensificació pragmàtica, la gestió de la imatge; i l'expressió lingüística de l'humor verbal.
- Analitzar i reinterpretar els marcadors d'oralitat ficcionalitzada, identificant funcions pragmàtiques in situ i no per meres llistes de lèxic.
- Contribuir a una millor comprensió de la relació entre llengua, acció comunicativa i context escènic i situacional en la comèdia i la tragèdia antigues.
- Aplicar els resultats de la investigació a la traducció, l'edició i el comentari de textos clàssics, així com a la innovació docent en l'àmbit universitari, promovent una comprensió de la gramàtica que integre sintaxi, semàntica i pragmàtica.
- Fomentar la col·laboració interdisciplinària i la transferència de coneixement cap a altres àmbits d'estudi i cap a la societat.
- Llengua conversacional del teatre grec antic.Anàlisi de la llengua conversacional del teatre grec antic com a espai privilegiat d'interacció verbal i acció comunicativa en context escènic.
- Pragmàtica històrica i anàlisi conversacional del grec antic.Aplicació de models de la pragmàtica històrica i de l'anàlisi conversacional a l'estudi del grec antic en textos dialogats.
- Sintaxi conversacional i elements extraoracionals en el grec antic.Estudi de les estructures sintàctiques, oracionals i extraoracionals pròpies de la llengua conversacional del grec antic des d'una perspectiva discursiva.
- Llengua conversacional del llatí.Estudi pragmàtic i discursiu de la llengua conversacional del llatí, especialment en textos dramàtics i altres gèneres dialogats o epistologràfics.
| Nom | Caràcter de la participació | Entitat | Descripció |
|---|---|---|---|
| JUAN MIGUEL LABIANO ILUNDAIN | Director-a | Universitat de València | Catedràtic/a d'Universitat |
| Equip d'investigació | |||
| ESTEBAN BERCHEZ CASTAÑO | Membre | Universitat de València | Ajudant Doctor/a |
| JOAN EGEA SANCHEZ | Membre | Universitat de València | Personal Investigador |
| OSCAR BAYO GISBERT | Membre | Universitat de València | Personal Investigador/a |
| CARLOS MONZO GALLO | Col·laborador-a | Universidad de Valladolid | Professor-a permanent laboral |
| ALBA BOSCÀ CUQUERELLA | Col·laborador-a | Universidad de Valladolid | Professor-a ajudant-a doctor-a |
- Educación cultural.
- Actividades auxiliares a las artes escénicas.
- Creación artística y literaria.
- Filologia Clàssica
- PRAGMÁTICA
- LITERATURA LLATINA
- LITERATURA GREGA
- FILOLOGIA GREGA
- ANLÀLISI DEL DISCURS
- (DES) CORTESIA LINGÜÍSTICA
- TRADUCCIÓ
- TEATRE CLÀSSIC EUROPEU
- LINGÜÍSTICA
- CONVERSA
