La pandèmia de coronavirus ha posat sobre la taula, entre altres, el paper fonamental que juguen els mitjans de comunicació en moments de crisis en els quals la salut i la seguretat pot veure's amenaçada. L'anàlisi d'escenaris de crisis sanitàries i ambientals de la història contemporània que s'arrepleguen a Comunicar els riscos. Ciència i tecnologia en la societat de la informació oferixen un aprenentatge que pot contribuir al fet que institucions, periodistes i divulgadors comuniquen de manera eficaç durant esta crisi global.
Des que en els anys 60 del segle XX començara a desenvolupar-se la comunicació de risc, concebuda com una comunicació destinada a «informar els no experts», l'enfocament de la gestió de riscos ha anat ampliant-se. Hui és ja indiscutible que en el procés comunicatiu la comunitat científica i els reguladors han de tindre en compte al públic. És més, la comunicació de risc ha de ser un element fundacional que promoga el diàleg entre multitud d'actors i les seues perspectives (B. de Marchi) al mateix temps que ajude el públic a comprendre el paper que exercix la ciència en determinades situacions. Els mitjans, per tant, han d'exercir un paper excepcional: contribuir amb una informació que no siga només precisa si no també correcta i útil (C. Moreno).
Els mitjans, per tant, han d'exercir un paper excepcional: contribuir amb una informació que no siga només precisa si no també correcta i útil
Comunicar els riscos com i per a què?
La confiança és potser el valor que més perjudicat pot eixir per una mala gestió de la comunicació de risc. I la confiança és la base de la legitimitat. Per això, les fallades en la gestió i comunicació del risc poden minar de manera significativa la legitimitat de les institucions públiques, deixant als ciutadans desorientats i sense saber cap a on dirigir-se (S.Hilgartner).
En escenaris com el de la grip aviària, els individus i les comunitats conéixer els riscos i com evitar-los. En situacions com esta, les alarmes causades per falta d'informació podrien provocar un mal major (Camaño-Puig). El repte en situacions d'intensitat com esta està a aconseguir un difícil equilibri: un missatge potent capaç de véncer la desídia del públic, però no massa enèrgic com per a suscitar temors innecessaris. L'objectiu és generar «confiança mútua, on es pretén que el públic participe i col·labore des del principi i es cree el nivell de temor apropiat».
El repte en situacions d'intensitat com esta està a aconseguir un difícil equilibri: un missatge potent capaç de véncer la desídia del públic, però no massa enèrgic com per a suscitar temors innecessaris
No obstant això, no ha de confondre's la comunicació amb la mera difusió d'informació (Morals-Olives). Per això, més important que el mètode és l'eficàcia de la comunicació. I perquè esta siga eficaç, ha de fer-se mitjançant procediments ràpids i accessibles, de la forma més sistemàtica possible i procurant donar instruccions precises sobre la conducta a seguir pel públic i pels professionals sanitaris.
Com a solucions prospectives per a la comunicació en temps de crisi per a temps incerts, Gil-Calvo proposa a Comunicar els riscos. Ciència i tecnologia en la societat de la informació assumir, en primer lloc, l'evidència que no existix la prevenció total i completa: moltes de les crisis no es poden preveure, els riscos són quasi imprevisibles per pròpia definició. Tanmateix, això no significa una resignació si no que requerix preparar-se per a minimitzar l'abast de les crisis una vegada estes es produïxen. I això implica crear protocols capaços de donar respostes multilaterals, per a implicar tant els sectors ciutadans com als mitjans i autoritats. És fonamental, per tant, que les respostes siguen transparents. Evitar que ningú puga sentir-se desinformat i creient que se li oculta alguna cosa. L'objectiu és que tots posseïsquen un coneixement complet tant sobre les vicissituds desencadenants de la crisi com de les alternatives que s'obrin per a la seua superació. Per a això, s'ha de comptar necessàriament amb els mitjans de comunicació, cooperadors necessaris.
Pots accedir al llibre ací.
