Durant este curs 23-24 s'han presentat un total de 14 TFM en les dos convocatòries disponibles: 6 en la 1era (mes de juliol) i 8 en la 2da (mes de setembre). Per a millorar estes dades, este curs 24-25 us proposem que sigueu vosaltres els que ens proposeu els temes que voleu investigar t'apuntes?
Este curs acadèmic 23-24 hem tingut un total de 14 TFM defesos públicament en les diferents convocatòries del màster. En la 1era convocatòria es van presentar 6 estudiants, i la defensa dels seus treballs es va realitzar públicament entre el 16 i el 22 de juliol, en la Facultat de Geografia i Història. D'ells, 4 es vinculaven als continguts d'àmbit físic treballats en el màster, i 2 relacionats amb l'àmbit humà del medi ambient i la planificació territorial.
Els companys/as docents que van actuar en estos tribals van ser, en el cas dels temes relacionats amb l'àmbit físic: la Dr. María José Estrela com a presidenta, i els vocals: el Dr. Juan Javier Miró, el Dr. Carles Sanchís, i la Dra. Ana Belén Ruescas. I pllaura els tribunals vinculats a l'àmbit humà, comptem amb: el Dr. Jaime Escribano com a president, i els vocals: el Dr. Ángel Joel Méndez, la Dra. Carmen Zornoza, i el Dr. Félix Fajardo.
En la 2da convocatòria van ser 8 els TFM presentats, 5 per a la part física i 3 per a la part humana. I en els tribunals conseqüents, desenrotllats entre el 17 i el 23 de setembre, van actuar els mateixos companys que van intervindre ja en la 1era convocatòria. Tots els treballs es van defendre en acte públic en la Facultat de Geografia i Història, si bé un d'ells es va presentar de manera telemàtica donada la impossibilitat que tenia el seu autor per a estar físicament present per qüestions laborals.
A continuació, us llistem els títols dels treballs presentats (un d'ells dos vegades, atés que en 1era convocatòria no va aconseguir l'aprovat), així com els seus autors i els tutors que els van acompanyar en la seua preparació i realització. I us afegim el resum de cadascun perquè pugueu conéixer més i millor els continguts que es poden treballar com TFM en el nostre màster. Sens dubte, este fet despertarà la vostra creativitat en cas que hàgeu d'abordar de manera imminent el mateix repte.
Novetats per al curs 24-25
No obstant això, abans us comentem l'organització del TFM per a este curs 24-25 i la novetat que hem decidit incorporar: la possibilitat que té l'estudiantat de proposar el seu propi treball de recerca.
En relació amb l'organització, el nostre màster presenta una notable singularitat: oferix cinc finestres de defensa del TFM durant la 1era convocatòria, amb la finalitat d'afavorir el dipòsit d'este als estudiants de 2da matricules i successives, i així donar-los la possibilitat de tancar el màster #com més prompte millor, si el TFM és l'última matèria que tenen pendent. Per part seua, la 2da convocatòria és igual que en la resta dels títols de la Universitat de València, materialitzant-se en una única finestra (tradicionalment, al setembre). Després, les dates previstes d'estes convocatòries per a este curs 24-25 són:
- 1era finestra, 1era convocatòria: període de lectura del 18 al 29 de novembre de 2024.
- 2da finestra, 1era convocatòria: període de lectura del 20 al 31 de gener de 2025.
- 3era finestra, 1era convocatòria: període de lectura del 20 al 28 de març de 2025.
- 4ta finestra, 1era convocatòria: període de lectura del 19 al 30 de maig de 2025.
- 5ta finestra, 1era convocatòria: període de lectura del 07 al 22 de juliol de 2025.
Esta quinta i última finestra de la 1era convocatòria sol ser la que els estudiants de 1era matrícula que han elaborat la seua TFM dins del termini i en la forma corresponent, empren per a defendre els seus treballs. També solen recórrer a la 2da convocatòria, els terminis de lectura de la qual van del 09 al 19 de setembre de 2025.
Tens més informació sobre estos períodes, així com de les dates concretes en les quals cal realitzar el dipòsit del TFM, en el cronograma del màster 24-25 disponible ací. I igualment, comptes amb una explicació més detallada de l'organització i funcionament d'esta matèria de TFM en esta altra secció.
També comptem ja amb els membres titulars i suplents que actuaran en cadascun dels tribunals que es vagen a constituir durant este curs 24-25, diferenciant de nou entre tribunals especialitzats en continguts físics del màster i continguts humans. Este llistat de docents va ser aprovat per la CCA del màster el passat 10 de setembre de 2024 i ho pots consultar en la següent secció de la nostra web.
Com hem dit abans, com a novetat per a este curs 24-25 en relació amb el TFM, tenim la possibilitat que els propis estudiants siguen els que proposen les seues temàtiques d'investigació. La fi no és un altre d'aconseguir la màxima motivació a l'hora d'emprendre l'àrdua tasca que suposa elaborar un bon TFM. I sens dubte, l'experiència ens demostra que la motivació personal és la millor ferramenta per a dur a terme la mateixa.
Per a això, hem dissenyat un guió de preguntes o continguts que ajude a materialitzar les propostes per part dels estudiants interessats en esta opció. Després de l'elaboració i lliurament d'estes, els docents susceptibles de tutoritzar TFM disposaran d'alguns dies per a valorar-les i mantindre reunions amb els autors d'estes, i finalment decidir si acceptar i iniciar el TFM proposat per l'estudiant en qüestió.
Els aspectes que arreplegar per part dels estudiants interessats a realitzar les seues propostes de TFM, es concreten en les següents qüestions:
- Tema i/o títol proposat. Per què este tema? (justificar/argumentar la proposta)
- Objectius plantejats.
- Mètodes suggerits. Per què estos, quin valor tenen per a l'obtenció d'informació?
- Fonts d'informació disponibles per a consulta
- Quin territori d'anàlisi es planteja. Per què? S'ha treballat prèviament sobre ell?
- Resultats esperats. Per què eixos resultats?
- Possibles interessats en (accedir i llegir) el treball a realitzar
Esta possibilitat per a dissenyar el TFM s'unix a les dos tradicionals del màster: d'una banda, la resultant d'un procés de subhasta pública (on els temes són dissenyats pels docents del màster, i els estudiants trien estos segons els seus interessos i la nota del seu expedient acadèmic en el màster); i, d'altra banda, per als estudiants de 2das matricules i successives, la possibilitat de mantindre el TFM i el tutor/a amb el qual hagueren treballat el curs previ, sempre que este acceptara repetir temàtica i alumne/a.
Temes treballats en els TFM defesos durant el curs 23-24
ESTIMACIÓ I MONITORATGE DE LA QUALITAT DE L'AIGUA DE L'EMBASSAMENT DE BELLÚS: EN RELACIÓ AMB ESDEVENIMENTS METEOROLÒGICS I USOS DEL SÒL. Enrique Calabuig Benavent. Tutora: Dra. Ana B. Ruescas (Ana.b.ruescas@uv.es)
S'ha monitorat l'embassament de Bellús mitjançant imatges del satèl·lit Sentinel-2 per a l'any 2022. S'utilitzen tècniques de processament d'imatges per a derivar paràmetres de la qualitat de l'aigua des del sensor multiespectral. Els paràmetres observats són el contingut de clorofil·la-a (Chl-a, com a indicador del fitoplàncton), el contingut de sediments en suspensió (matèria en suspensió) i l'absorció de la matèria orgànica dissolta (matèria orgànica acolorida en suspensió). S'intenta posar en relació els canvis en la variable espacial i temporal amb els esdeveniments meteorològics esdevinguts i la dinàmica dels usos del sòl, concretament l'agricultura, que puguen estar afectant la qualitat de l'aigua. Durant el període estudiat, es va observar que els usos del sòl no tenien una relació directa sobre els paràmetres derivats de la qualitat de l'aigua i sí els esdeveniments meteorològics, donant lloc al fet que l'embassament es trobara en risc d'eutrofització.
CANVI CLIMÀTIC TÈRMIC DES DE L'ANÀLISI DE LES SÈRIES HISTÒRIQUES OBSERVADES: ESTUDI DE LA POSSIBLE INFLUÈNCIA DE FACTORS TOPOGRÀFICS EN UN ÀMBIT MEDITERRANI. Javier Santamaría Martínez. Tutor: Dr. Juan Javier Miró (Javier.miro-perez@uv.es)
L'augment generalitzat de les temperatures en el nostre planeta està més que constatat des de mitjan s.XX fins als nostres dies. Les evidències contemplades en els observatoris climàtics recolzen eixa afirmació, no obstant això, les causes que s'amaguen després d'este fet poden ser molt distintes i variar en funció de les característiques locals d'estos emplaçaments. D'esta manera, l'escalfament tèrmic podria respondre de manera diferent depenent de si l'observatori es troba sobre el nivell de la mar o a gran altitud, en una zona de solana o una d'ombria, en un fons de vall o a la part alta d'una muntanya, etc. Són tot factors topogràfics que configuren els tipus de clima. No obstant això, el clima no és sempre tan predictible, i es produïxen fenòmens com les inversions tèrmiques, en les quals el gradient tèrmic s'invertix, fent les zones deprimides més fredes que les cotes més altes. Recentment han sorgit nous estudis sobre diferents formes en les quals es produïx la inversió tèrmica, i alguns parlen de formació de piscines d'aire fred o CAPS, per les seues sigles en anglés. Apunten que les temperatures mínimes en dolines o fons de vall podrien estar seguint una altra tendència, dins del context global de canvi climàtic. És a dir, que com més inversivo siga un observatori, les mínimes tindran un menor ascens. És una hipòtesi que resulta interessant, i que a través d'este estudi comprovarem per a una àrea delimitada de l'interior de la província de València, en la qual prendrem determinades estacions que no complisquen amb les mateixes característiques, unes més inversivas que unes altres, i comprovarem mitjançant l'anàlisi de les seues sèries climàtiques que realment, en els observatoris que més inversions tèrmiques es produïxen, les tendències a llarg termini són de menor augment de les mínimes.
A VISTA D'OCELL: ÉS EL CORREDOR VERD DEL TÚRIA FUNCIONAL PER A LES AUS? Mar García Rodríguez. Tutor: Dr. Emilio Barba (Emilio.barba@uv.es)
L'augment de la fragmentació d'hàbitats naturals a causa de les creixents cobertures i usos del sòl més artificials suposa una notable disminució de la connectivitat del paisatge la qual és essencial per a mantindre la biodiversitat. Enfront d'esta nova problemàtica resulten de gran importància els estudis relacionats amb la infraestructura verda com els corredors verds. En el present estudi hem analitzat la funcionalitat del corredor verd del Túria per a les aus utilitzant com a model d'estudi al carboner comú (Parus major). Per a això, realitzem el mostreig de l'abundància de carboners al llarg del corredor verd mitjançant la captura i marcatge d'estos amb microxips que permetien la seua identificació electrònica usant lectors. Posteriorment, comparem estes dades d'abundància amb l'estudi teòric de la connectivitat del paisatge. Per a l'estudi del paisatge primerament realitzem una anàlisi de les cobertures i usos del sòl de l'àrea d'estudi per a obtindre les resistències que cadascuna d'estes suposa per al carboner comú, considerant les seues característiques com a espècie. A partir del mapa de resistències vam obtindre el mapa de connectivitat sobre la base de la teoria de circuits. Finalment realitzem diferents anàlisis estadístiques per a relacionar els valors de l'abundància dels carboners amb les diferents cobertures, valors de resistència i valors de connectivitat. A més, comparem els valors de connectivitat del corredor amb l'àrea circumdant. Els resultats de l'estudi no van mostrar correlació de les cobertures, les resistències i la connectivitat amb l'abundància de carboners. No obstant això, el corredor verd va presentar una major connectivitat respecte a l'àrea circumdant, però la connectivitat en el propi corredor va ser molt variable. Tot això mostra que la connectivitat no resulta un factor tan determinant per a la presència de carboners i, interpretant els valors de connectivitat al llarg del corredor, la seua funcionalitat pot ser millorada.
APLICACIÓ AMB GOOGLE EARTH ENGINE PER A ANALITZAR GUANYS DE TERRES A LA MAR. Vicente Manuel Candela Lillo. Tutor: Dr. Carlos Sanchis (Carlos.sanchis@uv.es)
El present treball s'enfoca en l'anàlisi del fenomen conegut com guany de terres a la mar. Per a això s'han triat casos representatius de guany de terres a nivell mundial, entre els quals s'inclouen: Palm Jumeirah, Dubai; Port de Rotterdam, Països Baixos; La Perla, Qatar; Aeroport d'Hong Kong, la Xina o aeroport de Tòquio, Haneda, el Japó. Amb tal objectiu, s'ha programat un Script en llenguatge JavaScript, optimitzat per a Google Earth Engine, que ressalta el territori on s'ha produït un guany de terres a la mar, entre dos dates proporcionades. Gràcies a les dades proporcionades pels satèl·lits Landsat 7 i 8, el programa processa l'àrea triada, a través de l'índex NDWI i mapea el guany de terres a la mar. Posteriorment amb un programa GIS es quantifica la superfície, en Hectàrees, de terra guanyada a la mar. Esta aplicació, combinada amb posteriors funcionalitats de ArcMap, suposa una manera de generar una cartografia digital, per a un propòsit molt concret, però que, al seu torn , pot ser utilitzada per a altres anàlisis, modificant el programa.
AVALUACIÓ DE LA INCISIÓ FLUVIAL EN EL RIU SERPIS (1956-2023). Borja Oller Estela. Tutor: Dr. Carlos Sanchis (Carlos.sanchis@uv.es)
Este treball aborda la problemàtica de la incisió fluvial, un fenomen que afecta l'estabilitat dels llits i que pot tindre repercussions importants en infraestructures i ecosistemes adjacents. Este fenomen es veu exacerbat per la retenció de sediments en embassaments i activitats extractives. L'objectiu principal és estimar les taxes d'incisió en el riu Serpis, mentres que els objectius secundaris busquen avaluar la metodologia emprada en este estudi i analitzar l'impacte de diferents accions antròpiques sobre les diferents seccions del riu. La metodologia emprada combina tècniques avançades de fotointerpretació amb dades obtingudes in situ mitjançant topografia convencional. Es van utilitzar models digitals d'elevació (MDE) sobre la base de sistemes d'informació geogràfica (SIG) amb la finalitat de mesurar i avaluar els canvis morfològics en el llit del riu. Els resultats obtinguts al llarg del processament de les dades apunten al fet que, en l'àrea d'estudi, l'efecte de l'extracció de graves ha sigut similar a la retenció de sediments provocada per la presència de l'embassament, fent que els valors de les taxes d'incisió no siguen tan elevats com és el cas d'altres rius com el Palància o la Rambla de Cervera, analitzats en altres estudis. És per això que estos resultats apunten al fet que este nou estat del riu promou l'estabilitat morfològica d'este, disminuint l'erosió, suggerint una evolució cap a un entorn més resilient i equilibrat. En el cas de l'anàlisi de la metodologia emprada, esta apunta a tindre un gran potencial en este àmbit ja que els resultats coincidixen amb els obtinguts al llarg d'una campanya efectuada en la mateixa zona. Però malgrat els seus bons resultats, esta metodologia presenta algunes limitacions, com és el cas de la vegetació, la qual altera en certa manera els valors mesurats en els diferents perfils limitant així l'obtenció de perfils òptims.
TÈCNIQUES SIG PER A L’ANÀLISI DELS USOS DEL SÒL DE CARCAIXENT (1956-2022). Jordi Benavent Piera-Gil. Tutor: Dr. Joan Carles Membrado (Joan.membrado@uv.es)
L’objectiu principal d’aquest TFM és aprofundir en l’anàlisi econòmica del municipi de Carcaixent dones de mitjan segle XX fins a l’actualitat i els perspectives de futur. També estudia l’evolució demogràfica, el marc físic i la riquesa patrimonial d’aquest municipi valencià de la Ribera Alta. Metodològicament aquest TFM parteix d’un enfocament quantitatiu que és basa en la fotointerpretació i cartografia d’usos del sòl de Carcaixent mitjançant tècniques SIG, i és complementa amb una perspectiva qualitativa basada en el treball de camp i la revisió bibliogràfica. A traves de la informació mitjançant cartografia, és realitza un estudi de quina ha sigut l’evolució d’aquests usos. Els resultats obtinguts mostren un augment dels superfícies artificials tant de teixits urbans com d'usos comercials. A la vegada és produeix una disminució dels zones agrícoles i una transformació dels zones forestals.
REVISIÓ I ACTUALITZACIÓ AMB LES PERSPECTIVES ACTUALS DEL PLA ESTRATÈGIC DE LA POBLA DE VALLBONA DE 2006. Josep Sabater Chilet. Tutors: Dr. Jorge Hermosilla (Jorge.hermosilla@uv.es) i Dra. Sandra Mayordomo (Sandra.mayordomo@uv.es)
La planificació estratègica municipal és un procés mitjançant el qual les autoritats locals, en conjunt amb la participació de diversos actors i la comunitat, establixen els objectius, les metes i les accions necessàries per al desenrotllament i la gestió efectiva d'un municipi.
D'esta manera l'execució d'un pla estratègic pretén el desenrotllament integral i sostenible d'una localitat, fomentant la participació ciutadana, la transparència i l'eficiència en la gestió pública. El fet de disposar d'un pla estratègic permet a les autoritats locals prendre decisions coherents i prioritzar les inversions i accions que contribuïsquen al benestar de la comunitat i a l'assoliment dels objectius a curt i llarg termini.
Este treball es fonamenta en dos principis de la planificació estratègica. El primer és la pròpia definició de la planificació com una ferramenta solucionadora de problemes i generadora de sinergies entre els diferents elements d'una societat moderna. El segon, com una confirmació que esta disciplina està en continu canvi i actualització, adaptant-se als canvis de concepció que hi ha en les societats i als diferents problemes i conjuntures que puguen sorgir en un període curt de temps, com ha ocorregut recentment amb la pandèmia del COVID-19. Això oferix una possible solució als problemes que s'estan vivint en les societats actuals a través de la potencialización de la planificació de les urbs.
L'objectiu d'este estudi és la revisió i actualització del Pla Estratègic de La Pobla de Vallbona, elaborat per un equip investigador de la Universitat de València l'any 2006. Este municipi se situa en la segona corona metropolitana valenciana, en un espai amb una rellevant concentració poblacional i la presència d'una economia tercializada, on el sector servicis preval sobre la resta.
Per a efectuar el disseny i actualització del referit document, es pren com a referència la metodologia implementada en diversos plans estratègics participats desenrotllats en l'àmbit valencià en els últims anys. D'esta manera, s'efectua una revisió bibliogràfica i documental vinculada amb la planificació estratègica i el municipi d'estudi. Igualment, es posa especial èmfasi en la implementació d'accions participatives, a fi de que els actors territorials s'involucren en l'actualització i revisió del Pla Estratègic. Per a això, s'han efectuat diferents entrevistes a agents territorials. A més, s'utilitzen ferramentes SIG per a la representació dels resultats, així com altres instruments estadístics i de comunicació.
En definitiva, les conclusions versen sobre la necessitat imperiosa de tindre una voluntat política forta, més enllà de la ideologia política, amb la finalitat de dur a terme i implementar un Pla estratègic que l'única cosa que intenta és presentar un full de ruta que permeta al municipi avançar-se a problemes futurs creant-se així un clima agradable per a tots els seus veïns.
PROPOSTA D'UN MODEL D'OCUPACIÓ TERRITORIAL PER AL MUNICIPI DE JAMUNDÍ, VALL DEL CAUCA – COLÒMBIA. Robinson López López. Tutor: Dr. Ximo Farinós (Joaquin.farinos@uv.es)
El Màster universitari en Tècniques per a la Gestió del Medi Ambient i del Territori té com a objectiu brindar ferramentes per a l'anàlisi de problemes territorials i mediambientals amb la finalitat de plantejar possibles alternatives de solució a través de ferramentes tecnologies com els Sistemes d'Informació Geogràfica SIG, els quals proporcionen possibilitats d'anàlisis multivariades, multitemporals, espacializar fenòmens urbans i mediambientals, i igualment permeten espacializar accions urbanístiques o regulacions amb la finalitat de garantir l'ordenació territorial i propendir per la protecció de l'ambient. En la present proposta de Treball fi de màster -TFM, plantege un exercici de planificació que combina diferents tècniques d'anàlisis apreses durant el màster TGMAT i elabore algunes anàlisis per a proposar un Model d'Ocupació Territorial MOT per al Pla d'Ordenament Territorial del Municipi de Jamundí, Vall del Cauca – Colòmbia.
Segons l'ordenament Jurídic colombià, les ferramentes de planificació de l'orde municipal i/o districtual (local) s'han de formular en un període de cada dotze (12) anys, com a vigència i, s'han de revisar cada quatre (4) anys en continguts específics. A estos els ha denominat revisió de curt, mitjà i llarg termini. En el cas que ens competix, trobem un pla d'ordenació denominat Pla Bàsic d'Ordenament Territorial PBOT adoptat pel municipi de Jamundí l'any 2002 i que ha patit prop de quaranta (40) modificacions i que va complir la seua vigència, segons la Llei 388 de 1997, al desembre de l'any 2015. Només dos modificacions d'este PBOT han complit amb l'exigit en llei, no obstant això, va deixar de costat el model de ciutat plantejat en la ferramenta de planificació de l'any 2002.
Estes modificacions van configurar una ciutat difusa i amb problemes urbans en servicis públics, mobilitat, connectivitat, accés a béns i servicis, accés a oferta institucional, inseguretat, augment de la Pobresa, etc. Amb diverses tècniques d'anàlisis, apreses en el TGMAT, dels fenòmens urbans i rurals, i amb ajuda dels SIG, vaig anar construint el diagnòstic, amb base, també en informació proveïda per la ciutat, limitada, per cert, avaluant el comportament d'estos fenòmens espacialment i les necessitats territorials que vaig anar evidenciant. Vaig abordar principalment el resultat de l'ocupació respecte a la materialització del model de ciutat a través de les expedicions de llicències urbanístiques d'urbanització i adopció de plans parcials, amb l'objectiu d'evidenciar la fragmentació urbana i funcional del territori.
Esta ciutat fragmentada és completament insostenible, trenca amb l'estructura ecològica principal, esgota recursos naturals en funció de crear nou sòl urbanitzable, consumix recurs sòl de manera ineficient, amb models de desenrotllament de loteo individual, generant una densitat mitjana de prop de 60 unitats residencials per hectàrea bruta, generant policentros residencials nets, que no han permés el desenrotllament de zones d'instal·lació d'altres usos de sòl com a comerç, servici, industrials o de transformació de mercaderies, és a dir, la generació de fonts d'ocupació pròximes a les zones residencials. Este model de ciutat fragmentada va comportar a generar zones de baixa renda amb majors costos de vida i costos de temps, és a dir, el model de ciutat construït crec desigualtat social en fomentar la segregació social de l'espai sobretot en les zones sud de la ciutat, on es presenten les majors distàncies respecte a les zones d'accés a béns i servicis i oferta institucional i les menors rendes.
Este model de ciutat ha creat un increment en el transport informal pel fet que les rutes de transport públic no han pogut cobrir ni planificar els seus servicis a estes zones. La mobilitat en estes zones és completament insostenible ja que el vehicle particular de combustió, és el principal mitjà de transport de les persones per a accedir a fonts de treball, béns, servicis i oferta institucional. En les zones de baixa renda s'han presentat fenòmens de transport informal tant en vehicle lleuger com en vehicles tipus motocicletes. Els quals creguen rutes des del lloc d'origen a zones de provisió d'ocupació tant en la zona urbana del municipi de Jamundí, com em la interacció amb Santiago de Cali i el Nord del Cauca, principals llocs d'oferta laboral.
A més, el model de ciutat fragmentada també va generar impactes negatius sobre el component mediambiental, en el component del diagnòstic en la dimensió ambiental, es reconeixen els impactes, els desafiaments i els reptes que es requerixen abordar. Un d'ells, és l'enfortiment de la institucionalitat, que en principi semblara no tindre molta relació, però en el municipi el que s'evidencia és que les institucions amb funcions ambientals, han estat alienes al model d'ocupació materialitzat en el territori. Jamundí no és aliena a la fragmentació de l'estructura ecològica principal, la urbanització de les àrees forestals protectores i la desaparició de llits, han sigut una constant en el desenrotllament d'una ciutat insostenible. Es van crear illes biogeogràfiques que han posat en risc no sols els grups d'espècies animals que allí habiten, sinó també la possibilitat de crear corredors biològics que garantisquen la interacció entre les espècies i el material genètic de les mateixes s'enriquisca la qual cosa garantisca la pervivència de les espècies i evitant l'endogàmia dels mateixos i augmentant la viabilitat fenotípica de les espècies. Este element és fonamental, en un país que la seua major riquesa és la mega diversitat ambiental i no és alié a l'ordenació del territori.
De fet, els majors avanços legislatius al país, mentres l'ordenació del territori, estan enfocats a la preservació del medi ambient no sols en zones rurals sinó també en les zones urbanes. Des de la Constitució Política de 1991, que arreplega en gran part el Codi de recursos naturals de 1974 a la data ha sigut molt prolífica la necessitat de regular esta matèria, en el component d'aspectes legals del present TFM aborde amb major profunditat les determinants ambientals, les etapes i les instàncies que regulen els aspectes mediambientals del pla. Després de l'anàlisi dels aspectes ambientals, culturals, socials, econòmics i dels pocs elements trobats en matèria de gestió eficient del risc, he proposat un model d'ocupació territorial amb la finalitat de garantir la vida digna dels ciutadans en diversos aspectes. Uns dels aspectes rellevants al qual li he apostat és articular la ciutat fragmentada a una ciutat compacta, articulada i delimitada per un sistema funcional de mobilitat que ens només respon al vehicle tradicional, sinó que obri la possibilitat d'articular la ciutat a través d'una xarxa de ciclorrutas segregades espacialment de les calçades vehiculares, això sota la premissa de la seguretat viària i protecció de la vida.
Esta articulació garantix que tots els sectors desenrotllats i sòl vacant, generat a través d'àrees d'expansió, queden interconnectats i es puga desenrotllar sistemes de mobilitat sostenible intermodal. D'igual manera, es plantegen zones que clarament poden crear oferta de béns i servicis conjuminats a l'oferta residencial, trencant amb el model tradicional de desenrotllament urbanístic en el qual només es construïen vivendes exclusivament i els desenrotllaments comercials no eren planificats, sinó que sorgien com una necessitat sense la possibilitat de crear parqueos o espais públics que absorbiren estos impactes. D'igual manera, i en harmonia amb l'exposat anteriorment que està en funció de generar riquesa i oferta d'ocupació en el territori, he plantejat una zona de transformació de mercaderies i industrial en la zona sud de la ciutat. Això respon a una lògica de connectivitat amb les zones d'oferta de mà d'obra pròxima, proximitat o connectivitat amb les zones de matèries primeres i la connexió viària amb els dos grans mitjans d'exportació i importació del suroccidente colombià com ho són l'aeroport internacional Alfonso Bonilla Aragó i l'únic port marítim sobre l'oceà pacífic de Colòmbia que es connecta amb Europa i Àsia, el port de Buenaventura. L'anàlisi de localització va incloure les determinants ambienta'ls, de risc i sobretot de connectivitat viària la qual cosa va llançar la zona sud com una de les millors alternatives per a la seua localització.
PROPOSTA DE LOCALITZACIÓ PER A LA IMPLANTACIÓ TERRITORIAL SOSTENIBLE DE CENTRALS FOTOVOLTAIQUES A LA PROVÍNCIA D'ALACANT (COMUNITAT VALENCIANA). María Isabel Benito Muñoz. Tutora: Dra. Carmen Zornoza (Carmen.zornoza@uv.es)
La energia solar fotovoltaica és la base per a un sistema energètic descarbonizado i eficient en costos. La recent activitat legislativa en matèria de transició energètica i canvi climàtic des d'Europa, passant per l'Estat i culminant amb les regulacions autonòmiques, impulsa la implantació d'instal·lacions d'energia renovables amb la finalitat d'aconseguir uns objectius horitzó en temps relativament curts. En la Comunitat Valenciana, hui dia, hi hauria prop de 400 projectes de centrals fotovoltaiques en fase de tramitació per a instal·lar una potència total de 10.000 megavats (MW), quan l'objectiu marcat per a l'any horitzó de 2030 en esta regió és de 6.000 MW. No obstant això, estes instal·lacions solen ocupar grans superfícies de terreny que afecten la resta d'usos i vocacions del territori. Este treball fi de màster realitza una proposta de localització per a la implantació de plantes solars a la província d'Alacant, atesa una sèrie de criteris territorials d'ocupació racional i sostenible del sòl, aplicant una metodologia de decisió multicriteri basada en un sistema d'informació geogràfica (SIG). La zonificació proposada oferix una superfície bruta per a la implantació de plantes solars entorn de 40.600 ha a la província d'Alacant, la qual cosa es considera suficient per a albergar la quantitat de megavats que són l'objectiu de la Comunitat Valenciana. Finalment, este estudi inclou una visió del procediment vigent quant a la tramitació d'estes instal·lacions i una anàlisi comparativa amb la implantació actual de projectes fotovoltaics a la província d'Alacant.
ANÀLISI DELS MÈTODES I PROCESSOS D'EXTRACCIÓ DE LA PETJADA D'EDIFICIS I CARRETERES AMB SENSORS ÒPTICS D'ALTA RESOLUCIÓ ESPACIAL A KENYA. Iván Cuñat Gómez. Tutora: Dra. Ana B. Ruescas (Ana.b.ruescas@uv.es)
Nombroses Organitzacions No Governamentals (ONG) treballen en diversos països del continent africà tractant de garantir la continuïtat d'ajuda humanitària, de millorar la qualitat de vida i cobrir els drets fonamentals de les persones. Per a garantir esta atenció és necessària la localització d'aquells equipaments i infraestructures en àrees poc cartografiades, com és el cas de la nostra zona d'estudi, Homa Bay, a Kenya. Esta informació és imprescindible per a les ONG, la qual els facilita garantir l'atenció hospitalària i el seguiment de malalts crònics, així com per a optimitzar les visites a domicili que s'hagen de realitzar. Estes ONG com, per exemple, Metges Sense Fronteres, compten amb nombrosos projectes col·laboratius cartogràfics amb la finalitat de reduir les àrees amb poca o nul·la cartografia, mostrant, per tant, que el fet de poder disposar d'un mapatge de les zones de treball amb un major detall implicaria una millor atenció de les necessitats dels habitants. És per això que investiguem sobre els mètodes i processos per a l'extracció de la petjada dels edificis i vies de comunicació visibles de les zones poc poblades a través de sensors òptics d'alta resolució, imatges extretes del satèl·lit Sentinel – 2, i l'ús de diferents mètodes amb l'objectiu d'investigar sobre una possible automatització d'esta cartografia que poguera facilitar la labor humanitària a estes Organitzacions No Governamentals.
PATRONS DE SENSIBILITAT EN LA COBERTA VEGETAL, A partir de L'ANÀLISI DE TENDÈNCIES CLIMÀTIQUES DE TEMPERATURA I PRECIPITACIÓ, EN FUNCIÓ D'UN GRADIENT CLIMÀTIC EN ZONES D'AMBIENT MEDITERRANI I LA SEUA RELACIÓ AMB EL CANVI CLIMÀTIC. Kelly Johana Acevedo Galvis. Tutora: Dra. Eva Arnau (Eva.arnau@uv.es)
El present estudi se centra en analitzar les tendències en la coberta vegetal en ambients de clima mediterrani utilitzant l'Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada (NDVI) i dades climàtiques disponibles des de la dècada dels 80’s. Esta exploració es basa a comparar sèries temporals tant de dades climàtiques com d'imatges satel·litàries en un delimitat nombre de punts de mostreig distribuïts al llarg d'un gradient climàtic i observar la diversitat dels tipus de vegetació. L'objectiu és valorar la sensibilitat dels ecosistemes a les variacions ambientals en el context del canvi climàtic, un problema global que afecta la humanitat íntegrament. L'estudi empra una metodologia d'anàlisi quantitativa, que busca identificar patrons en les tendències climàtiques i indagar la seua relació directa amb el canvi climàtic. Per mitjà d'esta metodologia, s'espera evidenciar l'evolució de la vegetació en resposta a les condicions climàtiques al llarg d'un període de quatre dècades. L'anàlisi inclou la identificació de variabilitats en la sensibilitat de la vegetació a factors climàtics, considerant elements com la direcció, magnitud i règim de les tendències, així com la detecció de patrons i l'atribució d'estes variacions. Dins dels objectius específics de l'estudi, que comprén la caracterització del clima i de la vegetació en les àrees seleccionades, així com la revisió de les variables climàtiques de temperatura i precipitació a la recerca d'evidències de canvi climàtic. A més, s'examinen les tendències en la vegetació analitzant les relacions entre les variables climàtiques i la coberta vegetal per a avaluar el seu possible canvi al llarg del temps per a cadascuna de les àrees d'estudi. Este enfocament permet reconéixer la sensibilitat dels ecosistemes a les variacions ambientals i contribuïx a una comprensió més profunda de la influència del canvi climàtic en els ambients mediterranis.
CARTOGRAFIA DE PERILL D'INUNDACIÓ I ANÀLISI EMERGÈNCIES A LA COMUNITAT VALENCIANA. Iván Morell García. Tutora: Dra. Ana Camarasa (Ana.camarasa@uv.es)
El present treball tracta de comprovar la idoneïtat de la cartografia de perill d'inundació oficial de la Comunitat Valenciana, concretament el MIPICOVA. Per a això, es pren com a referència l'episodi de precipitacions que va tindre lloc entre els dies 16 i 20 d'octubre de 2018. A més de les precipitacions, resulta de gran rellevància l'anàlisi dels escenaris d'emergència i desastre provocats per les pluges. Per a realitzar l'estudi, s'empra una anàlisi territorial centrada en els municipis, en els quals en cadascun es detallen els valors de precipitació de cada indicador pluviomètric, el número i el tipus de crides, el número i la classe de les pèrdues, i altres dades territorials com la superfície i la població. Els resultats mostren dos importants focus de precipitacions, i per tant de crides i pèrdues, un en el litoral de la comarca del Baix Maestrat i un altre en l'àrea metropolitana de la ciutat de València. En el primer cas predomina sobretot el desastre, de caràcter estructural associat a pèrdues en vivendes, i que es deu als elevats valors de precipitació acumulada. D'altra banda, en el segon cas destaca l'emergència, de caràcter conjuntural associada a incidències en carreteres i vehicles, i la qual es relaciona amb pluges molt intenses i concentrades. La cartografia oficial mostra com més de dos terceres parts de les incidències es donen en zones exemptes de perill, així com un gran nombre d'incidències en vivendes tenen lloc en el nivell 2 de perill d'inundació, especialment a la província de Castelló. Això conduïx a una reflexió sobre l'adequació de l'ordenació del territori i l'eficàcia de la cartografia de perill.
AFECCIÓ DE LES ONADES DE FRED A LA PROVÍNCIA D'ALACANT. Adrián Revert Ferrero. Tutors: Dra. María José Estrela (Maria.jose.estrela@uv.es) i Dr. David Corell (David.corell@uv.es)
En un context d'escalfament global on se seguixen amb preocupació l'increment de la temperatura mitjana en el planeta i els escenaris futurs de canvi climàtic, les onades de fred són les grans oblidades dels estudis malgrat els importants impactes que tenen en la societat (agricultura, economia, salut pública…). Este treball estudia els episodis de fred extrem en un territori mediterrani de la Península Ibèrica com és la província d'Alacant. S'ha analitzat una base de dades de 92 observatoris per a un període de 70 anys (1947-2016) utilitzant la definició d'onada de fred encunyada per AEMET en relació amb les variables analitzades, els llindars, la duració i la superfície afectada. Es pretén analitzar l'evolució temporal, magnitud, tendències, gènesis i impacte sobre el territori de les onades de fred i s'han utilitzat diferents tècniques estadístiques com el Test de Mann-Kendall i models com el Hysplit per a analitzar l'origen de les masses d'aire que provoquen estos esdeveniments. Els resultats indiquen un clar descens de la duració de les onades de fred les últimes dècades, si bé és cert que no s'observa una tendència significativa ni quant al nombre d'onades de fred, ni quant a la seua magnitud o superfície afectada, que s'explica a causa de la major variabilitat observada pese a l'escalfament global. Sí que s'han obtingut tendències significatives a nivell local, amb una major freqüència dels episodis freds en valls i planes i una menor freqüència en zones muntanyenques i litorals, un fet relacionat amb la major persistència d'episodis anticiclònics a l'hivern les últimes dècades. Este estudi és una anàlisi inicial d'una línia d'investigació que en el futur hauria de repetir-se periòdicament amb l'objectiu de conéixer els efectes del canvi climàtic.
