Fitxa persona

Un moment de crisi sanitària global, de lluita contra el virus SARS-CoV-2, pot convertir-se en l'escenari perfecte per a la propagació de faules de salut

Les notícies falses i les faules han trobat en Internet i en les aplicacions de missatgeria instantània l'ecosistema ideal per a difondre's i propagar-se. Alguns treballs de recerca, com el publicat en la revista Health Policy and Technology, de 2018, han mostrat com les notícies falses poden suposar una amenaça per a la salut pública.

Així mateix, un article publicat en la revista BMJ assenyalava quines eres les característiques del que es coneix com negacionisme i que són a vegades l'avantsala de la desinformació; això és, identificació de conspiracions; utilització de falsos experts; citació selectiva; creació d'expectatives d'investigació impossibles; tergiversació i fal·làcies lògiques i de creació del dubte.

un moment de crisi sanitària global, de lluita contra el virus SARS-CoV-2, pot convertir-se en l'escenari perfecte per a la propagació de faules de salut

Més enllà dels límits ètics de la propagació de falses notícies, existixen nombrosos exemples que mostren com la difusió de faules en l'àmbit de la salut suposa una amenaça per a la salut pública. Un dels exemples més evidents és la falsa però estesa idea de la suposada relació entre la vacunació i el trastorn de l'espectre autista.

Així, en un moment de crisi sanitària global, de lluita contra el virus SARS-CoV-2, pot convertir-se en l'escenari perfecte per a la propagació de faules de salut. Per això, el projecte NoRumourHealth treballa des de l'any passat per a lluitar contra la desinformació en salut i les seues conseqüències en la població de majors de 65 anys. Estem treballant en el disseny d'una aplicació per a mòbil, encara que en estos moments, seguint les recomanacions sanitàries, hem posposat totes les nostres activitats fins que la situació torne a la normalitat.

Majors de 65: un sector de població especialment sensible a la desinformació

Una investigació publicada pel European Research Council, realitzada als Estats Units durant la campanya de les eleccions presidencials de 2016 va posar de manifest que el sector de població més procliu a compartir notícies falses era el dels majors de 65 anys. De fet, aquest grup poblacional va ser el que va compartir de mitjana fins a set vegades més continguts provinents de dominis falsos que la població més jove.

La dificultat de la lluita contra la desinformació radica en el fet que investigacions recents, com la publicada en la revista Health Communication en 2018, mostren que desmuntar faules, una vegada estos han sigut presos com a verdaders, és més complex que limitar-se a oferir proves que demostren que la informació era errònia.

És més, el fet que una notícia siga percebuda com a verdadera o falsa depén més de factors psicològics que de l'educació i cultura científica, tal com mostra una investigació publicada en 2014 Memory and Cognition.

Així, les investigacions prèvies mostren que perquè les falses creences siguen desmuntades de manera eficaç, la correcció ha de realitzar-se de manera instantània i de manera que el receptor no senta que la seua visió del món està amenaçada.

No Rumour Health és un projecte internacional, coordinat per l'equip de ScienceFlows des de la UVEG i en el qual a més participen l'Institut Salut sense Faules, FyG Consultors, Danmar Computers (Polònia) i European Pathfinders (Grècia).

Translation: Amaia Crespo