Llista de notícies

D’un total de 43 poemaris presentats, el jurat, reunit al Centre Cultural La Nau de la Universitat, va atorgar el premi a un llibre en el qual el llenguatge poètic “assumeix un significatiu risc formal on destaca especialment una construcció fragmentada apuntada des del títol, reforçada amb una intensitat rítmica i certa musicalitat sense grandiloqüència, així com una gran varietat de recursos que abunden en l’oralitat conferint-li un to de salmòdia i de reverberació”.

Els poemes, a manera de tessel·les, van articulant una densitat semàntica com si foren esquinçalls d’un llenguatge poètic cosit a través de referències clàssiques indirectes, segons el jurat. “Els fils, a poc a poc, dibuixen punts de connexió dins d’una totalitat no delimitada, ancorada en una Mediterrània mítica, on la voluntat de generar un sentit complet es proposa des de poemes-cap que actualitzen aquest espai a través d’una mirada-cos que se sap illa i centre, ferida i cicatriu, veu i silenci”, s’afirma en la comunicació del jurat.

Carmen Crespo (Càceres, 1962) és una autora que ha sigut inclosa en diferents antologies –‘Voces nuevas’ (Ed. Toremozas, 2012); ‘Poemáticas naturales’ (Ed. Entricíclopes, 2013); ‘Voces del desierto’ (Unaria Ediciones)– i que, fins ara, ha publicat les ‘plaquettes’ ‘Cuerpo o el corazón del mundo todavía’ i ‘Puro hueco’, i els llibres de poemes: ‘Tal vez huésped’ (Devenir, 2014); ‘Márgenes que no’ (I Premio de poesía ‘Versos al aire’ de la Fundación Centro de Poesía José Hierro, 2015) i ‘Todo ardió luminoso’ (Amargord, 2016). Diversos poemes seus han aparegut en les revistes ‘Cuadernos del matemático’, ‘El coloquio de los perros’, ‘Pangea’, ‘Tres en suma’ i ‘Obituario’. També és membre del consell de direcció de la revista digital de poesia ‘conVersos’.