Un equip internacional d'investigació, en el qual participa l’Institut Cavanilles de la Universitat de València, en el Parc Científic, ha descobert que la selecció natural per la qual sobreviuen les neurones de segona generació en el cervell no depèn del contacte que establisquen amb neurones inicials, com es pensava, sinó del seu propi rellotge intern. Aquesta dada posa en dubte l'explicació més clàssica sobre la forma que es determina el nombre de cèl·lules neuronals, una de les grans qüestions de la biologia del cervell humà. El treball està dirigit pel neurobiòleg mexicà i Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica Arturo Álvarez-Buylla (University of San Francisco (California) i es realitza en col·laboració amb l'equip del catedràtic de Biologia Cel·lular José Manuel García Verdugo (Universitat de València). Les dades han estat publicades aquest dilluns a la revista 'Nature'.
La presa de decisions per part del nostre cervell és el resultat de l'establiment de senyals excitadores i inhibidores, la interacció de les quals dóna lloc a processos molt complexos en l'escorça cerebral. Els circuits inhibitoris d'aquesta zona estan formats per interneurones (neurones que comuniquen a les neurones sensorials amb les motores), procedents d'altres cèl·lules precursores que s'eliminen durant el desenvolupament postnatal.
Conéixer com es determina el nombre final de neurones en el cervell d'un individu és fonamental per a la neurociencia, ja que és ben sabut que durant l'etapa embrionària existeix una sobreproducció d'aquest tipus de cèl·lules.
Fins a ara es pensava que la mort de determinades poblacions neuronals es devia a la competència d'aquestes per senyals tròfiques extrínseques (la denominada hipòtesi neurotròfica). No obstant això, en aquest treball es desvetla que el control d'algunes poblacions neuronals es deu a senyals intrínsecs d'aquestes neurones, independentment de les condicions del seu entorn.
En l'estudi amb el model animal, publicat en la revista Nature, els autors han descrit com fins a un 40% de les interneurones corticals del cervell del ratolí són eliminades durant els primers dies de vida. “Però la importància d'aquest descobriment –comenta J.M. García Verdugo- radica que aquesta cronologia es repeteix independentment de l'entorn de senyals a les quals les cèl·lules estiguen exposades”.
Els resultats d'aquest estudi obrin un nou escenari on l'explicació més clàssica per a la determinació del nombre cel·lular en el cervell podria no ser vàlida. “La hipòtesi neurotròfica està mundialment acceptada i aquest descobriment podria trencar amb ella”, assenyala García Verdugo. “A partir d'aquest moment, s'obri un debat neurocientífic internacional entorn d'aquesta idea, que seguirem defensant amb demostracions científiques”.
Les principals hipòtesis que es plantegen per a explicar el procés són dos. D'una banda, la possible generació d'un nombre excessiu de precursors interneuronals com a mesura preventiva davant l'existència de precursors defectuosos. I per un altre, la possibilitat que aquest tipus neuronal reba senyals de supervivència exclusivament a través de les seues pròpies interneurones germanes, i per vies encara per determinar.
Les implicacions d'aquest descobriment són importants, ja que les interneurones juguen un paper crític en la fisiologia de l'escorça del cervell. La seua alteració s'ha relacionat amb l'aparició de malalties neurològiques com epilèpsia, esquizofrènia i malaltia d’Alzheimer. Per tant, un major coneixement del seu funcionament comporta un millor enteniment de la fisiopatologia del cervell i la possibilitat del disseny i utilització de noves mesures terapèutiques.
Es pot consultar més informació ACÍ.
Data d'actualització: 8 de d’octubre de 2012 14:06.
Llista de notícies
