Què té a veure el bosó de Higgs amb la computació ‘al núvol’? I el descobriment dels bosons W i Z amb la creació del World Wide Web (WWW), el llenguatge que utilitzem cada dia quan ens connectem a Internet? La relació entre la recerca en física de partícules i els desenvolupaments en informàtica i computació és l'objecte de la conferència que Manuel Delfino, director del Port d’Informació Científica (PIC), oferirà dimarts 11 de març al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València (c/ Universitat, 2), a partir de les 19 hores i amb entrada lliure fins a completar-ne l’aforament.
El PIC és l'únic centre de computació situat a Espanya dels onze que componen la xarxa primària que emmagatzema i processa les dades del Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC). La conferència tindrà lloc a l'Aula Magna de la seu històrica de la Universitat i es podrà seguir en directe per MediaUni (http://mediauni.uv.es/tv).
Delfino explicarà com es gestiona l'enorme volum de dades del LHC, equivalent a 700 anys de pel·lícules d'alta definició en els seus tres primers anys de funcionament (2010-2013). Per fer-ho, es va haver de crear un sistema capaç de distribuir, emmagatzemar i processar aquesta informació, ‘fotografies’ amb detalls de les col·lisions de partícules que es produeixen al seu interior. Aquest sistema, anomenat Grid, és una xarxa de computació distribuïda amb 160 centres a 35 països.
Espanya aporta el 4% dels recursos a aquesta xarxa de computació per LHC. A més del PIC que dirigeix Delfino, diverses institucions científiques (entre les quals, l'IFIC) col•laboren en altres set centres de segon nivell (Tier 2). Aquesta tecnologia, que va permetre el descobriment del famós bosó de Higgs, permet també la computació ‘al núvol’, cada vegada més utilitzada comercialment, i el desenvolupament de les xarxes socials.
Aquesta és la idea de la conferència: mostrar com de les necessitats sorgides en la recerca dels components bàsics de la matèria, en van néixer tecnologies que han revolucionat la informàtica i la computació. L'exemple més clar és l'origen del World Wide Web (WWW), el llenguatge en què es basa Internet, que va ser inventat al laboratori europeu de física de partícules (CERN) per Tim Berners-Lee a començament dels noranta. Aquesta tecnologia, posada a la disposició de la societat de manera gratuïta, va nàixer per facilitar als físics de l'època d’accedir a informació, cosa que va permetre el descobriment dels bosons W i Z (portadors d'una de les forces fonamentals de la natura).
Manuel Delfino (Caracas, 1956) és catedràtic de Física a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 2003 dirigeix el PIC a Barcelona, un consorci format entre l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) i el CIEMAT. Del 1999 al 2002 va ser director de Tecnologies de la Informació del CERN, on va impulsar el programa de R+D per resoldre el problema del maneig de dades del LHC. Entre el 1995 i el 1998 va liderar el projecte del CERN que va desenvolupar la base tecnològica de les "granges" de desenes de milers d'ordinadors que emmagatzemen i processen les dades dels experiments de física de partícules actuals. Presideix el comitè assessor d'informàtica del Laboratori Europeu d'Ones Gravitacionals (EGO).
La conferència pertany al cicle “Enigmes de la matèria i l'Univers: Ciència, tecnologia i societat”, organitzat per l'Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV) en col·laboració amb el Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València amb motiu de la celebració al juliol de la conferència principal en física de partícules, ICHEP2014.
Més informació:
http://ichep2014.es/content/ciclo-conferencias-public-seminars
Data d'actualització: 11 de de març de 2014 08:00.
Llista de notícies
