L’Aula de Cinema de la Universitat de València dedica el mes de febrer al cinema eròtic italià dels anys setanta sota el títol ‘Filosofar davant del tocador. Perversió, irreverència i amoralitat al cel·luloide dels setanta’. Les pel·lícules es projectaran els dimecres al Col·legi Major Lluís Vives, a les 18.00 hores.
Els dimecres de febrer, el Col·legi Major Lluís Vives acollirà el cicle cinematogràfic Filosofar davant del tocador. Perversió, irreverència i amoralitat al cel·luloide dels setanta, emmarcat dins de la programació per a aquest mes de l’Aula de Cinema de la Universitat de València. Mitjançant la projecció de quatre pel·lícules, s’acostarà l’espectador a un gènere moltes vegades desconegut a causa de la fina línia que el separa d’allò considerat pornogràfic i que és la raó del destape a Espanya, així com un clar referent per explicar alguns dels títols més coneguts del cinema actual.
Els films projectats seran, dimecres 2 de febrer, Ultimo tango a Parigi (El último tango en París, Bernardo Bertoluci, 1972); dimecres 9 de febrer, Calígula (Tinto Brass, 1979); dimecres 16 de febrer, Satiricón (Federico Fellini, 1969); i dimecres 23 de febrer, Il portiere di notte (Portero de noche, Liliana Cavani, 1973).
El cinema eròtic, encara hui en dia, és concebut pel públic com un cinema amb les mateixes funcions que el pornogràfic, però sense sobrepassar la línia que els separa legislativa o moralment. No obstant això, aquesta línia és pràcticament inexistent, ja que moltes vegades qualificar una pel·lícula d’eròtica o pornogràfica és més bé una qüestió cultural. Per exemple, als Estats Units les pel·lícules d’Almodóvar es consideren pornogràfiques quan al nostre país seríem incapaços de qualificar-les d’aquesta manera.
El que està molt clar és que si escoltem ‘cinema eròtic’, una sèrie de pel•lícules ens vénen al cap, generalment pel·lícules dels anys setanta, dècada significativa, especialment a Itàlia, amb un contingut eròtic explícit i una rebel·lia vital que es percep fotograma a fotograma.
En aquestes se centrarà el cicle de febrer, una proposta per la qual el seu gran avantatge es transforma en el seu principal inconvenient: l’impacte. Depenent de les mirades del públic, es demostrarà com el qualificatiu de ‘cinema eròtic’ és un poc més d’un pseudopornogràfic esnobista, idea que l’espectador mitjà té quan escolta anomenar qualsevol dels títols proposats per a l’exhibició. L’existència d’aquest tipus de treballs, a més, va permetre al seu dia obrir la caixa de pandora de l’anomenat destape a Espanya.
Allò ideal seria aconseguir acostar a l’espectador a un cinema encara incomprés que és clau per entendre produccions posteriors de fama mundial com Orquídea Salvaje (Zalman King, 1989) o la coneguda Instinto básico (Paul Verhoeven, 1992), treballs que, si bé no aconsegueixen el nivell d’excés de les pel·lícules del cicle, abracen el seu llegat.
L’eutanàsia, tema central del cicle del Cerveró
L’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero-Palau de Cerveró, juntament amb l’Aula de Cinema de la Universitat de València, dedica el seu cicle de febrer a l’eutanàsia. Els dijous de febrer, a les 18.00 hores, en el Palau de Cerveró (plaça Cisneros, 4, València), es projectaran les pel·lícules Johnny cogió su fusil (D. Trumbo, 1971), Mi vida es mía (J. Bradham, 1981), Las invasiones bárbaras (D. Arcand, 2003) i Million Dollar Baby (C. Eastwood, 2004), com a punt de partida per al debat al voltant de la mort digna.
El cinema ha arreplegat la problemàtica sobre l’eutanàsia en diferents mostres, sempre tenint en compte el punt de vista del pacient. A través d’aquestes històries, que porten a plantejar una mort digna per a individus que han patit circumstàncies molt diverses, com ara la guerra (Johnny cogió su fusil), un accident (Mi vida es mía), el càncer (Las invasiones bárbaras) o la boxa (Million Dollar Baby), es proposa obrir el debat sobre l’eutanàsia i la seua representació cinematogràfica.
Com és habitual, les sessions estaran presentades per un membre de l’Aula de Cinema o per un expert científic en la matèria i s’obrirà un col·loqui amb el públic al final de la sessió.
Data d'actualització: 25 de de gener de 2011 11:18.
Llista de notícies
