La revista 'Pasajes' dedica un monogràfic a Pío Baroja

Portada de Pasajes.

La revista Pasajes, que publica la Universitat de València en coedició amb la Fundació Cañada Blanch, inclou al seu número 37 (hivern 2011-2012) un dossier sobre Pío Baroja des d’una perspectiva contemporània. Baroja fou un gran inventor d’històries i en aquest sentit un mestre de la ficció però també un dels pioners de l’autoficció, de la memòria personal transformada en ficció o de la ficció que reelabora la identitat i la història de l’escriptor.

Baroja és, doncs, a més d’un clàssic i un testimoni de tota una època, un referent que no perd actualitat en la literatura contemporània, un memorialista iconoclasta que escriu més enllà dels gèneres prefixats, i que manté l’interès per damunt de les limitacions ideològiques o temporals de la seua activitat publicística i literària.

Coordinat pels professors de la Universitat de València Justo Serna i Francisco Fuster, el monogràfic compta amb la col·laboració d’autors destacats especialistes en l’obra de l’escriptor basc, com Luis Mateo Díaz (“Baroja entre los maestros”), Manuel Alberca (“Murguía y Baroja”), Rafael Núñez Florencio (“Naturaleza y ética en Baroja”), Jesús Marchamalo (“Baroja y el abrigo”) i els mateixos coordinadors, Francisco Fuster (“Baroja sobre Baroja”) i Justo Serna (“El lector de novelas. La ficción de Andrés Hurtado”).

Així mateix s’inclou una entrevista amb José-Carlos Mainer, un dels màxims coneixedors de l’obra de Pío Baroja, que parla de la seua obra, de la història cultural, de la Universitat, de les raons del reconeixement de Baroja, i apunta claus de lectura contemporània de l’obra barojiana. A més a més, aquest número, molt variat quan a temàtiques abordades, presenta una altra entrevista, en aquest cas amb el teòric de la història i autor d’una obra extraordinàriament influent Hayden White, a cura de Pawel Wolski i Marc Delcan. I també, a la secció “temes”, articles de Javier de Lucas sobre la democràcia fora del cànon occidental (a propòsit de les revolucions àrabs del 2011), de Teresa De Lauretis sobre el cinema de David Cronenberg, i de Teresa López Pardina sobre la teoria feminista, de Simone de Beauvoir a Judith Butler.

Les ressenyes o comentaris de llibres ocupen un lloc destacat en aquesta revista i en aquest sentit cal esmentar les que dediquen Carlos J. Moya a l’obra de Francisco Rubia sobre llibertat moral i neurociència (El fantasma de la libertad), Miriam Hoyo a la magna obra de Günther Anders La obsolescencia del hombre, Guillermo Quintás al llibre de Sylvain Gouguenheim Aristóteles y el Islam (que planteja la transmissió del llegat grec a Occident sense mediació islàmica), Francisco Fuster a la reedició de Los Baroja de Julio Caro i Justo Serna al llibre homenatge a José-Carlos Mainer (Para Mainer).

 

 

Data d'actualització: 20 de de març de 2012 10:37.

Llista de notícies