La Universitat de València estudia el llatí popular de la Hispània romana a través dels ‘graffiti’ de textos en les peces de ceràmica de ‘terra sigillata’. En aquesta línia s’ha començat l’anàlisi dels grafits custodiats a la Real Academia de la Historia, amb una publicació recent a la revista ‘Lucentum: Anales de la Universidad de Alicante’.
“Aquesta investigació se centra en les paraules escrites sobre la superfície d’aquestes ceràmiques d’ús quotidià, les quals ens poden aportar dades lingüístiques, però també territorials i etnològiques”, apunta l’autor del treball, Josep Montesinos, professor d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i Història. Forma part, també, de l’equip per a aquest projecte el catedràtic Xaverio Ballester, del Departament de Filologia Clàssica de la Universitat de València.
La ceràmica ‘sigillata’ és d’època romana, fabricada amb motlle i, de vegades, amb segell d’alfarer i decoració. Es va produir des del segle I aC fins al segle III dC a Itàlia, les Gàl•lies i Hispània. Aquestes ceràmiques solen mostrar, amb freqüència, grafits realitzats pels seus propietaris o pels usuaris. En ocasions, són simples marques, però d’altres aporten significats relacionats amb la producció i la distribució, o altres indicacions personals com noms propis o frases col•loquials, les quals “ens permeten acostar-nos a la llengua real, al llatí popular, ben diferent del culte o del que trobem en les necrològiques, i per tant saber els usos i els costums de la Hispània romana”, argumenta Montesinos.
La decoració de la ceràmica ‘sigillata’ també reflecteix en imatges representacions de les creences, els usos i els costums d’aquest període històric; de fet, en opinió del professor autor del treball, la iconografia és “un element de màxim interés per a contextualitzar l’espai, el temps i la visió de cada societat”.
La investigació s’entronca, en el plantejament d’estudi global i transversal d’aquestes ceràmiques, amb dades tipològiques, estudis d’entorns concrets (Saguntum, Valentia, Ilici, País Valencià, Hispània, Bibracte a les Gàl•lies...), col•leccions (Real Academia de la Historia), iconografia, corrents comercials i altres aspectes que aquest investigador té en compte.
Josep Montesinos és professor titular d’Història de l’Art de la Universitat de València, director del Centre Internacional de Gandia-Universitat de València, coordinador de l’itinerari de Conservació Preventiva del màster en Patrimoni Cultural d’aquesta institució acadèmica i professor especialista de les proves d’accés a la Universitat. Els seus camps d’investigació es refereixen a la ceràmica ‘terra sigillata’, al patrimoni cultural i, també, a temes de didàctica i de difusió. És acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia.
Xaverio Ballester, catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de València des de 1998, és codirector de la revista ‘Liburna’ i membre dels comités científics internacionals de ‘The Palaeolithic Continuity Paradigm for the Origins of the Indo-European Languages’ i dels ‘Coloquios de Lenguas y Culturas Prerromanas de la Península Ibérica’. El desxiframent, la reconstrucció i l’estudi dels orígens de les llengües constitueixen les seues principals línies d’investigació.
‘Sigillatas hispánicas con graffiti. Josep Montesinos i Martínez’.
‘LVCENTVM’ XXXIII, 2014, 183-189. DOI: 10.14198/LVCENTVM2014.33.10
Data d'actualització: 16 de d’abril de 2015 07:00.
Llista de notícies
