Diversos professors de la Universitat de València han participat en la publicació recent ‘Textos fundamentales de la estética de la arquitectura’, que pertany a la nova col·lecció ‘Línea de Fuga’, de General de Ediciones de Arquitectura, dirigida per Romà de la Calle, catedràtic d'Estètica i actualment professor honorari de la institució acadèmica. El monogràfic té per objectiu analitzar “la producció literària que puga entendre's com a llocs de convergència entre la filosofia i l'arquitectura en un sentit ampli, des de les albors de la Il·lustració fins a l'actualitat”, comenta el coordinador editorial de l'obra, Alberto Rubio.
El professor de Metafísica i Teoria del Coneixement de la Universitat de València Manuel Vázquez explica que la publicació forma part “d’una iniciativa més àmplia que, en estreta col·laboració amb la Universitat Politècnica de València, pretén crear un espai de confluència i de diàleg constant entre l'arquitectura i la filosofia, acadèmicament separades, però conceptualment molt afins”.
Vázquez destaca: “Tant en la filosofia com en l'arquitectura –la més teòrica de les disciplines tècniques i la tasca de la qual condiciona espacialment la nostra existència com a individus i ciutadans– s'apunta en habitar, al sentit humà de les coses que fa que edificar siga una mica més que la mera construcció tècnica guiada per la rendibilitat, com de fet l’és freqüentment”.
En relació a aquesta crítica al model economicista dominant, David Pérez, catedràtic de Claus del Discurs Artístic Contemporani a la Universitat Politècnica de València, posa en relleu “la importància que posseeixen els discursos transdisciplinaris a l'hora de problematitzar pràctiques i sabers instituïts com a autònoms”. Sobre aquest tema, afirma que únicament “a través de la hibridació entre discursos es pot dotar d'un sentit profund l'atomitzat contrasentit del nostre present”.
FUGIDA A l'HOMOGENEÏTAT
El professor Romà De la Calle exposa que la col·lecció Línea de Fuga “està plantejada com a espill comunicatiu dels dominis de recerca oberts pel grup. Així s'ha generat un espai nou de diàleg entre disciplines, tan imbricades humanament entre si i, no obstant això, tan allunyades –sense justificació– al món acadèmic, com són l'arquitectura, la filosofia, la sociologia, l'antropologia o l'estètica, tenint com a substrats comuns la vida, l'art, el pensament i la cultura”.
“La nostra col·lecció i els seus continguts volen consolidar una idea doble, tant en la seua praxi investigadora com en el domini de la creació: es tracta d'escapar del poder homogeneïtzador de les disciplines i de potenciar, al màxim, la pluralitat dels horitzons comuns, a través de la palanca innovadora i de l'impuls creatiu que assegura l'enriquiment de la trama vital, pròpia de les relacions existents”, argumenta De la Calle.
SÍMPTOMA DE L'EFERVESCÈNCIA DE VALORS
Per la seua banda, Alberto Rubio subratlla el fet que al llarg d'aquests últims anys “l’arquitectura ha renunciat cridanerament a la seua pròpia naturalesa, en la mesura en què, a la mercè de models aliens, s'ha allunyat de la seua autonomia com a disciplina social”, de manera que avui “ a penes si es reconeix”. De fet, l'actual crisi econòmica i el final de la bombolla immobiliària “estimula aquest esperit de diàleg de l'estètica i l'arquitectura per buscar nous models amb valors més ètics”, apunta Manuel Vázquez, aspecte que per a David Pérez resulta fonamental, atès que “tota activitat, artística o no, ha d'estar guiada per un compromís ètic”.
Aquesta confluència entre l'arquitectura i la filosofia va ser en el seu moment propiciada per la participació de molts dels seus col·laboradors en el màster en Pensament Filosòfic Contemporani, de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València, i es pretén ampliar a projectes de recerca, seminaris, i fins i tot a un màster específic sobre el tema. El fet que aquestes iniciatives hagen sorgit amb un caràcter multidisciplinari és, a més, “un reflex de l'efervescència crítica que s'està produint en l’àmbit social, acadèmic i institucional, que configura una contestació al malestar i una reflexió crítica sobre els seus símptomes”, insisteix el professor Manuel Vázquez.
Romà de la Calle recorda que ja es prepara el tercer volum de la col·lecció Línea de Fuga, sota el títol La ilusión de la duración. Permanencia y caducidad en el arte y la arquitectura, el qual, alhora, complementarà els dos primers: Huellas urbanas. La ciudad a través de sus trazas i Textos fundamentales de la estética de la arquitectura.
Data d'actualització: 8 de d’abril de 2015 07:00.
Llista de notícies
