Màster Universitari en Investigació, Tractament i Patologies associades en Drogodependències
Branca de coneixement: Ciències de la Salut
Àmbit de coneixement: Ciències del comportament i psicologia
Centre: Facultat de Psicologia i Logopèdia
Codi titulació: 2225
Web específica del màster: www.uv.es/mastdrog
Universitats participants: Universitat de València
Crèdits totals del títol: 120
Obligatoris:90
Pràctiques externes18
Treball fi de màster:12
Cursos: 2
Places oferides: 20
Modalitat d'ensenyament: Presencial
Llengua docència: ------
Preu del crèdit primera matrícula:35.34€
Preu del crèdit primera matrículaper a estudiantat estranger no UE ni règim comunitari:70.68€
Comissió de Coordinació Acadèmica José Miñarro López (Co-director)
Carmen Manzanedo Pérez (Co-directora)
M. Carmen Arenas Fenollar
Israel Caballero Jarque
María Teresa Cortés Tomás
Inmaculada Montoya Castilla
Javier Pons Diez
Marta Rodríguez Arias
Julia Aguilar Izquierdo (PTGAS)
Interès acadèmic, científic o professional: La drogodependència constitueix el principal problema per a la salut pública als països desenvolupats. El consum de drogues d’abús incideix sobre tota la població, i les il·legals tenen major prevalença en la població més jove, creant a tots ells incapacitat i gran morbiditat per al patiment de molt diverses patologies, entre les quals s’inclou la neuropsiquiàtrica; de la qual encara s’està molt lluny de conèixer quin paper pot representar la seua causa o desenvolupament.
L’addicció és una malaltia crònica, recidivant, caracteritzada per la pèrdua del control sobre l’ús d’una substància per part del pacient. Aquesta substància (o conducta) passa a ocupar un lloc preeminent en la vida de l’individu, i afecta no solament l’equilibri normal de les seues funcions vitals sinó al paper homeostàtic de les seues conductes i el seu entorn, a través dels problemes generats pels comportaments que imposa la droga en l’individu.
La demanda social i sanitària en drogodependències és afrontada per múltiples professionals (psiquiatres, psicòlegs, assistents socials, infermers, etc...) des d’especialitats més genèriques. No obstant això, la complexitat del maneig del drogodependent requereix una especialització que reculla una sola formació especialitzada amb un fort caràcter multidisciplinari. En el cas de la psicologia, el desenvolupament professional en l’àmbit de les drogodependències podrà afavorir una via prèvia d’especialització futura juntament amb diferents professionals, sobretot de ciències de la salut, que millorarà la projecció clínica i per tant les demandes professionals d’aquesta professió.