La Universitat de València ha posat en marxa el supercomputador Lluís Vives, el nou SGI Altix UltraViolet 1000. Es tracta d'un superordinador de memòria compartida que substituirà l'antic equip SGI Altix 3700, Cesar. La Universitat de València és la primera institució acadèmica d'Espanya que ha comprat un ordinador d'aquestes característiques, una eina important per la capacitat que té en memòria compartida i que permet tindre accés a càlculs amb una àmplia demanda de memòria. Aquest superordinador situa la Universitat entre les cinc primeres d'Espanya en potència de càlcul.
El Lluís Vives està configurat amb 180 cores Intel Nehalem EX 2,66 GHz; 960 GB de memòria RAM compartida entre tots els cores; 15 TB nets (18 TB en brut) de disc dur accessibles mitjançant 4 controladors FC de 4 Gbits/s; Single System Image (Imatge única de sistema operatiu): Suse Linux Enterprise Server (SLES) 11 ServicePack 1 ProPack 7. La diferència de capacitat de treball es pot veure en comparació amb un ordinador de sobretaula d’última generació: 4 cores; 4 GB de memòria RAM; 2 TB de disc dur (sense protecció contra fallades de disc, accés de canal únic mitjançant controladora interna).
Açò significa que el Lluís Vives té accés a 960 GB de memòria compartida, pel què el treball d’un únic usuari pot comptar amb eixa memòria per a realitzar càlculs i emmagatzemar dades, mentre un ordinador de sobretaula d’última generació compta amb 4GB de memòria RAM. Des del Servei d’Informàtica de la Universitat expliquen que no hi ha cap màquina en el mercat que permeta tindre aquesta quantitat de memòria compartida que escale de manera tan eficient.
El professor Vicent Quilis, del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat, un dels majors usuaris d’aquest tipus d’ordinador, explica que l’ús d’un supercomputador Altix UV 1000 d’última generació d’aquestes característiques, “permetrà realitzar simulacions cosmològiques d’altíssima resolució que, partint de les condicions que es donen en l’Univers primigeni (Big Bang) podran recrear les formació i evolució de les diverses estructures que formen l’Univers conegut, a escales espacials que aniran des dels gegantescs cúmuls de galàxies fins la formació d’estrelles similars al nostre Sol, passant per galàxies de diversos tipus com ara la Via Làctia”, i continua “tot això de forma autoconsistent dins d’una simulació. Es podrà, per tant, disposar d’un completíssim Univers virtual, en el qual posar a prova el paradigma actual que descriu l’Arquitectura Còsmica”.
Aquesta nova adquisició significa la incorporació als recursos de supercomputació de la Universitat d’una nova eina que permetrà augmentar el fluxe i la qualitat de la investigació en el si de la institució. No de bades el Lluís Vives, respecte del CESAR, suposa doblar la potència disponible a un cost energètic cinc vegades inferior, amb l’avantatge afegit que implica poder dur a terme la migració de totes les aplicacions sense problemes. A més, el nou SGI Altix UltraViolet 1000 aconsegueix quatre vegades més potencia en una quarta part de l’espai de l’antic Altix, és a dir, una densitat computacional 16 vegades major.
Les característiques del nou superordinador permeten als usuaris treballar amb els grans volums de dades que s’utilitzen en els projectes d’investigació sense limitacions pròpies de les tecnologies de computació. De fet, el Lluís Vives s’utilitza per a simulacions que necessiten tindre en memòria grans matrius.
La Universitat de València va començar la seua carrera en matèria de supercomputación en els anys 90 amb un mainframe d’IBM que posteriorment es va destinar a tasques de gestió. El 2003 es va adquirir el primer equip SGI, el Cesar, que ara s’ha substituït pel Lluís Vives. A pesar que s’acaba d’estrenar, ja es contempla una possible ampliació del supercomputador. En 2006 la Universitat va adquirir un cluster d’equips HP, amb accés a 16 Gb de RAM per nodo, orientat al càlcul seqüencial. Aquest sistema, el Multivac (un cluster de màquines individuals i interconnectades amb una xarxa Gigabit), resulta molt útil per als investigadors que prefereixen no tocar codis. Al mateix temps que s’ha posat en marxa el Lluís Vives, la Universitat ha ampliat aquest cluster de supercomputació Multivac, amb l’adquisició i integració de quatre nous servidors de càlcul, un d’ells equipat amb GPUs. Per últim, en l’any 2007 i en col·laboració amb la Xarxa Espanyola de Supercomputació (RES), la Universitat va allotjar el supercomputador Tirant, que és un dels nodes de la RES. Es va inaugurar en gener de 2008 i en aquest es recolzen treballs d’investigació de la Universitat de València però també d’altres universitats i centres d’investigació valencians.
Totes aquestes eines, que reforcen el parc de supercomputació de la Universitat, permeten impulsar l’activitat investigadora de la institució que es troba en un bon lloc. De fet, la Universitat s’ha convertit en una referència en matèria d’investigació com apunta el rànquing d’Institucions d’Investigació 2010 de SCImago, que la situa com la sisena institució investigadora d’Espanya i ocupa les posicions 79 d’Europa i la 266 del món.
Data d'actualització: 22 de de març de 2011 13:53.
Llista de notícies
