L’antroponímia és la ciència que estudia els noms de les persones i específicament l’antroponímia històrica s’enfoca a identificar els noms i cognoms de les persones dels segles passats aixi com contribuir a la comprensio del seu significat, origen, distribució, evolució, modificacions, etc.
Així com per als segles XIX i XX es conserven censos de població molt complets, fins i tot detallant dades personals de tots els membres de cadascuna de les famílies que habitaven l’Horta de València, a mesura que anem arrere en el temps aquestes nòmines censals es van fent més incompletes i escasses. I no sols per la pèrdua dels arxius, que també, sinó perquè la societat no tenia els mateixos criteris ni necessitats d’inventariar a tota la població de forma individualitzada.
Com en altres qüestions, pràcticament no ens han quedat testimonis sobre quins eren els noms dels habitants de l’Horta en temps musulmans, entre els segles VIII i XIII. A partir de la conquesta i el repartiment de Jaume I en aquesta darrera centúria comencen a tenir més informació sobre aquells primers repobladors cristians del 1200, si bé els documents no són seriats ni complets sinó bàsicament pergamins individuals que ens parlen només d’una part de dita població.
Les coses canvien considerablement a partir de l’any 1373, no perquè hi hagués algun fet històric peculiar sinó perquè és el primer any del que es conserven els registres fiscals del cobrament d’un impost per a la monarquia anomenat el morabatí, el qual es recaptava per oficials reials de set en set anys.
Tampoc no es conserven els documents de cada set anys des d’aquell moment, però si en tenim alguns dels segles posteriors, del XV, XVI i XVII fins 1707, quan fou abolit conjuntament amb totes les institucions valencianes en el marc de la nova monarquia Borbònica i l’abolició dels Furs de València.
A més, aquests llistats de veïns de l’impost del morabatí només s’han conservat per a part dels pobles i partides de l’Horta de València ja que algunes de les seues poblacions eren senyorials i no el cobrava la monarquia, raó per la qual no consten als arxius públics. Tanmateix, a partir del segle XVI aparegueren nous impostos que en alguns casos generaren diversos censos de la població valenciana progressivament més complets i, per tant, també de l’Horta de València.
Cal també aclarir que per raons culturals, històricament aquests llistats fiscals i censos poblacionals es feren només identificant el cap de família masculí i, sovint, quan una dona era la titular fiscal i legal d’una unitat familiar, la forma d’escriure-la és com la muller de, la vídua de o la filla de, en una mostra pràctica més del que són les relacions de gènere dominants durant segles. És per aquesta raó que sabem amb major o menor detall els noms dels hòmens de l’Horta dels segles passats, però molt rarament el de les dones, res menys que la meitat de la població!.
Malgrat les pèrdues documentals que comentàvem més amunt, els llistats de noms i cognoms són extensos per a huit segles d’història, raó per la qual en aquesta secció anem a oferir alguns exemples seleccionats que pugen servir d’il·lustració del que ens aporten.
