Anàlisi toponímica de l’Horta de València feta per Membrado-Tena, J. C., & Iranzo-García, E. (2018). “Anàlisi toponímica de l’Horta de València. Integració dels enfocaments clàssic i crític per a la reconstitució i revaloració del seu paisatge”, en Documents d'anàlisi geogràfica, 64(2), 247-269.

Consulta article a:

https://dag.revista.uab.es/article/view/v64-n2-membrado-tena-iranzo

A partir de l’anàlisi dels topònims urbans de l’Horta de València podem reconstituir virtualment part del paisatge cultural desaparegut de l’Horta.

Es tractaria d’un paisatge:

• obert d’horta irrigada (normalment cultius herbacis regats a partir d’un complex sistema hidràulic de sèquies i assuts)
• que cap a la muntanya esdevenia secà (amb cultius arboris i arbustius, notablement olivera i vinya);
• amb poblament concentrat i sobretot dispers —especialment alqueries—,
• connectat entre si per sendes i per camins
• que, al seu torn, comptaven amb hostals;
• també amb presència de barrancs, salines, ullals, marjals i accidents costaners,
• així com zones pedregoses i elevades a l’oest i al nord;
• així mateix amb torres i fortaleses de defensa,
• i alguna instal·lació portuària (vegeu figura).