Les societats del passat en diversos moments tingueren necessitat de representar en un dibuix la geografia física i territorial d’un espai, ciutat, territori, entitat política o espai natural. Les raons eren evidentment pràctiques, com ara els portolans o cartes nàutiques d’època baixmedieval, pensats per a dirigir la ruta marítima de les naus. Allò cert, però, és que quant més arrere anem en el temps més escassos són els testimonis que ens han arribat de mapes i plànols, en part perquè no es feien habitualment.
Per aquestes raons la cartografia més antiga de l’Horta de València que coneguem es remonta al segle XVII i en realitat exposa el plànol de la ciutat de València com objecte central si bé envoltada d’una part de dita Horta. Això és també el que passa en general amb els següents mapes conservats del segle XVIII i fins i tot del XIX, quasi sempre presidits per la capital emmurallada.
Només en alguna ocasió es va dibuixar una panoràmica mes extensa que incloïa el territori total o parcial de l’Horta-Nord i l’Horta-sud, però de forma molt esquemàtica com ara en els plànols elaborats per l’exèrcit francés de Napoleó Bonaparte els anys 1812 i 1813 arran del setge i ocupació de la ciutat de València. És ja a finals del segle XIX quan va dibuixar-se una plànol en colors que permet visualitzar el conjunt de l’Horta.
Cal indicar també que, en general, aquestes planimetries antigues són bastant senzilles i esquemàtiques. En ocasions raonablement fidels a la ubicació dels pobles, camins i séquies, però en altres simplement aproximades.
El canvi radical en la qualitat, exactitud i volum d’informació quant als planols històrics de l’Horta de València es produeix en les dècades del 1920 i 1930 quan l’Estat ordenà fer mapes catastrals detalladíssims a tècnis topògrafs per tota Espanya amb objectius fiscals. El resultat foren unes magnífiques planimetries a escales 1:2.500 i fins i tot en alguns casos 1:1.000 que hui en dia tenen un valor inestimable com instrument per conèixer els detalls dels camps, séquies i camins de l’Horta que han estat destruïts i eliminats pel creixement urbanística del darrer segle.
Quant a la localització d’aquests mapes i plànols antics, en tractar-se de documentació històrica els originals es troben conservats als arxius públics, entre els quals cal destacar l’Arxiu del Regne de València si bé també en tenen l’Arxiu Municipal de la ciutat i l’Arxiu de la Diputació de València. Quant als planols catastrals de l’Horta de València, també hi ha una còpia d’ells a l’Arxiu del Regne de València però són fàcilment trobables als arxius municipals de les localitats de l’Horta i també a les antigues Cambres Agràries.
Cartografia: Plan de Valence Aux Ordres de S.E. Marechal Suchet, Duc d’Albufera (1811)
El document data de 1811 i va ser elaborat per les tropes napoleòniques durant la batalla de València en 1811, encapçalada pel Mariscal Sucat de l'exèrcit francés.
En el document es poden observar la xarxa de camins de comunicació de l'Horta de València, així com els nuclis de població existents a les proximitats de la ciutat. Es pot destacar com a element singular d'aquesta cartografia el nivell de detall en aquesta xarxa i la representació de les línies de setge establides per l'exèrcit francés als principals camins de la ciutat per tal de bloquejar els subministraments a aquesta.
El document original forma part de la col·lecció de la Cartoteca de la Universitat de València, situada a la primera planta de la Facultat de Geografia i Història.
Cartografia: Plan de la Bataille de Sagonte Gagnée le 25 Octobre 1811 par l’Armée française d’Aragon aux patras de Son Excellence Le Maréchal Suchet Duc D’Albufera
El document data de 1811 i va ser elaborat per les tropes napoleòniques després de la batalla de Sagunt, ciutat que va caure en mans franceses en 1811.
En el document es poden observar la xarxa de camins de comunicació i l’orografia de tota la zona de desembocadura del Palància i l’Horta de València. Es pot destacar com a element singular d'aquesta cartografia el nivell de detall en aquesta xarxa i la representació de les línies de setge establides per l'exèrcit francés als principals camins de la ciutat per tal de bloquejar els subministraments a aquesta. A més la línia de separació entre l’Horta i el secà es troba molt bé delimitada i representada al mapa, representant la zona que actualment es coneix com a Horta estricta per part del PAT d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València.
El document original forma part de la col·lecció de la Cartoteca de la Universitat de València, situada a la primera planta de la Facultat de Geografia i Història. Plano de Sagunto [Document cartogràfic]. N.p., 1812. Print.
