Una documentació històrica representativa del treball a l’Horta de València és la referida a l’organització del seu regadiu a través de les diverses comunitats de regants que la conformen tradicionalment. I sense dubte el testimoni primer i més rellevant de dita organització, material i també social, són les ordenances de dites comunes.
Es tracta de la normativa que regula el funcionament de dites comunes a nivell intern i entre els seus capítols, de vegades més d’un centener, es detalla la seua organització institucional, càrrecs de govern i funcions de cadascú així com la representació davant altres institucions. També s’inclouen detalls sobre el seu funcionament econòmic i forma de finançament, si bé una part rellevant del seu contingut té relació amb les normes de comportament dels llauradors que en formen part a l’horta de gestionar i distribuir l’aigua de reg. Lògicament, complementades per l’enumeració de les infraccions que podien cometre’s i per les sancions corresponents.
Aquestes ordenances de les nou comunitats de regants de l’Horta de València, les huit del Tribunal de les Aigües (Rovella, Rascanya, Favara, Mestalla, Mislata, Tormos, Quart i Benàger-Faitanar) més la Reial Séquia de Montcada, no han estat sempre les mateixes i han canviat al llarg dels segles des de l’època Medieval.
No coneguem les més antigues si bé per referències indirectes en documents dels arxius es remonten fins i tot al segle XIII. A més, aquestes medievals no semblen ser unes ordenances acabades i completes com les que coneguem per a segles més recents. I en la pràctica els textos complets que ens han arribat són els dels segle XVII o XVIII segons els casos d’una o altra séquia. Per això els més antics estan escrits en valencià i, en canvi, els dels segles XVIII o XIX ho són en castellà, la llengua oficial del moment.
En algun cas aquestes ordenances han estat reformades a meitat del segle XIX, com ara les de la séquia de Tormos, i des del punt de vista històric és interessant perquè permet comparar allò que regulen en una societat en la qual ja no hi havia senyors feudals amb les més antigues emmarcades encara en una societat políticament regida pel feudalisme.
També és significatiu indicar que les comunes de l’Horta de València han mantingut aquestes normes antigues fins a l’actualitat, malgrat els canvis legislatius quant a l’organització del regadiu des de l’administració de l’Estat a finals del segle XIX i principis del XX. Per aquesta raó hui en dia segueixen vigents les ordenandes del 1600 i 1700 segons els casos, amb el seu llenguatge del passat i en alguns casos amb la referència a institucions socials que ja no existeixen. En altres casos, com ara en el valor de les multes per les infraccions, el que han fet les comunitats i el Tribunal de les Aigües de la vega de València quan imposa una sanció econòmica és convertir el valor monetari de fa 200 o 300 anys en el seu valor proporcional en euros.
