Des de la Clínica Jurídica de la Universitat de València, col·laborem activament amb l'associació ASINDOWN. Des d'aquesta, ens van proposar dur a terme una xarrada per a informar d'alguns temes jurídics d'interés per als familiars de persones amb diversitat funcional. Un dels temes que els generava interés, a l'una que dubtes, era  el denominat “patrimoni protegit”, i no ens estranya, ja que és un figura jurídica amb moltes llums i alguna que una altra ombra.

Posem-nos en antecedeixes: Què és un patrimoni protegit? És una figura jurídica que ha creat la Llei 41/2003 de Protecció de les Persones amb Discapacitat. A través de la qual, es pretén dotar d'una especial protecció i regulació a una sèrie de béns i drets, que, estaran immediata i directament vinculats a la satisfacció de les necessitats vitals de les persones al favor de les quals es constituïsquen.

És a dir, a través d'aquesta figura, es permet que els familiars i les persones més reunides, puguen aportar béns i drets a un “patrimoni” que s'haurà constituït a favor d'una persona amb diversitat funcional, per a donar satisfacció a les seues necessitats bàsiques. Aquest patrimoni, a més, disposarà d'una seguretat jurídica, ja que per a poder constituir-ho, així com per a realitzar aportacions, es necessita de la intervenció d'un notari, que, a més donarà part al Ministeri Fiscal. També cal fer esment,  que Hisenda haurà d'estar informada de tots els moviments que es duguen a terme en aquest, i per a això tots els anys, el mes de gener, caldrà presentar-li a Hisenda una declaració informativa sobre els béns i drets integrants del Patrimoni. Pel que, d'un costat, els patrimonis protegits gaudeixen d'una seguretat jurídica innegable, ja que estan vigilats per tres vies diferents: Notario, Ministeri Fiscal i Hisenda, però d'un altre, això també suposa una sèrie de tràmits que són d'obligat compliment. Fins a aquest punt, encara que potser amb una mica de paperassa, la idea és bona i sense confusions.

A més, la Llei preveu que, tant per a qui realitza l'aportació com per a qui la rep, no existisca una càrrega fiscal, sinó tot el contrari, s'estableix un benefici fiscal, sempre dins d'uns límits. Però és ací on tot comença a ennuvolar-se. Per a poder gaudir d'aquest benefici fiscal, diu la Llei, que no es podrà disposar dels béns i drets que s'hagen aportat al patrimoni, durant un termini de 5 anys. I és en aquest punt on comença el contrasentit.  És a dir, la llei diu que es constitueix un patrimoni protegit per a satisfer les necessitats vitals de les persones amb diversitat funcional, però, que si no es volen perdre els beneficis fiscals els béns i drets aportats hauran de romandre intactes durant un termini de 5 anys. Llavors, què ocorre si durant aqueixos cinc anys la persona amb diversitat funcional necessita d'aqueixos béns per a cobrir una necessitat vital? ha de triar entre satisfer-los o mantindre els seus beneficis fiscals?.

Deixant de costat el contrasentit anterior, ens trobem amb una altra problemàtica què entén Hisenda per “disposar dels béns”?. Entén l'Administració que, com estableix la legislació civil, en determinats suposats no existeix tal disposició, i per tant la consegüent pèrdua dels beneficis fiscals, quan el que es duu a terme és la gestió activa del patrimoni (per exemple la contractació de productes financers, la inversió en béns immobles…) o quan s'empren les rendes i rendiments obtinguts pel patrimoni per a l'atenció de les necessitats vitals  de la persona amb discapacitat. Així s'a pronunciat en diverses consultes vinculants com ara V0851-14 o la V1379-09.

Però d'un altre costat, la pròpia Direcció General de Tributs, matisa l'anterior, assenyalant que no ha d'oblidar-se que la finalitat atribuïda legalment als patrimonis protegits i que per tant justifica el seu especial tractaments fiscal, és la constitució d'un patrimoni i no l'atenció de les necessitats corrents de la persona beneficiària d'aquest, per a la qual s'estableixen altres beneficis fiscals en l'IRPF, a través dels mínims exempts i familiars aplicables en cas de discapacitat.

Llavors, tornant a formular la pregunta realitzada en paràgrafs anteriors: què entén Hisenda per “disposar dels béns”? La pregunta segueix sense resposta hui dia.

La confusió que genera que no hi haja un pronunciament clar sobre aquest tema suposa que en molts casos, persones que podrien estar interessades a constituir un patrimoni protegit, no el facen per por de les possibles conseqüències fiscals de la “disposició” dels béns integrants del patrimoni protegit. Com ja assenyalem, la idea és bona, però mancada matisar-la.

Mar Felis  Raduán, Abogada, Clínica Jurídica de la Universitat de València.