[Biografia, versió en valencià]

Maria Amparo Ballester pastor és Catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social en la Universitat de València des de 2008 i consellera del Consell Econòmic i Social d'Espanya (experta per nomenament del Govern) des de 2024. Es va formar en la Universitat de València i en *Cornell *University (Estats Units). Va dirigir l'Institut Universitari d'Estudis de les Dones (2016-2020) i la Càtedra d'Economia Feminista (2018-2019), tots dos de la Universitat de València. Va ser vicepresidenta de *EUFEM (Plataforma Universitària d'Estudis feministes i de gènere) i copresidenta de la Comissió d'Igualtat de l'Associació Espanyola de Dret del Treball i de la Seguretat Social (en 2018 i 2019).

Ha dedicat bona part de la seua trajectòria professional a la investigació en matèria de discriminació per raó de gènere en l'àmbit laboral i de seguretat social, la qual cosa s'ha reflectit en nombroses publicacions. També ha investigat sobre discriminació laboral per altres causes (particularment per edat), conciliació/coresponsabilitat/temps de treball, drets dels treballadors/as migrants, drets fonamentals en dimensió laboral, contractació temporal, Dret social de la Unió Europea, normativa de prevenció de riscos laborals i Seguretat Social.

Ha realitzat diverses investigacions de Dret comparat a partir d'estades finançades en Universitats estrangeres en les quals ha sigut professora visitant, entre les quals poden destacar-se la Universitat d'Estocolm (realitzant una investigació finançada en 1996 sobre la reforma del sistema de pensions que va ser objecte posterior de publicació) o *Mac *Gill *University a Mont-real (realitzant una investigació finançada en 2010 sobre Discriminació per raó de l'edat i gènere que va donar lloc a diverses publicacions). Ha sigut Investigadora principal en diversos projectes d'investigació competitius un d'ells finançat amb fons de la Unió Europea (projecte internacional Culture, *custom *and *gender' 2002-2004). Ha sigut avaluadora de titulacions de grau i postgrau universitaris i de professorat per a l'Agència andalusa del coneixement. Ha sigut experta per a l'avaluació de professorat de Ciències Jurídiques per a *ANECA (2010-2018) i ha format part de diverses comissions de *evaluacion de projectes de *investigacion a Espanya i a Xile. Ha sigut avaluadora externa de diverses revistes jurídiques i ha format part dels comités *cientificos de diversos projectes, congressos i seminaris.

En l'àmbit de la transferència del coneixement ha col·laborat amb diferents entitats sindicals, organitzacions empresarials, col·legis professionals, entitats locals, Administracions autonòmiques i un altre tipus d'entitats en la difusió de resultats de la investigació. Ha format part dels equips que han elaborat tres proposicions de llei registrades en el Congrés dels Diputats: proposició de llei per a la igualtat retributiva entre dones i homes (registrada a l'octubre de 2017), proposició de llei contra la precarietat i per l'estabilitat en l'ocupació (registrada al juny de 2018) i proposició de llei de temps de treball *corresponsable (registrada al novembre de 2018).

Fora de l'àmbit estrictament universitari la seua activitat professional ha tingut diversos vessants. Va ser Magistrada suplent del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana des de 1996 fins a 2015. Des de 2015 a 2019 va formar part del *European *Network *of Legal *Experts *in *Gender *Equality *and senardiscrimination, òrgan assessor de la Comissió Europea en matèria de gènere. Entre 2020 i 2023 va dur a terme funcions d'alt càrrec en el Ministeri de Treball i *Economia Social d'Espanya: De 2020 a 2021 va ser Directora de Gabinet de la Ministra de Treball i Economia Social d'Espanya. I, des d'abril de 2021 a novembre de 2023, va ser Directora de Coordinació Jurídica de la Vicepresidenta segona del Govern. Durant els seus anys d'activitat en el Ministeri de Treball i *Economia Social va participar en la negociació i elaboració de normes jurídiques entre les quals es troben, entre unes altres, l'RD 901/2020 de plans d'igualtat; l'RD 902/2020 d'igualtat retributiva; l'RDL 28/2020, de treball a distància; l'RDL 9/2021, conegut com a llei "rider"; o l'RDL 32/2021 de reforma laboral.

Doctora en Desenvolupament Local i Territori per la Universitat de València.

Investigadora de l’Institut Universitari d'Estudis de les Dones (IUED) i del Grup d’Estudis Socials, Intervenció i Innovació (GESIIN).

Membre de Red de Estudios sobre Juventud y Sociedad – REJS
Redes de Excelencia [CSO2017-90618-REDT]
Roc Boronat, 138 | 08018 Barcelona
[Office] 51.016 | La Nau Building
rejs@upf.edu. www.upf.edu/web/rej


 

Màster en Orientació i Assessorament Familiar (Universitat Pontifícia de Salamanca) i

Màster en Igualtat i Gènere en l’àmbit públic i privat (UJI).

Com a professional del Treball Social ha treballat en diverses àrees d’intervenció: dona i violència de gènere, atenció a la família i a la infància, serveis socials municipals, institucions penitenciàries, servei pedagògic escolar i persones majors.

Actualment és Professora del Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València.

Es docent de professionals diverses en el camp de la intervenció en violència de gènere, impartint xarrades, cursos i seminaris de formació en l’administració pública. Entre les seues línies d’investigació es troba la igualtat de gènere, les violències masclistes, la prevenció de la violència en educació primària i secundaria, la coeducació, i els Serveis Socials, participant en investigacions i projectes d’innovació educativa com:

El sistema de Servicios Sociales ante la crisis econòmica. Retos, desafios y territorio: el caso de la provincia de Valencia. (2012-2013) (UV-INV-PRECOMP12-82190).

La socialización de adolescentes de classe media sometidos a medidas de internamiento judicial. (2014) ( OTR2014-12580INVES).

ESTIC Actiu: I+T en contextos educatius. (2015-2016).

Diseño de App para la prevención de la violència de genero en adolescentes ¿Sabes tratar a tu novi@? (2016-2017).

Innovación y transferència de Trabajo Social en Psicoeducación. InnTTSE (2016-2017)

Innovació docent + Infancia (ID+i) (2017-2018).

Definición de la linea base en el àrea de Servicios sociales del ayuntamiento de Vila-Real (Castelló) (2016).

Elaboración de estudio para establecer lineas estratégicas del Plan Valenciano de Envejecimiento Activo (2017).

Estudio de investigación sobre definición de la linea base de la estructura del àrea de Servicios sociales municipales del ayuntamiento de Castelló (2017).

Asesoramiento para el diseño del Plan Estratégico de Servicios Sociales del municipio de Rocafort. Ajuntament de Rocafort. (2017).

Colaboración en la realización de un estudio básico del sistema de información multiterritorial de la Comunitat Valenciana Fase I. Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. (2017).

Definición de la línea base en el àrea de Servicios Sociales de los ayuntamientos de la Ribera Alta. Diputació de València (2017).

Xarxa Valenciana d’Innovació Educativa en Economia del Bé Comú (2017) (UV-SFPI_GER17-588195).

Liad@s: Convivencia prosocial y prevención de la violència de genero en el alumnado. La participación como instrumento para la coeducación. (2017-2019) (GV/2017/208)

Ha realitzat comunicacions en congressos i publicat articles sobre la intervenció professional en violència de gènere, la comunicació en Treball Social, la síndrome de burnout en les professionals del treball social, la situació de la intervenció professional al País Valencià (disponibles en http://roderic.uv.es/pers/I4337.html )

Coautora de publicacions com:

Canet, E i García, E (2012): Intervenció psicosocial amb víctimes de violència de gènere. València. Reproexpres ediciones.

Canet, E (2010): Art més enllà de la vida? en Universitat de València (coord) Vivan los toros. Textos per a la reflexió. València. Publicacions de la Universitat de València

Canet, E (2015): La intervención con adolescentes y familias desde el enfoque sistémico en Navarro Pérez y Mestre Escrivá (coord.) 2015: El marco global de atención al menor. València. Tirant Humanidades.

García, Canet et al (2003): Manual sobre la violencia contra las mujeres. Guía de información para la mujer en situación de abuso. València. Generalitat Valenciana.

Canet, E y Garrigós, P (2017): Los servicios sociales para la mujer en Martínez y Uceda (coord) (2017): Los Servicios Sociales en la provincia de València. Análisis territorial y estado de la cuestión. València. Publicacions de la Universitat de València.

Canet, E (2013): Los interlocutores y las interlocutoras con las que comunica el Trabajo Social en Escoda (coord.) 2013: Habilidades sociales y de comunicación del Trabajo social. Valencia. Tirant Humanidades.

Canet, E (2015): La violencia de género a través de las TIC: percepciones y posicionamiento del alumnado de Trabajo Social de la Universitat de València en Uceda, Botija et al (2015) (coord.) El futuro de los Servicios Sociales en contexto de cambio. Alfa Delta Digital.

Canet, E (2017). Violència Masclista. Una guia per a intervindre-hi. Edicions del 1979

Biografia, versió en valencià]

[Biografia, versió en valencià]

Doctora en Psicología. Premio Extraordinario de Doctorado. Profesora en el departamento de Psicología Social. Profesora en el Máster de Género y Políticas de Igualdad  y en el Doctorado de Estudios de Género de la Universitat de Valéncia. Miembro del grupo de investigación Género, Conocimiento, Historia y Subjetividad (GECOHIS) del Institut Universitari d’ Estudis de les Dones.

Desde su Tesis Doctoral “Procesos de subjetivación y movimiento feminista: una aproximación política al análisis psicosocial de la identidad contemporánea” sus intereses docentes e investigadores han tenido un un doble hilo conductor:

Por un lado, el interés por explorar las transformaciones subjetivas que generan las racionalidades políticas neoliberales en relación con lógicas heteropatriarcales. Una exploración dirigida a visibilizar las condiciones que posibilitan experiencias de sujeción y de resistencia en ámbitos diversos y problemas concretos. En el movimiento feminista: Experience, subjectivity and politics in the Italian feminist movement: redefining boundaries betwen body and discourse (European Journal of Womens Studies); Feminism and identity in political psychology (Feminism & Psychology); Women and globalization: theoretical and political challenges of feminism criticism (WAGADU. A Journal of Transnacional Women’s and Gender Studies); Subjetivación y feminismo: análisis de un manifiesto político (Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social). En el ámbito educativo: Foucault y el análisis sociohistórico: sujetos, saberes e instituciones educativas (Revista de Educación y Pedagogía); Emancipación e igualdad: aspectos sociopolíticos de una experiencia pedagógica (Educaçao & Sociedade); Devir-criança: experimentar e explorar otra educaçao (Educaçao & Realidade); Sujetos Flexibles: Racionalidades neoliberales y políticas educativas (Education Policy Analysis Archives); Educación postdisciplinaria, formación de nuevas subjetividades y gubernamentalidad neoliberal: herramientas conceptuales para un análisis del presente (Revista Mexicana de Investigación Educativa). En el espacio universitario: Ética y política en la universidad española: la evaluación de la investigación como tecnología de la subjetividad (Athenea Digital. Revista de pensamiento e investigación social) Gubernamentalidad neoliberal y producción de conocimiento en la universidad: genealogía de una configuración subjetiva (Universitas Psychologica).

Y por otro lado, la crítica epistemológica al saber psicológico y a sus efectos de regulación social: Psicología, identidad y política en las racionalidades políticas neoliberales (Psicologia & Sociedade); A dobra. Psicología e subjetivaçao (Nunca fomos humanos. Nos rastros do sujeito); El poder psiquiátrico (1973-1974). Una genealogía de la función psi (Ir a clase con Foucault). Así como la preocupación por materializar la conexión entre producción de conocimiento y práctica política que permiten las epistemologías feministas, incorporando esta perspectiva a la formación investigadora del Máster en Género y Políticas de Igualdad donde coordina la asignatura: “Técnicas de investigación: opciones epistemológicas y metodológicas desde una perspectiva feminista”.

Ha realizado estancias de investigación en la Universitá degli Studi di Verona, en la Universitá Roma Tre, en la Universidad de La Habana. Ha participado en diversos proyectos de I+D+i de la Universitat de Valéncia y de la Universitat Autónoma de Barcelona.

Actualmente, forma parte de la Cátedra de Economía Feminista donde coordina el eje de trabajo “Economía feminista y procesos de subjetivación neoliberal: propuestas para el cambio cultural” centrado en la divulgación y problematización de las propuestas teóricas surgidas desde la Economía Feminista que apelan a la necesidad de una transformación subjetiva y cultural que rompa la complicidad con los modelos socioeconómicos hegemónicos.

[Biografia, versió en valencià]

MARCELA JABBAZ CHURBA, Doctora en Sociologia i Professora Titular en la Universitat de València on imparteix docència en estudis de grau i en el Màster Universitari en Gènere i Polítiques d'Igualtat. Ha sigut investigadora del Consell d'Investigacions Científiques i Tecnològiques de l'Argentina. Va dirigir i va participar d'investigacions nacionals i internacionals. Experta en polítiques públiques i estudis de gènere. Les seues últimes publicacions es relacionen amb bretxes de gènere: salarial i de cures; estereotips de gènere en les eleccions juvenils de professions i ocupacions; polítiques i plans d'igualtat; metodologies d'investigació. Al llarg de la seua trajectòria ha combinat la vida acadèmica amb un compromís social, participant de diverses entitats socials i professionals. També, exercint la consultoria i la transferència de coneixements a través de la formació de funcionariat i persones d'ONG.

Publicacions recents:

Jabbaz Churba, Marcela y Mónica Gil Junquero  (2025). Brecha salarial de género directa e indirecta. Contribuciones para su medición en la universidad. Revista Española de Investigaciones Sociológicas 190, 129.146.

Jabbaz Churba, Marcela (2024). Hacia una ciencia con curvas en Europa. Un nuevo diseño para las trayectorias científicas (pp. 143-164). En Goren y Suárez (eds) Brechas de género y políticas públicas. Desafíos para la equidad en el trabajo. José C. Paz (Argentina): Edunpaz, editorial universitaria.

Jabbaz Churba, Marcela; Inés Soler Julve; Mónica Gil Junquero y Beatriz Belando Garín (2023). Informes d’impacte de gènere en la normativa universitària: guia de recomanacions i bones pràctiques en les universitats de la Xarxa Vives. Xarxa Vives d’Unitversitats: Universitat Jaume I.

Lozano, Claudia y Marcela Jabbaz Churba (2023). La decisión de emigrar o retornar: La percepción de las diferencias entre sistemas científicos en trayectorias científicas internacionales. Revista Iberoamericana De Ciencia, Tecnología Y Sociedad. Retrieved from https://ojs.revistacts.net/index.php/CTS/article/view/529

Jabbaz Churba, Marcela (2023). Las políticas de igualdad en la Unión Europea: Fases, perspectivas y agenda, en Bar Cendón, Antonio; Martínez López-Sáez, Mónica (coord.), La Unión Europea ante la crisis: Derechos, valores, seguridad y defensa. Madrid: Aranzadi.

Jabbaz Churba, Marcela (2023). Brecha salarial de género en la Universitat de València /2021. https://www.uv.es/igualtat/webnova2014/INFORME_BSG.pdf ISBN 978-84-09-50315-5.

Jabbaz Churba, Marcela; Mónica Gil Junquero e Inés Soler Julve (2022). Informes de impacto de género en la normativa universitaria. Herramientas y estrategia para su implementación en la Universitat de València. ISBN 978-84-09-46756-3 https://www.uv.es/igualtat/webnova2014/Guia_EIG.pdf

Jabbaz Churba, Marcela y Juan Antonio Rodríguez-del-Pino (2022). A visceral method to study gender-based violence among youth. Analise Social, 243, LVII (2), 232 - 255. https://doi.org/10.31447/AS00032573.2022243.02

Rodríguez del Pino, Juan A. y Marcela Jabbaz Churba (2022). Deconstruyendo machos, construyendo personas. Relatos de la masculinidad hegemónica en España, Revista de Estudios Sociales, 79, 108-124. https://doi.org/10.7440/res79.2022.07

Soronellas Masdeu, Montserrat; Carmen Gregorio Gil y Marcela Jabbaz Churba (2022). ¡Apáñatelas como puedas! Dilemas morales en el cuidado familiar de personas dependientes durante la pandemia. Disparidades, Revista de Antropología, 77, 1–9, DOI: https://doi.org/10.3989/dra.2022.001b

Soronellas, Montserrat y Marcela Jabbaz (2022). Cuidadoras familiares frente al shock pandémico (pp. 93-145). En Dolors Comas-d'Argemir y Silvia Bofill-Poch (eds) Cuidar a mayores y dependientes en tiempos de la covid-19, Valencia(Espanya): Tirant Lo Blanch

Jabbaz Churba, Marcela (2021). Custody and Care of Children in Spain: Can the Two Rights be Reconciled? Feminist Legal Studies, 29, Springer-Nature, 351-373. https://doi.org/10.1007/s10691-021-09466-2

Samper Gras, Teresa; Marcela Jabbaz; Sergio Tomás y Andrea Ferrer (2021). ¡No son las criaturas, es la academia! Brechas salariales de género y carrera investigadora en la universidad. Asparkía. Investigación feminista 39, 165-184

Jabbaz Churba, Marcela (2021). Infancia alterada en pleitos por la custodia de menores. Áreas. Revista Internacional de Ciencias Sociales, 42, 39-50.

Jabbaz Churba, Marcela (2021). ¿Participa el funcionariado de las políticas de igualdad? La importancia de su implicación en los informes de impacto de género. En Juan A. Rodríguez del Pino y María Angeles Abellán (eds). Participación y sostenibilidad en la sociedad valenciana, Valencia: Tirant lo Blanch.

Jabbaz Churba, Marcela y Capitolina Díaz Martínez (2020). Menores en disputa. Custodia, visitas y patria potestad en la Comunidad Valenciana. Valencia: Tirant lo Blanch, 220 p.

Jabbaz Churba, Marcela; Samper-Gras, Teresa y Díaz Martínez, Capitolina (2019). La brecha salarial de género en las instituciones científicas. Estudio de caso.  Convergencia, Revista de Ciencias Sociales, 80, 1-27.

Marcela Jabbaz Churba; Juan Antonio Rodríguez del Pino y Nina Navaja Pertegás (eds) (2019). Miradas de género: Una sociología sin barreras, cerraduras ni cerrojos. Barcelona: Icaria.

Marcela Jabbaz Churba (ed.) (2019). Gender perceptions and conditioning in the life and career aspirations of young people. The case of Valencia. DG Justice, EU, “Free to Choose” JUST/2015/RGENAG/ROLE/9717

Marcela Jabbaz Churba (2019). La desigualdad de género y el mercado de trabajo. En Ariño, Antonio et. al, La sociedad valenciana en transformación (1975-2025). Universitat de Valencia PUV.

Marcela Jabbaz Churba (2018). Cap a un model de construcció de la interculturalitat al territori comarcal. Ensenyaments d'un procés a l'Horta Sud de València. En Moncusi, Albert et. al. (eds.). Barris i ciutats en clau pluricultural. Construcció del conflicte, experiències veïnals i gestió institucional. Valencia: Neopatria.

Teresa Samper-Gras, Ana Sánchez; Marcela Jabbaz y Capitolina Díaz (2018). Guía para la inclusión de la perspectiva de género en la investigación científica. En Discusiones sobre investigación y epistemología de género en la ciencia y la tecnología. Universidad de Costa Rica

Capitolina Díaz y Marcela Jabbaz (2017). El feminicidio. Un fenómeno global y máxima expresión de la discriminación de las mujeres. En Alfrancio Ferreira Dias Elza Ferreira Santos Maria Helena Santana Cruz (coords). Gênero e sexualidades: entre invenções e desarticulaçõe. Sao Paulo: Editora IFS

Marcela Jabbaz Churba y Capitolina Díaz Martínez (2017). La implementación de políticas de igualdad de género en las administraciones públicas. Madrid: Tirant Lo Blanch

Sánchez; Ana; Samper-Gras; Teresa; Jabbaz; Marcela; Díaz; Capitolina (2017). An open path for gender equality inresearch: When women scientists question the state of science and the institutions embrace the criticism. Mètode Annual Review, 7, 97-103.

Sánchez, Ana; Samper-Gras, Teresa; Jabbaz; Marcela; Díaz; Capitolina (2016). El camí obert per a la igualtat de gènere en la recerca. Quan les científiques qüestionen l´estat de la ciència i les institucions incorporen la crítica. Mètode - Revista de la Universitat de València, 91, 49 – 55.

Jabbaz; Marcela; Samper; Teresa (2015). Aprendiendo a investigar en el grado de RRLL y RRHH: Un estudio sobre la precarización de jóvenes y mujeres en el comercio. Lan Harremanak, 391 – 409.

JABBAZ, M. “La variedad de políticas de servicios sociales municipales: articulación institucional y comunitaria”, en Revista Española de Sociología nº 22, 2014

[ Traducció automàtica ]

Ruth M. Mestre i Mestre, professora de filosofia del dret i membre del Institut Universitari d'estudis de les dones de la Universitat de València, És especialista en Teoria Feminista del Dret i forma part de la European Network of Experts in the field of Gender Equality.

Ha publicat amb Lorena Sosa Ensuring the non-discriminatory implementation of measures against violence against women and domestic violence:  Article 4, paragraph 3 of the Istanbul Convention, Collection of papers addressing the issue of Violence against women (2022), Council Of Europe. Va coordinar al costat de S. Jonhsdotter l'informe 'FGM in Europe: An analysis of Court Cases, a instàncies de la Comissió Europea (publicat per la European CommisionDirectorate GeneralJustice (2016).

Així­ mateix, ha estat investigadora principal del projecte 'Democracia i participación política de las mujeres. Estudio crítico comparado de nuevos análisis y estrategias', finananciat pel Ministeri d'Igualtat, així com investigadora principal a l'estat espanyol del projecte DAPHNE- EURONET, financiat pel programa Daphne de la UE, per elaborar plans d'acció contra les MGF.

Doctora en dret per la *Universitat de València, màster en sociologia jurídica per l'Institut Internacional de sociologia Jurídica de Oñati i màster en teoria del dret per la Académie Europèene de Théorie du Droit de Brussel·les. Ha estat Marie Curie Fellow en el Centre for research in ethnic relations de la University of Warwick (UK). Ha participat en nombrosos projectes d'investigació a l'estat espanyol i en dos projectes Daphne (UE) sobre Mutilacions/talls Genitals Femenins a Europa.

Entre les seves publicacions cal destacar els articles escrits juntament amb Sara Johnsdotter, "Court cases, cultural expertise and FGM in *Europe, Studies in Law, Politics and Society, Vol 78, 2019, Special Issue Cultural Expertise and socio legal studies (Austin Sarat, ed.) i FGM in Europe. Public discourse vs empirical evidence, International Journal of Law, crime and Justice, 51, 2017. Entre els seus llibres destaquen La Caixa de Pandora. Introducció a la teoria feminista del dret, PUV 2006, i la coordinació de dos llibres col·lectius: Dones, drets i ciutadanies, Tirant lo Blanch, València 2009 i, junt amb Yanira Zúñiga, Democracia y participación política de las Mujeres. Visiones desde Europa y America Latina, Tirant lo Blanch, 2013; Democracia y participación política de las mujeres. Estudio cítico comparado de nuevos análisis y estrategias, Instituto de la mujer,  2014, http://www.inmujer.gob.es/areastematicas/estudios/estudioslinea2014/home.htm; Les cares de la prostitución en el estado español: entre la ley de extranjería y el código penal, en R. Osborne: Trabajador@s del sexo. Derechos, migraciones y tráfico en el S. XXI, Ed. Bellaterra, 2004.

En l'àmbit de la docència de postgrau actualment és professora en el Màster en Drets Humans, Democracia i Jusiticia Internacional de la Facultat de dret de la Universitat de València, el Màster d'Agents d'Igualtat de la Universitat de València i el Màster d'Igualtat de dones i homes de la Universitat del País Basc. Ha impartit docència així mateix, a títol d'exemple, en el European Master of Human Rights (Venecia, Ita lia), en el Doctorat en Drets humans i Globalitzación de la Universidad Pablo de Olavide (Sevilla), o en el Curso de especialización en derechos humanos de la Universidad Andina de Ecuador.

Ha estat Directora de la Clí­nica Jurídica per la Justicia Social de la Universitat de València i vicepresidenta de la European Network of Clinical Legal  Education (ENCLE). Va ser Cap de iniciatives en matèria de diversitat a la Universitat de València (2018-2022).

[Biografia, versió en valencià]

[Biografia, versió en valencià]

[Biografia, versió en valencià]

[Biografia, versió en valencià]