Interès acadèmic, científic o professional: El progressiu increment de l'esperança de vida i l'envelliment poblacional han provocat un augment del nombre de persones majors en situació de dependència. La dependència va lligada a la discapacitat, ja que és precisament la pèrdua de les capacitats de les persones per realitzar les activitats de la vida diària, independentment de la causa de la pèrdua, que produeix la situació de dependència d'unes respecte de les altres. Reduir l'atenció a la dependència exclusivament a la protecció de persones majors constitueix una visió limitada del problema. L'edat incrementa la quantitat de població en situació de risc de patir una discapacitat i conseqüentment de ser dependent, però hi ha també altres factors de risc que poden generar estats d'incapacitat i de dependència al llarg de tota la vida de la persona. La satisfacció de les necessitats derivades de la condició de persona dependent s'articula a través de l'anomenada atenció sociosanitària, que definim com aquell “conjunt integrat de serveis i prestacions socials i sanitàries, públiques i privades, que es destinen a la rehabilitació i la cura de persones que es troben en diferents situacions de discapacitat que els impedeixen realitzar activitats personals o instrumentals de les activitats de la vida diària”. Hi ha una tendència al fet que aquesta població s'incremente en un futur immediat. El nombre de professionals que avui dia ja es dediquen a l'atenció de les persones dependents en diferents modalitats d'atenció és molt gran. La formació d'aquests i aquestes professionals no és ni de lluny la més adequada, tant per tractar-se d'un enfocament multidisciplinari (enfocament que és absent de la formació acadèmica convencional), com per la novetat del fenomen, l’aparició de noves tecnologies, de nous mètodes i tècniques d'intervenció, de nous coneixements sobre el desenvolupament i la vellesa, etc.