CONCLUSIONS TVMORFOSIS / CONTD

COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL DE LA CIÈNCIA:

continguts, finestres i audiències


1, 2 i 3 de juny de 2017 - Taller d'Audiovisuals de la Universitat de València

1. L'entorn digital, i particularment Internet, està suposant un repte i al mateix temps una oportunitat en la comunicació de la ciència per a productors de continguts, difusors i audiències.
2. En un àmbit en el qual el vídeo online representa ja més del 70% de tot el tràfic de dades a la xarxa, l'audiovisual científic es converteix en un contingut clau per comunicar la ciència al gran públic, i fent-ho, a més, d'un manera atractiva amb la qual aconseguir l'atenció.
3. El coneixement científic ha de ser flexible als canvis digitals, als nous llenguatges i als entorns «transmediátics». A partir dels mateixos gèneres de sempre, es dissenyen nous formats amb altres formes i estils de narrar, en els quals la creativitat sembla no tenir límits. Des de les narracions més senzilles, d'un minut de duració, aptes per a ser virals a través de les xarxes socials, fins a les més complexes, que necessiten aprofundir en les dades i les explicacions i requereixen un consum més pausat i reflexiu. La comunicació online té un recorregut molt ampli.
4. L'objectiu final ha de ser aconseguir oferir un missatge clar, dinàmic i atractiu per a l'espectador contemporani. En aquest sentit, la introducció de l'entreteniment o l'humor i, en general, els formats híbrids com el «infoentreteniment» sembla una estratègia molt efectiva per comunicar la ciència i arribar a públics més heterogenis, sobretot els joves.
5. En tot cas, la ciència mai és avorrida. De fet, l'estil atractiu no té perquè ser incompatible amb el rigor ni amb la qualitat audiovisual. Especialment cal tenir molta cura amb aquells temes que han estat molt polaritzats en el debat públic i mediàtic, com el canvi climàtic o les vacunes. Cal apel·lar a la responsabilitat social de científics i divulgadors.
6. El desenvolupament de projectes audiovisuals i les sessions de consultories, que han sigut novetat en aquesta edició de les jornades TVMorfosis/CONTD, són imprescindibles per treballar la comunicació de la ciència amb la mirada posada en la recerca de nous públics sense perdre el rigor.
7. El mateix passa amb les coproduccions que, en aquestes jornades TVMorfosis/CONTD, han sigut especialment fructíferes, com demostra l'èxit dels tallers realitzats a aquest efecte. Així, més enllà del projecte Vidas y Bebidas, que va servir de presentació d'aquesta edició, s'han preparat tres coproduccions en les que participaran bona part de les universitats i països compromesos amb la realització de les trobades TVMorfosis.
8. D'altra banda, l'impacte radical que aquest escenari està provocant en les relacions entre tots els actors implicats en la comunicació de la ciència comporta un entorn més obert i participatiu, en el qual la innovació té un paper fonamental.
9. Les fonts i les vies de difusió, per tant, ja no són exclusivament les institucionals, ja que les audiències i els ciutadans s'han convertit en agents productors i cada vegada són més actives. També en la comunicació científica. Això no vol dir que les universitats i centres de recerca hagen deixat de ser agents molt rellevants a l'hora de traslladar el coneixement científic i el saber al conjunt de la societat. Si volen seguir sent una referència, s'hauran d'adaptar al nou context necessàriament.
10. Per a això, s'exigeix ​​una col·laboració cada vegada més estreta entre els científics i els comunicadors, en molts àmbits. Les Unitats de Comunicació de la Ciència que han sorgit en molts centres universitaris i de recerca poden convertir-se en unes excel·lents plataformes des d'on incentivar aquesta tasca i posar en contacte els uns amb els altres.