BibliotequesUVUniversitat de València Logo del portal

Si desitja realitzar una donació a la Biblioteca de Ciències de la Salut "Pelegrí Casanova", li preguem que prèviament llija les normes del procediment que acompanyen al formulari de donació. Cal remetre el formulari emplenat a pasalud@uv.es o lliurar-lo en el taulell d'informació de la biblioteca.

Formulari i procediment donacions

 

Donacions principals de la biblioteca

La biblioteca compta amb una col.lecció molt nombrosa en volums, entre els quals es troben els incorporats gràcies a les donacions fetes per diferents personalitats del món acadèmic.

Les principals donacions rebudes són:

  1. Rafael Báguena Candela   
  2. María José Báguena Cervellera   
  3. Fernando Bonilla-Musoles
  4. Wenceslao Calvo Garra
  5. José Cano Ivorra
  6. Vicente López Merino
  7. José Micó Catalán
  8. Sandalio Miguel Andreu
  9. José Zaragosí Moliner        

 

 

Imatge R. Báguena Candela

Rafael Báguena Candela (1922-1990)

Rafael Báguena Candela es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València en 1947 i va obtenir el grau de doctor en 1955. Va ser rector de la Universitat de València entre 1972 i 1976. Des de 1979 fins a la seua jubilació, va ser catedràtic de Patologia i Clínica Metgesses en la Facultat de Medicina de València. Va ser, juntament amb el doctor Jerónimo Forteza Bover, fundador de l'Institut de Recerques Citològiques i pioner a Espanya de la citologia genètica aplicada a la medicina. Per la seua competència en l'estudi de la terminologia mèdica, la Real Academia Española el va nomenar en 1985 membre corresponentva. La donació es pot consultar en el catàleg Trobes.


Imatge María José Báguena Cervellera

María José Báguena Cervellera (1956-2021)

Llicenciada i doctorada en Medicina per la Universitat de València, va ser professora titular d'història de la ciència en aquesta mateixa institució i directora del programa interuniversitari de doctorat en Estudis Històrics i Socials sobre Ciència, Medicina i Comunicació Científica. Com a investigadora, es va especialitzar en la història de les malalties infeccioses i la vacunació, així com en la història de la medicina valenciana en els segles XIX i XX, sent membre de l'Institut Interuniversitari López Piñero des dels seus inicis. Va ser acadèmica de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana i divulgadora de la història de la ciència, tant amb publicacions en premsa diària com participant en l'organització de diverses exposicions. La donació es pot consultar en el catàleg Trobes.


Imatge F Bonilla-Musoles

Fernando María Bonilla-Musoles (1944-    )

Aquest obstetre i ginecòleg valencià es va llicenciar en Medicina en 1967 i es va doctorar en 1970. És considerat l'introductor de l'ecografia obstètrica i ginecològica diagnòstica a Amèrica Llatina en els anys 70. En 1982 va començar a desenvolupar a l'Hospital Clínic de València les noves tècniques de reproducció in vitro, en contacte amb Robert Edwards, premi Nobel de Medicina. És catedràtic emèrit d'obstetrícia i ginecologia per la Universitat de València, cofundador de l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI) i un dels científics espanyols més reconeguts internacionalment. En 2015 va ser designat membre del Patronat del Museu de Belles Arts de València. La donació es pot consultar en el catàleg Trobes.


Imatge W. Calvo Garra

Wenceslao Calvo Garra (1921-2003)

El Dr. Calvo va nàixer a Lalín (Pontevedra), però va estudiar medicina a la Universitat de València, on va treballar com a professor de pràctiques d'anatomia patològica. Becat pel CSIC va continuar els seus estudis i investigacions a Lisboa i, més tard, en el Montreal Neurologival Insitute amb una beca de la Fundació Rockefeller. En 1952 va dirigir la construcció del palencefalògraf, instrument que permetia, mitjançant impulsos elèctrics, l'estudi dels tumors cerebrals. En 1968 es va traslladar a la Universitat d'Ulm. Amb els anys les seues investigacions sobre les conseqüències de les radiacions nuclears sobre el sistema sanguini van acabar per convertir-se en la seua tasca principal, donant-li fama mundial. Els seus fills van donar la seua biblioteca a la Universitat de València. La donació es pot consultar en el catàleg Trobes.


Imatge J. Cano Iborra

José Cano Ivorra (1922-2015)

Nascut al poble alacantí de La Nucia, José Cano va estudiar la carrera de Medicina a València i a Madrid per a especialitzar-se en cirurgia general i digestiva. Des de 1954 va exercir la seua professió en l'Hospital General de València, al mateix temps que impartia classes en la Facultat de Medicina. En 1972 va respondre a la petició d'ajuda d'un exalumne i es va desplaçar a Uganda per a engegar un hospital. La seua estada va despertar en ell una passió per Àfrica i la medicina tropical. Va ser un dels impulsors del primer Institut de Medicina Tropical a Espanya Entre les seues publicacions destaca: "Manual de práctica operatoria" (amb Juan Moral Torres i Idelfonso Ramos Fuentes). La donació es pot consultar en el catàleg Trobes.


Imatge V. López Merino

Vicente López Merino  (1930-2016)

Aquest il·lustre metge valencià es va llicenciar en Medicina per la Universitat de València en 1953. Posteriorment, va continuar la seua formació en Colònia, Marsella i Groningen. Va ser professor adjunt de Patologia Mèdica i professor agregat de Cardiologia. Des de 1981 va ocupar la càtedra de Cardiologia, la primera d'Espanya, i també va ser cap del Servei de Cardiologia de l'Hospital Clínic. Les seues línies de recerca eren: electrofisiologia cardíaca, cardiopatia isquémica i el desenvolupament de tècniques diagnòstiques (angiografia, electrocardiograma). Va presidir l'Instituto Médico Valenciano (1978-86) i va pertànyer a la Comisión Nacional de Cardiología (1984-98). Destaca la seua etapa com a director de l'Escola d'Infermeria (1981-84) i membre de l'equip decanal de la Facultat de Medicina i Odontologia (1979-82). La donació es pot consultar en el catàleg Trobes.


Imatge J. Micó Catalán

José Micó Catalán (1922-2016)

Es va llicenciar en Medicina en l'especialitat de Pediatria per la Universitat de València en 1946. Com a regidor de Sanitat en l’Ajuntament de València als anys 80 va impulsar l'Instituto Médico Valenciano, a la junta directiva del qual va pertànyer entre 1978 i 1986 i va crear les beques d'Investigació Doctor Peset. Juntament amb el professor José Cano Ivorra, va promoure la creació a Espanya del primer Institut de Medicina Tropical i el seu Master Internacional. En 1996 esdevé acàdemic de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana. El Dr. Micó va donar part de la seua biblioteca a l'Instituto Médico Valenciano. Els més de 500 volums estan dipositats en la Biblioteca de Ciències de la Salut “Pelegrí Casanova” de la Universitat de València. Els fons, que romanen agrupats com una única col·lecció, s'identifiquen en el catàleg Trobes i en els mateixos volums com a procedents de la donació Micó.


Imatge S. Miguel Andreu

Sandalio Miguel Andreu (1912-19??)

Sandalio Miguel va ser metge de medicina interna de gran prestigi a València.  En 1926 va ingressar com a alumne a la Facultat de Medicina de València. Va finalitzar els seus estudis de forma brillant en 1931, amb dinou anys, per la qual cosa va ser Premi Extraordinari en la llicenciatura. Destaca la seua etapa com a professor de l'Escola Universitària d'Infermeria "Nuestra Señora de los Desamparados" (actualment adscrita com a facultat a la Universidad Católica de Valencia) i director del Dispensari del mateix nom. Conjuntament amb la seua esposa, María Aparicio, va establir la Fundación Domus, que des de l'any 2000 lliura el premi “Sandalio Miguel - María Aparicio” per a la promoció de la investigació sobre les mancances i necessitats de la ciutat de València i les seues possibles solucions. La donació es pot consultar en el catàleg Trobes.


Imatge J. Zaragosí Moliner

José Zaragosí Moliner (1924-2017)

Notable trajectòria professional en el camp de la medicina interna, especialment de l'aparell digestiu. Va ser l'introductor a València de la tècnica de la laparoscòpia. Va ser president de la Sociedad Valenciana de Patología Digestiva entre 1967 i 1974, de la qual va rebre la Medalla d'Or en 1992. Aquesta societat va crear en 2009 la Beca de formació en patologia digestiva "Dr. José Zaragosí Moliner". Entre 1981 i 1982, presidí igualment la Sociedad Española de Patología Digestiva. Va publicar nombrosos articles en revistes mèdiques i amb els seus fills, Amparo i José Luis, va coordinar l'obra "Ecografía de la pared del tubo digestivo". Va ser nomenat fill predilecte de Catarroja en 2007. La donació es pot consultar en el catàleg Trobes.