06/09/23

El Servei de Publicacions de la UV acaba de traure el llibre Pensar la medicina amb la història. Homenatge a la professora María José Báguena Cervellera, editat per Carmel Ferragud i José Ramón Bertomeu

Setze investigadores i investigadors, molts membres de l'Institut Interuniversitari López Piñero, han col·laborat en aquest volum que ret homenatge a la professora María José Báguena, que fou membre de l'Institut des de la seua fundació, així com docent del Departament d'Història de la Ciència i Documentació durant molts anys. El llibre recull els canvis que la història de la medicina ha experimentat durant les darreres dècades. Se n’han ampliat els temes, els personatges i els espais. S’hi han introduït noves fonts, ha augmentat el nombre de professionals i també se n’han ampliat els itineraris formatius, tant des de l’àrea de la biomedicina com de la història, l’antropologia o la sociologia. Finalment, i en part com a resultat d’aquests canvis, n’han sorgit nous públics lectors, des de personal sanitari i estudiants de medicina fins a associacions de pacients, grups d’activistes o ciutadania en general.

La professora María José Báguena Cervellera (1956-2021) ha estat testimoni i protagonista destacada de tots aquests canvis al llarg dels més de quaranta anys de dedicació plena a la història de la medicina. Els seus treballs han girat al voltant de temes com la història de les malalties, les epidèmies, les vacunes, la higiene o la medicina valenciana, entre molts altres. Aquestes qüestions poden rastrejar-se en els capítols d’aquest llibre col·lectiu que és la continuació d’un llarg diàleg entre els autors i les autores amb la professora Báguena.

El llibre ofereix així un panorama de les noves tendències en història de la medicina, les quals María José Báguena va contribuir a potenciar amb una gran quantitat de publicacions acadèmiques, tesis dirigides i múltiples activitats docents i divulgatives. Les autores i els autors d’aquests capítols mostrem així el nostre reconeixement i estima a la nostra difunta companya a través de petites mostres de les nostres investigacions més recents. Els capítols dialoguen amb la tradició historicomèdica valenciana que la professora Báguena va conrear amb la doble perspectiva procedent del seu íntim coneixement de les tècniques tradicionals i l’assimilació creativa de noves corrents historiogràfiques. A més d’un petit homenatge pòstum, aquest llibre és també una introducció a les diverses formes de pensar i escriure la història de la medicina durant les primeres dècades del segle XXI.

Sumari en Dialnet

Més detalls: <https://puv.uv.es/pensar-la-medicina-amb-la-historia.html>

27/07/23

Horari d'agost

•    Sala d'investigadors i serveis assistits pel personal (préstec, consulta en sala, etc.): 

De  l’1 al 4 i del 28 al 31 d’agost:  

8:30 a 14:30 h.

El 31 de juliol i l’1 de setembre la sala romandrà tancada per la vesprada. 

•    Sala d’estudi:

De  l’1 al 4 i del 28 al 31 d’agost:  

8:00 a 20:00 h.

També podeu veure els Horaris d'estiu a la resta de biblioteques.

27/07/23

NOVA ENTRADA DE “SABERS EN ACCIÓ”: "La triaga, la reina de les medicines" de Carmel Ferragud (IILP-UV)

Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/. 

Categoria "El medicament en el galenisme mèdic"

El remei medicamentós més popular en la història d’Occident, abans de la indústria farmacèutica.

La triaga ha estat sens dubte el medicament més popular i utilitzat al llarg de més temps en la història d’Occident, des del segle I a l’albada del XX. Si bé en l’època hel·lenística existiren nombrosos compostos anomenats “triagues”, antídots que eren eficaços contra les picadures i mossegades de diversos animals, s’atribueix a Andròmac, metge de l’emperador Neró (54-68), la creació de la “gran triaga”. Aquesta estava composta a partir dels ingredients anteriors coneguts, vora vuitanta, i la suma de la carn d’escurçó, aportació original del metge imperial, preparada en forma de trociscs.

Galè de Pèrgam (129-207), referent clau de la medicina occidental, va ser un gran entusiasta de la triaga, a la qual dedicà dos tractats. Aquests texts foren transmesos al món bizantí, siríac i àrab a través de traduccions diverses, la major part de les quals s’han perdut. Sens dubte, devem a aquesta darrera tradició àrab la seua aportació més rica, variada i complexa, ja que hi sumaren la reflexió teòrica i la seua experiència per aportar noves receptes atenent als beneficis i riscos del seu ús ocasional o regular, els ingredients a emprar o els principis que fonamentaven la seua eficàcia. Per al món islàmic, la triaga esdevingué una panacea inaccessible i cara, ja que molts dels ingredients havien d’arribar de molt lluny; fou més aviat consumida pels reis, com ho havia estat pels emperadors en l’antiguitat. No tenim notícies de la triaga durant l’alta edat mitjana a l’Occident llatí i caldrà esperar al segle XI per tal que ocupe un lloc rellevant dins l’arsenal terapèutic i la reflexió teòrica dels metges. Gràcies a les traduccions de l’àrab al llatí i a la intensificació del comerç de les repúbliques italianes amb Orient serà possible l’accés al remei.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/la-triaga-la-reina-de-les-medicines/

18/07/23

NOVA ENTRADA DE “SABERS EN ACCIÓ”: "Els apotecaris com a productors i dispensadors de medicaments” per Carles Vela Aulesa (Universitat de Barcelona)

Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/. 

Categoria "El medicament en el galenisme mèdic"

Espais i protagonistes en la fabricació dels medicaments galenistes en temps medievals.

“Com en lo dit hospital sia stada construhida e ordonada una casa o obrador d’especiayria, e aquesta casa o obrador necessàriament se haja a comanar a una persona àbil en l’art d’especiayria, per fer exerops, conserves, compostes de materials e totes altres coses medecinals.”

Ordinacions de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1417)

Foren els especiers i apotecaris d’època medieval els principals productors i dispensadors de medicaments? És realment difícil respondre aquesta pregunta. Les fonts ens mostren que existia una important tradició de medicina domèstica, de remeis fets a casa per a les afeccions més comunes. Cal no oblidar que aleshores, com encara ara, hom trobava la primera instància de cura de la salut a la pròpia casa, en la família, molt sovint en les seves dones, que atresoraven un saber antic empíric de coneixement de tractaments i remeis “naturals”. També està documentada l’existència d’una medicina de remeiers i remeieres, de persones sense una formació reglada, però que coneixien les propietats de plantes i altres substàncies. A aquest sanadors hi acudien no només els estaments populars, sinó fins i tot a vegades els monarques, si el curandero o la curandera anaven precedits de bona fama. Finalment, consta el recurs a curacions vinculades a la religió: entre els registres dels notaris no resulta estrany trobar-hi de tant en tant alguna recepta anotada per a utilitat de la família, però encara són més freqüents els eixarms, oracions destinades a guarir de “malalties” tan diverses com els cucs intestinals o la luxúria.

Totes aquestes altres formes d’aconseguir remeis se sap que existien, però pel seu caràcter privat o alternatiu han deixat un rastre petit i difícil de resseguir. Per contra, de l’existència d’especiers i apotecaris i de la seva dedicació a la producció de medicines sí que n’hi ha constància i documentació abundant, que ens permet saber força detalls del funcionament dels seus obradors.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/els-apotecaris-com-a-productors-i-dispensadors-de-medicaments/

06/07/23

NOVA ENTRADA DE “SABERS EN ACCIÓ”: "El medicament escrit" de Lluís Cifuentes i Comamala (Universitat de Barcelona)

Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/. 

Categoria "Literatura"

Els textos per a l’aprenentatge i la gestió del món del medicament a l’inici del sistema mèdic actual.

La doctrina mèdica hipocraticogalènica, o galenisme, vigent al món occidental des de l’antiguitat grecoromana fins al segle XIX, articulava uns coneixements teòrics i pràctics sobre el que actualment s’anomena farmàcia que, tot i conviure amb altres sabers, van ser els que van tenir la consideració científica i acadèmica durant tot aquell període. Aquests coneixements, que van rebre els noms de matèria mèdica i d’apotecaria, eren dominats pels metges (de física i de cirurgia) i, en particular, pels apotecaris, els professionals dedicats específicament a la preparació i venda de medicaments. Com avui, els apotecaris també venien altres productes, com ara candeles, paper, confits, neules o torrons i, sobretot, espècies, que tenien un doble ús, medicamentós i culinari, que explica el nom d’“especiers” amb el que també van ser coneguts.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/el-medicament-escrit/