15/06/23

NOVA ENTRADA DE “SABERS EN ACCIÓ”: "Malalties i tractaments al teatre del segle d’or espanyol" de Maríaluz López-Terrada (INGENIO (CSIC-Universitat Politècnica de València))

Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/. 

Categoria "Literatura"

La reconfiguració de sabers mèdics en textos literaris del segle XVII

Els textos dramàtics del segle XVII proporcionen a la recerca històrica una fascinant visió de la imatge social de la medicina en una època en la que les representacions teatrals eren una cosa així com una obsessió. Els gèneres teatrals més importants de l’època (la comèdia, l’entremès i l’acte sacramental) representen amb freqüència pràctiques associades amb la salut i la malaltia, des de creences populars o màgiques, fins a la medicina acadèmica dels metges. La representació teatral de la medicina acadèmica és un tema especialment ben estudiat. Convé recordar, tanmateix, que la medicina al teatre és una convenció literària i diferent de la realitat viscuda en un moment històric. No obstant, gràcies a les freqüents al·lusions i referències a la medicina acadèmica, el teatre del segle XVII segueix sent de gran interès per a la història social perquè dramaturgs i actors van ser els intermediaris entre els textos mèdics i el públic en una societat marcada per un alt nivell d’analfabetisme.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/malalties-i-tractaments-al-teatre-del-segle-dor-espanyol/

30/03/23

Tancament de la Biblioteca en Pasqua

Amb motiu de Setmana Santa i Pasqua la Biblioteca Historicomèdica romandrà tancada entre els dies 6 i 17 d'abril, ambdós inclosos.

Disculpeu les molèsties

21/03/23

NOVA ENTRADA DE “SABERS EN ACCIÓ”: "Nació" de Josep Simon (IILP-UV)

Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/. 

Categoria "Geografies"

La nació segueix sent una unitat de destí en allò local per a l’activitat científica i la mentalitat de l’historiador.

Potser no és gaire afalagador per al nostre orgull nacional pensar que, si bé en el seu conjunt la nostra literatura no és superada per la de cap altra nació, hi ha certes àrees, com les ciències físiques i naturals, per exemple, en què és summament deficient, fins al punt que les publicacions realitzades a França i Alemanya, bé traduïdes o en la seva versió original, gaudeixen d’una venda immediata i d’una àmplia acceptació entre els estudiants anglesos.

Ressenya anònima del manual d’Adolphe Ganot Elementary Treatise on Physics. Publicat el 7 de desembre de 1871 a The Leeds Mercury.

L’organització ubiqua de l’estat nació a partir del segle XIX va fomentar tensions en les comunitats disciplinàries internacionals al voltant del sentit de pertinença, identitat i rivalitat en l’empresa del descobriment i la conquesta científica. El concepte de “nació” és més antic i deriva del verb llatí “nasci” (néixer) que comparteix amb la paraula “natura”. Es va aplicar a les universitats medievals europees a l’organització dels seus col·legis per orígens geogràfics i llengües dels estudiants. També es va emprar a la República de les Lletres, per denominar estils de pensament distintivaments nacionals, o en conceptes com el terme “internacional” utilitzat per Jeremy Bentham (1748-1832) per a la jurisprudència que desbordava l’Estat governat per un únic sobirà. En la historiografia de la ciència ha adquirit un lloc primordial, encara que sovint inconfés, la concepció de la ciència com a resultat de pràctiques vinculades amb estats nació i cultures nacionals monolítiques. És un efecte més dels processos que han configurat en paral·lel la ciència, la història i els seus encreuaments, i la idiosincràsia de les persones especialistes en història de la ciència, una comunitat sovint marcada pel caràcter monolingüe, monocultural i nacional de la seva formació i vivències.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/nacio/

13/03/23

Horari de Falles

Amb motiu de les Falles, la Biblioteca Historicomèdica romandrà tancada entre els dies 15 i 20 de març, ambdós inclosos.

D'altra banda, la Biblioteca romandrà tancada la vesprada del dia 14 de març a partir de les 14.00 h.

La Sala d'Estudi estarà oberta en el horari habitual el 13 i el 14 de març.

Disculpeu les molèsties

10/02/23

Pepita Barba, una científica catalana excepcional

En ocasió del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, que se celebra demà 11 de febrer, portem a col·lació una breu pinzellada de la trajectòria excepcional d'una científica poc coneguda que va desenvolupar la seua vida personal i professional entre Espanya i els Estats Units, on va morir gairebé centenària.

Josefa Barba-Gosé Flexner, també coneguda com a Pepita Barba, Josepa Barba, Josefa B. Flexner, o simplement J.B. Flexner, nascuda en el si d'una distingida família, va cursar les carreres de Farmàcia i Dret. El 1926, amb 22 anys, va decidir desplaçar-se fins a Madrid on s'instal·laria a la prestigiosa Residencia de Señoritas. El 1927 tornà a Barcelona i entrà a treballar en el prestigiós Institut de Fisiologia de Barcelona, amb August Pi Sunyer i Jesús Maria Bellido i Golferichs, i on sol·licità, a través de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE), presidida per Santiago Ramón i Cajal, una beca per poder prosseguir la seua formació al Regne Unit. L'obtingué i estigué a la Royal Pharmaceutical Society of Great Britain entre desembre de 1928 i agost de 1929. Després de retornar novament d'Anglaterra, i de presentar la seua tesi doctoral a Madrid, el 1929 ingressà com a sòcia a la Reial Societat Espanyola de Física i Química (SEFQ). Iniciada la dècada dels anys 30 sol·licità una altra beca per ampliar els estudis, aquesta vegada a la institució filantròpica creada pel mecenes Rafael Patxot i Jubert: la Fundació Maria Patxot i Rabell. Aquest ajut econòmic li va permetre traslladar-se als Estats Units, concretament a ampliar els seus coneixements a la Johns Hopkins University School of Medicine de Baltimore. Durant la seua estada a Baltimore va conèixer Louis Flexner amb qui establiria una amistat que anys després es convertiria en una relació sentimental i professional. Després de finalitzar els estudis d'especialització a Baltimore, Josefa va tornar a Barcelona el 1932.

Després d'haver sigut una jove promesa de l'anomenada escola biològica catalana, el juliol de 1937 Josepa Barba Gosé, fugint de la Guerra Civil, travessà clandestinament els Pirineus pel pas fronterer d'El Pertús, on es troba amb el neurofisiòleg nord-americà Louis B. Flexner (1902-1996), amb qui es casà. Plegats, es traslladen als Estats Units, on ella inicià, sota un altre nom -el de casada-, una fecunda vida personal i científica. Allà comença a treballar a la Universitat Johns Hopkins, al costat del seu marit, i hi desenvolupà una fructífera carrera científica. Bona part dels èxits científics en el camp de la neurofisiologia no arribarien fins al 1951, quan es van traslladar fins a Filadèlfia per treballar a la Universitat de Pennsilvània. Dos anys després fundarien el prestigiós Institut de Ciències Neurològiques que dirigiria Louis. Després de 59 anys de vida i investigació en comú, Louis va morir l'abril de 1996 i Josepa 4 anys després, el 2000, als 97 anys. La història sobre la seua vida va passar pràcticament desapercebuda al llarg de tot el segle xx. No fou fins al final de la primera dècada del segle XXI, quan el nom de Pepita Barba va aparèixer citat en el llibre de memòries de Núria Pi-Sunyer, la neboda d'August Pi-Sunyer, que dirigí la tasca de Pepita Barba durant els anys que ella va romandre a l'Institut de Fisiologia de Barcelona.

De Pepita Barba podeu trobar a la Biblioteca Historicomèdica la següent obra de 1929, de la que és coautora: Acció de l'efedrina sobre la pressió arterial / per J. Puche i Álvarez, J. Barba i Gosé ; primera nota (HMED 1901-1939 / 0076 (04) i sobre l'autora podeu trobar, en línia, l'article Dues vides, un objectiu, d'Àlvar Martínez-Vidal i Empar Pons Barrachina