Una imatge gràfica és la cara d’una institució, d’un col·lectiu o d’un esdeveniment. És allò que comunica. Un manual d’identificació visual és, doncs, el conjunt de signes propis que representen una entitat i la forma en què es fan servir en els diferents suports de comunicació. Amb ocasió de la celebració del seu cinquè centenari, la Universitat de València obre una reflexió que, entre altres coses, desperta la necessitat de dotar-se, per primera vegada, d’una imatge gràfica unitària i coherent, que identifique la institució amb criteris i llenguatges actuals que siguen compresos per la societat del segle XXI. L’estratègia que es planteja és desenvolupar una imatge gràfica que identifique els actes del cinquè centenari i que alhora incloga la nova imatge identificadora de la Universitat. La Universitat de València, en dotarse d’una imatge corporativa ben desenvolupada, ben implantada i ben gestionada, aconseguirà en poc de temps tres objectius bàsics:

• Tenir presència social, d’acord amb la seua importància i l’activitat que genera: un col·lectiu de 65.000 persones i cinc-cents anys d’història que és present en múltiples camps de la docència, la cultura i la investigació.
• Identificar els integrants d’aquesta institució com a part d’un projecte comú.
• Racionalitzar, ordenar i reflexionar sobre la pròpia identitat i les activitats que genera: la seua eficàcia, la seua gestió i la seua organització.

Aquesta nova imatge es basa en la tipografia Trajan, que representa la història de la Universitat, i en un símbol/personatge que representa l’estudiant, objecte principal de la institució. Hi ha, encara, una altra tipografia: l’Eurostile, per al desenvolupament dels diferents nivells. És una tipografia moderna i funcional que contrasta, però que hi conviu alhora, amb la Trajan, la qual es reserva únicament per anomenar la Universitat de València. La marca “cinc segles” és tractada també amb la mateixa idea de contrast. “Cinc segles” és una visió picselada de la Trajan, ampliada i destrossada; és una marca trencada: com un esclat de focs d’artifici, com una batalla de flors. Al mateix temps, són unes lletres rebregades pel pas del temps, que volen fer la impressió de festa; tot plegat es resol, però, amb un element modern: el pícsel. L’objectiu del Manual d’identificació visual és dotar tots els suports de comunicació que utilitze la Universitat de València i els seus diferents òrgans d’un caràcter d’unitat mitjançant uns signes visuals únics i propis, per obtenir, per acumulació d’evocacions, una representació clara i diferenciada de la personalitat de la Universitat com a entitat genèrica i de cada un dels seus òrgans com a entitats particulars en la ment dels receptors dels missatges, tant cap a l’exterior com cap a l’interior.