GIUV2013-056
Introducció La investigació del grup Val.es.co. té com a finalitat la descripció i explicació de l'espanyol col·loquial en els seus diferents nivells d'anàlisis a partir d'un corpus bàsicament oral, obtingut directament de la conversa espontània i d'una altra mena de discursos. La hipòtesi inicial d'aquest projecte d'investigació, confirmada a partir de les anàlisis dutes a terme fins ara, era que el funcionament de la conversa col·loquial podia explicar-se, no com a transgressió de la gramàtica oracional, sinó com a conjunt d'estructures i estratègies, de base pragmàtica, constituïdes en el procés d'interacció. Per a comprovar aquesta hipòtesi, era condició indispensable disposar d'un corpus representatiu de converses, transcrit mitjançant un sistema capaç de representar els fets conversacionals objecte del nostre estudi. Es va plantejar, com a labor prèvia a l'anàlisi, l'elaboració d'un corpus representatiu. D'aquest corpus s'han publicat ja dos volums recopilatoris (Briz, coord., 1995 i Briz i grup Val.es.co., 2002), les versions 2.0 i 2.1 de la web, i la versió 3.0, desenvolupada en 2021.El treball desenvolupat al llarg d'aquests anys ha permés crear les següents línies de...Introducció La investigació del grup Val.es.co. té com a finalitat la descripció i explicació de l'espanyol col·loquial en els seus diferents nivells d'anàlisis a partir d'un corpus bàsicament oral, obtingut directament de la conversa espontània i d'una altra mena de discursos. La hipòtesi inicial d'aquest projecte d'investigació, confirmada a partir de les anàlisis dutes a terme fins ara, era que el funcionament de la conversa col·loquial podia explicar-se, no com a transgressió de la gramàtica oracional, sinó com a conjunt d'estructures i estratègies, de base pragmàtica, constituïdes en el procés d'interacció. Per a comprovar aquesta hipòtesi, era condició indispensable disposar d'un corpus representatiu de converses, transcrit mitjançant un sistema capaç de representar els fets conversacionals objecte del nostre estudi. Es va plantejar, com a labor prèvia a l'anàlisi, l'elaboració d'un corpus representatiu. D'aquest corpus s'han publicat ja dos volums recopilatoris (Briz, coord., 1995 i Briz i grup Val.es.co., 2002), les versions 2.0 i 2.1 de la web, i la versió 3.0, desenvolupada en 2021.El treball desenvolupat al llarg d'aquests anys ha permés crear les següents línies de treball: Caracteritzar el registre col·loquial D'una banda, mitjançant l'anàlisi i explicació dels aspectes lingüístics i d'estratègia comunicativa que identifiquen en general aquest registre de parla (Briz, 1996 i 1998, Ruiz Gurillo 2006) i, per l'altre, amb la descripció més concreta de diversos fenòmens lingüístics, com l'ordre de paraules (Padilla, 2001), l'entonació (Hidalgo, 1997, 2002 i 2019; Cabedo 2006 i 2007), les relacions entre prosòdia i (dones)cortesia (Hidalgo 2009:; Hidalgo (2013; Hidalgo i Cabedo 2014) les seqüències d'història (Baixauli, 2000, Briz 2016), la fraseologia (Ruiz Gurillo, 1997 i 1998), la connexió (Pons, 1998; Estellés 2006; Montañez 2015; Hidalgo 2015), la intensificació i l'atenuació (Briz, 1998, 2007 i 2017; Albelda, 2004 i 2007, Briz i Albelda 2013; Albelda i altres, 2014; Estellés i Cabedo, 2017-2018), el préstec lingüístic (Gómez Capuz, 1998), la presència de l'argot (Sanmartín, 1998b), les metàfores quotidianes (Sanmartín, 2000), l'estil directe (Benavent, 2016) , les estructures suspeses i altres qüestions de sintaxis (Hidalgo i Pérez Giménez, 2004; Pérez Giménez, 2015; Briz, 2018), l'humor (Ruiz Gurillo 2012, 2019), la ironia (Ruiz Gurillo i Padilla Coord. 2009) la segmentació de la conversa en les seues unitats d'anàlisis (Grup Val.es.co. 2014, Pons Coord. 2014), els elements subestructurales (Pascual 2020), la validació experimental de la investigació sobre marcadors (Salameh 2021), la investigació en aproximatius (Marró 2021), etc. Des del present i cap al futur En l'actualitat, les quasi trenta persones que, de l'una o l'altra forma, col·laboren en el nostre grup, s'organitzen al voltant de les següents línies de treball:
Corpus Val.es.co. 3.0
La versió 3.0 del corpus Val.es.co amplia, i en certa manera refonga, les versions anteriors. S'ha construït una nova web d'edició, s'ha establit una correspondència bijectiva entre els antics signes de transcripció i les etiquetes TEI que els identifiquen, s'ha dissenyat un nou sistema de cerca i, a més, un subcorpus reduït, format per quinze converses, ha sigut segmentat en unitats i subunitats seguint la teoria d'unitats desenvolupada pel nostre grup. Es demostra, així, que la segmentació sense residu de la conversa col·loquial sobre la base de principis pragmàtics és possible (una resposta, diferida en el temps, a la pregunta que Antonio Narbona plantejara a la fi dels anys setanta sobre "la sintaxi de l'espanyol parlat").
Corpus Ameresco
Els objectius i els mètodes de treball del nostre equip s'han estés a altres grups d'investigació a través del projecte AMERESCO, que ha recollit corpus similars d'espanyol parlat en diferents ciutats del domini hispànic. En l'actualitat, comprén més de 50 converses d'Espanya (València i Las Palmas de Gran Canaria), Mèxic (Monterrey, Ciutat de Mèxic i Querétaro) l'Argentina (Buenos Aires i Tucumán), Cuba (l'Havana i Santiago), Colòmbia (Barranquilla i Medellín), Xile (Iquique, Santiago) i Panamà. Les mostres són representatives dels sociolectes de nivell sociocultural, edat i sexe.
El Diccionari de partícules discursives de l'espanyol (DPDE)
Marcadors i partícules estan descrits en aquesta obra col·lectiva, desenvolupada al llarg de més de quinze anys, en la qual han col·laborat els especialistes més destacats en la matèria dins del domini hispànic. La seua nova versió, desenvolupada en els dos últims anys, ha afegit una web d'edició, ha convertit el format inicial en una base de dades i ha afegit informació sobre la posició i les unitats discursives en les quals apareixen tots els marcadors del diccionari. D'aquesta manera, s'ofereix, de manera nova, una descripció uniforme de la interrelació entre posicions i funcions de tots els marcadors de l'espanyol.
Tecnolingüística, S.L.
Aquesta empresa, que va nàixer com spin-off de l'activitat investigadora del grup, és hui dia una entitat privada que fa de la transferència del coneixement generat en el si del grup el seu senyal d'identitat. Amb clients com la RAE, el Ministeri de Justícia, diferents universitats espanyoles i estrangeres i alguns dels més prestigiosos bufets d'advocats espanyols, la nostra empresa demostra que és possible desenvolupar una activitat econòmicament rendible oferint com a serveis comercials els resultats de la investigació produïda en els departaments universitaris. Aquesta labor de transferència de la investigació pretén impulsar mitjançant l'exemple altres iniciatives empresarials d'antics alumnes i fer visible en la societat la necessitat d'un assessorament expert en temes lingüístics.
El model Val.es.co. d'unitats de la conversa
Des de la seua primera versió en 2003, aquest model ha anat ampliant-se amb noves unitats, noves posicions i, sobretot, un gran nombre de desenvolupaments que demostren la seua capacitat explicativa: els estudis sobre la correlació entre funcions dels marcadors discursius i el binomi posició/unitat, les aplicacions a la seua evolució diacrònica, a la seua base cognitiva, a la combinació de marcadors, a l'estudi de l'estil directe o dels aproximatius són algunes de les seues ramificacions.
Estudis sobre atenuació i evidencialitat
Gran part dels esforços del grup han anat destinats a la caracterització i desenvolupament de la categoria pragmàtica atenuació, així com a l'estudi de la evidencialitat en espanyol. Els projectes És.Var.Atenuació i És.Vag.Atenuació són bona mostra d'això.
Estudis sobre la diacronia del segle XX
El segle XX és el primer talle sincrònic per al qual existeixen registres parlats. Tals registres constitueixen un material valuosíssim per a l'estudi diacrònic de l'espanyol parlat. S'obri així un camp de treball, encara en embrió, que planteja reptes metodològics i consideracions teòriques, en la seua major part per explorar. I, sens dubte, això suposa afegir una nova perspectiva d'estudi de l'espanyol col·loquial.
[Llegir més][Ocultar]
[Llegir més][Ocultar]
- Caracterizacion del registro coloquial
- Estudio de la estructura de la conversacion y sus unidades
- Analisis del español coloquial hablado en variedades del español, tanto de español europeo como americano
- Etiquetado y alineado del corpus de español coloquial hablado en Valencia
- Analisis diacronico del español hablado
- Analisis lexicografico de los marcadores discursivos del español
- Estudio de fenomenos sintacticos, lexicos, semanticos y pragmaticos del español hablado
- Estudio sobre la cortesia verbal y la gestion de las imagenes
- Analisis prosodico del español coloquial
- Lingüística forense.Estudi de la relació entre llengua i dret. Estudi del llenguatge d'especialitat. Aplicació del mètode científic de la lingüística per a ajudar a l'esclariment de delictes.
- Lèxic.Unitats fraseològiques i expressions idiomàtiques, del lèxic i incorporació de paraules de nova creació al lèxic de l'espanyol.
- Anàl·lisi del discurs del turisme.Anàlisi dels gèneres textuals del turisme i del seu lèxic en el marc de l'estudi dels llenguatges d'especialitat. Aplicació de l'estudi per a millorar la redacció dels textos turístics i la interacció discursiva, elaborar un diccionari en línia i contribuir a les propostes formulades en el marc de l'ensenyament de l'espanyol del turisme.
- Anàl·lisi del discurs digital.Anàlisi dels gèneres textuals en l'àmbit digital i les seues estratègies pragmalingüístiques. Aplicació de l'estudi per millorar els protocols d'escriptura i interacció en l'àmbit personal i empresarial, així com l'ensenyament d'ELE.
- Anàl·lisi de la interacció conversacional: cortesía, atenuació i intensificació.Anàlisi de la cortesia verbal en espanyol europeu i americà. Estudi dels mecanismes d'atenuació com a recursos per a la negociació i per arribar a acords.
- Comunicació i oratòria.Anàlisi dels mecanismes retòrics implicats en la comunicació.
- Lingüística computacional.Desenvolupament d'aplicacions informàtiques per a l'estudi i la descripció dels fenòmens lingüístics.
- Conflicte: intensificació i atenuació pragmàtica.Estudi del fenomen pragmàtic de l'atenuació.
- Espanyol com a llengua estrangera i TIC.Llengua parlada en ELE: l'oral-col·loquial aplicat a l'ensenyament de l'espanyol com a llengua estrangera i segona llengua. Eines per a l'aplicació i desenvolupament de tecnologia per a l'estudi de la llengua espanyola parlada.
- Lingüística de corpus.Gravació, transcripció, elaboració, etiquetatge i estudi de bases de dades lingüístiques per a l'estudi de la llengua.
- Espanyol col·loquial (fonaments).Estudi i caracterització del registre col·loquial.
- Pragmàtica, estratègies pragmàtiques i gramaticalització.Mecanismes lingüístics i paralingüístics per a expressar (des)cortesia en espanyol; delimitació del concepte d'intensificació lingüística i estudi dels mecanismes lingüístics que laformen, i delimitació dels conceptes d'ironia i humor com a fenomen lingüístic. Història de l'espanyol.
- Entonació col·loquial i fonopragmàtica.Entonació col·loquial, fonopragmàtica: la prosòdia de l'espanyol i el seu paper en el funcionament de la llengua.
| Nom | Caràcter de la participació | Entitat | Descripció |
|---|---|---|---|
| EMILIO ANTONIO BRIZ GOMEZ | Director-a | Universitat de València | Catedràtica/Catedràtic d'Universitat |
| Equip d'investigació | |||
| MARIA VIRGINIA GONZALEZ GARCIA | Membre | Universitat de València | Prof. Permanent Laboral Ppl |
| MARTA ALBELDA MARCO | Membre | Universitat de València | Catedràtica/Catedràtic d'Universitat |
| ANTONIO HIDALGO NAVARRO | Membre | Universitat de València | Catedràtica/Catedràtic d'Universitat |
| SALVADOR PONS BORDERIA | Membre | Universitat de València | Catedràtica/Catedràtic d'Universitat |
| JULIA SANMARTIN SAEZ | Membre | Universitat de València | Catedràtic/a d'Universitat |
| MARIA ESTELLES ARGUEDAS | Membre | Universitat de València | Catedràtic/a d'Universitat |
| MARTA PILAR MONTAÑEZ MESAS | Membre | Universitat de València | Prof. Permanent Laboral Ppl |
| ADRIAN CABEDO NEBOT | Membre | Universitat de València | Catedràtic/a d'Universitat |
| DOROTA MARIA KOTWICA - | Membre | Universitat de València | Ajudant Doctora/Doctor |
| CRISTINA VILLALBA IBAÑEZ | Membre | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| MONTSERRAT PEREZ GIMENEZ | Membre | Universitat de València | Prof. Permanent Laboral Ppl |
| ANA BELEN LLOPIS CARDONA | Membre | Universitat de València | Titular d'Universitat |
| GLORIA UCLES RAMADA | Col·laborador-a | University of Helsinki | investigador-a doctor-a |
| MARIA ESTORNELL PONS | Col·laborador-a | Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir | professor-a |
| XOSE A. PADILLA GARCIA | Col·laborador-a | Universitat d'Alacant | professor-a titular d'universitat |
| LEONOR RUIZ GURILLO | Col·laborador-a | Universitat d'Alacant | catedràtic-a d'universitat |
| SHIMA SALAMEH JIMENEZ | Col·laborador-a | Universitat Jaume I | professor-a associat-da |
- Investigación y desarrollo experimental en ciencias sociales y humanidades.
- Institut Interuniv. de Llengües Modernes Aplicades (IULMA)
- Peritatge, plagi, autoria, ambigüitat, espanyol jurídic,
- lèxic, argot, lexicologia, lexicografia,
- E/LE, espanyol, ensenyament, tecnologies de la informació i la comunicació
- Corpus, transcripció, etiquetatge, alineat
- Español col·loquial, espanyol parlat, llengua oral, varietats, registres
- pragmàtica, gramaticalització, (des) cortesia lingüística, intensificació, atenuació, estratègies pragmàtiques
- entonació, prosòdia, pragmàtica, fonopragmàtica, fonocortesía
- Géneros discursivos, lexicografia, lexicologia
- Géneros discursives digitales, pragmàtica, retórica, oratoria
- Cortesía, atenuación, intensificación
- Oratoria, retòrica, negociación, entrenamiento lingüístico, coaching
- Lingüística computacional, análisis computacional de datos, data mining
- Conflicto discursivo, atenuación, intensificación
