Grups d'Investigació

GIUV2016-300

http://www.uv.es/grupmidico

• Profundizar y captar la insercion urbana de los inmigrantes, las transformaciones de los barrios populares y los procesos de inclusion / exclusion
• Profundizar en la gestion de la diversidad cultural, a diversas escalas, y las dinamicas de convivencia en espacios y servicios publicos
• Profundizar, captar y aprehender la insercion de los inmigrantes en areas rurales y las transformaciones que se generan
• Conocer las estrategias de movilidad transnacional de españoles e inmigrantes, captar sus dinamicas y factores centrales
• Proporcionar un mayor conocimiento a gestores publicos, organizaciones sociales, e investigaciones aplicadas que sean base de politicas publicas
• Realizar cursos sobre migraciones e interculturalidad en el ámbito de la Administración Pública y organizaciones y formación de postgrado en centros de educación superior.
• Dirigir y/o participar en proyectos de investigación o contratos que repercutan en el conocimiento y la intervención sobre migraciones, con especial orientación al ámbito local y autonómico.
• Asesorar u orientar en materia de diagnóstico, diseño y evaluación de políticas migratories, en particular, en los ámbitos local y autonómico.
• Participar, organizar o dar apoyo a congresos y jornades en materia de migracion.
• Colaborar en actividades de difusión y sensibilización en relación con las migraciones y la interculturalidad.

• Gestió de la diversitat cultural.S'analitzen les estratègies de gestió de la diversitat cultural que possibiliten la generació de societats cohesionades com a resposta política al fet de la diversitat. Aquestes s'aborden des d'un doble eix: primer, la governança multinivell i segon, les relacions entre el marc institucional i les dinàmiques socioculturals. Des d'aquest marc es destaquen, de manera específica, les condicions d'inserció en els serveis públics. Com que gestionar la diversitat cultural implica una estratègia a favor de la convivència i promoció de la diversitat dels grups culturals existents en un territori, en aquesta línia s'aprofundeix en el disseny i elaboració de plans de diversitat ètnica i cultural o de convivència intercultural (àmbits municipals, universitaris,...); la perspectiva de la interseccionalitat entre gènere i diversitat cultural i, finalment, el repte de considerar l'enfocament de diversitat cultural com un principi transversal per a la seua aplicació en diferents àmbits i sectors.
• Inserció urbana dels immigrants. Procesos, espais i actors.S'aborda l'evolució de la inserció urbana, des d'una perspectiva multidimensional i holística, destacant la conjunció entre la dimensió cultural (sociabilitat, relacions interètniques), la dimensió socioeconòmica (habitatge i serveis) i les polítiques locals.
• Relacions interculturals i glocalització.Aquesta línia parteix de comprendre les relacions en contextos glocalitzats, en el sentit de manifestar localment processos i dinàmiques globals (mercantilització, conflictes geoetratègics o crisis socioeconòmiques o socioambientals, entre altres). El racisme, la xenofòbia i les pràctiques discriminatòries que es recolzen sobre la construcció de l'alteritat són manifestacions de conflicte que ací s'aborden, i la manifestació local del qual es pot veure potenciada o articulada per processos globals. En sentit contrari, poden operar formes de cooperació, reciprocitat, relativisme i solidaritat. Les trames relacionals, les associacions i les xarxes socials són aspectes bàsics del procés d'inserció tant dels immigrants com de les seues filles i fills que s'enfoquen des d'aquesta línia. També s'aborden els processos de construcció d'identificacions col·lectives, des d'un plantejament interseccional que, a més de l'etnicitat, contempla altres variables com a gènere, classe, edat i orientació sexual. Conéixer els factors que influeixen i les dinàmiques que es generen en contextos de contacte intercultural és bàsic per a explorar la construcció d'ajustos interculturals o processos d'acomodació cultural i social propis d'una convivència que contribuïsca a la cohesió social. Una construcció que opera localment en una dimensió política, socioafectiva, socioeconòmica, socioespacial i identitària i cultural i que no és aliena a un context global.
• Ruralitat globalitzada. Treball agrícola, immigració i transformació de zones rurals.En les últimes dècades, diverses zones agrícoles han conegut un doble procés. D'una banda, el paper central dels i les immigrants en el treball agrícola; per un altre, els canvis que el seu assentament i el de les seues famílies generen als pobles i àrees rurals. Aquesta línia enfoca totes dues qüestions amb especial incidència en el territori valencià en concret, i mediterrani en general, encara que amb una perspectiva històrica que comprén casos en una mirada internacional.
• Estratègies de mobilitat transnacional.La Gran Recessió 2008-2014 i la pandèmia de covid-19 han mostrat els problemes socioestructurals de la nostra societat davant els quals s'activen una diversitat d'estratègies de mobilitat transnacional, tant de la població autòctona com de la població immigrant: L'emigració de joves autòctons/es que van partir amb la Gran Recessió i que, en general, responen a un perfil qualificat. La reemigració de població immigrant assentada amb possessió de la nacionalitat espanyola cap a països europeus o tercers. La migració circular de temporers/es agrícoles en el camp espanyol, especialment d'Europa de l'Est i del Nord d'Àfrica. Els processos de retorn d'emigrants autòctons/es. Ens interessa comprendre els efectes de les recents crisis ¿de caràcter més aviat estructural¿ en aquestes dinàmiques migratòries, les seues característiques i especificitats, així com les estratègies que empren aquests/es migrants/es en els seus processos d'integració, permanència, circulació o retorn.
• Migracions i mercat de treball.Els treballadors i les trebalaldores immigrants s'han inserit en un mercat laboral creixentment polaritzat i fragmentat. Si bé tenim una àmplia heterogeneïtat de treballadors i treballadores immigrants, la gran majoria s'han inserit en el mercat laboral i l'estructura productiva "per baix", amb una alta concentració sectorial i en treballs poc qualificats, amb independència de la qualificació de la persona que els du a terme. En aquesta línia s'aborda aquest tipus d'inserció i les seues condicions de treball, amb unes taxes de temporalitat, sobrequalificació i atur molt superiors a les de la població autòctona. Si bé és falsa la idea segons la qual els i les immigrants lleven llocs de treball a la població autòctona, no és menys cert que la nostra estructura productiva s'ha modificat i que, com passa en altres països europeus, la podem qualificar com una estructura etnofragmentada en la qual la posició que s'ocupa depén no sols de qualificacions i experiència sinó també de l'origen etnocultural. Tot això té profundes implicacions laborals i socials que són objecte d'investigació en aquesta línia.
• Migracions intraeuropees.La creació de l'espai Schengen i l'abolició de les fronteres internes entre els estats membres de la Unió Europea ha impulsat i facilitat nous fluxos migratoris intraeuropeus. La seua especificitat és el reconeixement per a aquests migrants, en molts àmbits, de drets molt similars als de la població autòctona. Això els converteix en una versió actualitzada dels fluxos migratoris interns a cada país. En el marc d'aquest nou espai de mobilitat investiguem els diferents fluxos migratoris existents: els consolidats fluxos d'emigració econòmica des del Sud cap al Nord d'Europa, en la seua majoria protagonitzats per joves; els fluxos de "lifestyle migration" des del Nord d'Europa cap al Sud i les més recents migracions des de l'Est d'Europa cap al Sud, així com les migracions internes al Sud d'Europa. Nous perfils de migrants, motivacions multidimensionals i estratègies complexes de mobilitat són els principals temes d'investigació d'aquesta línia.
• Col·lectius migrants en situació d'exclusió.Un segment de la immigració enfronta condicions de precarietat i exclusió social. Una inserció social en els marges que es manifesta en diferents graus d'exclusió residencial, rebuig social, irregularitat administrativa, activitats econòmiques de subsistència, etc. La migració romaní constitueix en aquest sentit un cas particular. Es tracta d'una migració de comunitaris, de caràcter familiar, amb alts nivells de pobresa i objecte d'estigmatització social en origen i en destinació. Captar adequadament aquests fenòmens resulta d'especial interés per al desenvolupament de polítiques socials inclusives. La perspectiva etnogràfica, combinada amb altres tècniques, resulta ajustada a aquest propòsit i facilita l'aproximació a una realitat sovint invisible per a les estadístiques i els registres habituals. En aquesta línia de treball s'aborden aspectes com els seus projectes migratoris, inserció residencial, estratègies econòmiques i sociabilitat i participació social, parant atenció als factors que en dificulten o n'afavoreixen l'accés i ús normalitzat dels serveis públics i, en definitiva, la seua integració social.
• Migracions internacionals de retir.Se centra en l'anàlisi de les migracions de les persones jubilades i, per tant, de gent gran, majoritàriament procedents de països del nord d'Europa (Regne Unit, Alemanya, França, Bèlgica, etc.). Són col·lectius molt nombrosos en el padró, que sovint se solapen amb els moviments turístics. Es troben principalment a la costa mediterrània, tot i que en els últims anys s'han estès a zones d'interior i a la costa cantàbrica. Pel seu origen, estatus socioeconòmic i inserció residencial dispersa, tenen dinàmiques d'inserció diferents a les de la immigració econòmica. Això ha provocat que, en ocasions, se les caracteritze com a migracions en condicions de privilegi. De la mateixa manera, solen generar una xarxa associativa que dona cabuda a diferents necessitats intragrupals, des de les socials fins a les sanitàries passant per les culturals i polítiques, tot i que també reverteixen en la societat d'acollida.
• Migracions qualificades.L'estudi de la migració qualificada és una línia de recerca molt arrelada i amb repercussions en les ciències socials des de mitjan del segle XX. A partir d'aquell moment, les investigacions adoptaren plantejaments estructuralistes, que tenien un pes predominant en les ciències socials, i caracteritzaren els desplaçaments com a "fuga de cervells". Posteriorment, el tema va perdre presència en l'àmbit científic i en les agendes polítiques; però en les últimes dècades ha reviscolat en escenaris renovats. En aquest sentit, cal destacar: a) la consolidació d'una economia global en la qual el coneixement, la informació i la innovació tecnològica esdevingueren "inputs" bàsics per al creixement econòmic; b) l'augment de la migració qualificada, en termes absoluts i en relació amb el volum de migrants; c) el debat teòric que ha incorporat enfocaments multidimensionals des d'una perspectiva transnacional (per exemple, la circulació de cervells i el retorn de cervells); d) el mapa de països d'origen i destinació s'ha diversificat en sintonia amb una tendència general dels fluxos migratoris internacionals; e) en aquest sentit, Espanya s'ha convertit en un exportador de fluxos migratoris qualificats, especialment des de l'última crisi econòmica després de la fallida de Lehman Brothers. Per tant, es tracta d'una tema recent, encara poc estudiat al nostre país i amb un gran potencial per al desenvolupament econòmic de la Comunitat Valenciana i Espanya.

• Investigación y desarrollo experimental en ciencias sociales y humanidades.

• Sociologia i Antropologia Social

• Gestión intercultural ; Marco instituciones ; Dinámicas socioculturales ; Gobernanza multinivel ; Servicios públicos
• Inserción urbana, Barrios inmigrantes, Relaciones interétnicas, Espacios públicos, Vivienda inmigrante, Políticas locales
• Convivencia ; Relaciones interétnicas ; Espacios públicos ; Gestión de la convivencia ; Sociabilidad hijos inmigrantes
• Reestructuración agrícola, trabajadores inmigrantes, transformaciones zonas rurales, políticas locales
• crisis ; movilidad transnacional ; migrantes cualificados ; retorno ; reemigración a países terceros ; familias transnacionales ; remesas
• Trabajadores inmigrantes ; mercado de trabajo ; estructura productiva etnofragmentada ; condiciones de trabajo ; nichos étnicos
• Migraciones internas Unión Europea, Migraciones del Este de Europa, Espacio Schengen, Derecho comunitario
• Precariedad, exclusión social, minories ètnicas migrantes, solicitantes de asilo y refugio, menores migrantes o acompañados
• Migraciones Internacionales de Retiro, migrantes jubilados,
• fugida de cervells, migrants qualificats