El valencià: diacronia, sincronia, teoria gramatical, variants pròpies, onomàstica - VSD

Referència del grup:

GIUV2013-150

 
Descripció de l'activitat investigadora:
Estudiar el valencià (sincrònicament quan siga possible i diacrònicament quan siga necessari) per a entendre el present. En els dos casos, la teoria lingüística és indispensable. L'estudi considera el valencià tal com es parla i, per tant, inclou les variants. L'objecte d'estudi és cada una de les parts de la teoria lingüística (la fonètica, la semàntica, la flexió, la sintaxi, la retòrica, i la formació de paraules per derivació i per composició). També considera els noms propis o onomàstica. En tots els casos, l'estudi conté el sistema lingüístic de què el valencià forma part (sobretot els parlars de les Illes Balears i els de Catalunya). La incorporació de la diacronia respon a l'objectiu de poder entendre tots aquells constituents lingüístics que estan immersos en una evolució. Per una altra banda, la consideració de la teoria està unida a l'objectiu de poder entendre els constituents estudiats. Com que la teoria lingüística té sis parts, una investigació deu afectar com a mínim una de d'eixes sis parts. Quant a l'estudi de les variants, són la conseqüència d'estudiar la realitat tal com és. Finalment, els parlars valencians tenen múltiples relacions amb els parlars de...Estudiar el valencià (sincrònicament quan siga possible i diacrònicament quan siga necessari) per a entendre el present. En els dos casos, la teoria lingüística és indispensable. L'estudi considera el valencià tal com es parla i, per tant, inclou les variants. L'objecte d'estudi és cada una de les parts de la teoria lingüística (la fonètica, la semàntica, la flexió, la sintaxi, la retòrica, i la formació de paraules per derivació i per composició). També considera els noms propis o onomàstica. En tots els casos, l'estudi conté el sistema lingüístic de què el valencià forma part (sobretot els parlars de les Illes Balears i els de Catalunya). La incorporació de la diacronia respon a l'objectiu de poder entendre tots aquells constituents lingüístics que estan immersos en una evolució. Per una altra banda, la consideració de la teoria està unida a l'objectiu de poder entendre els constituents estudiats. Com que la teoria lingüística té sis parts, una investigació deu afectar com a mínim una de d'eixes sis parts. Quant a l'estudi de les variants, són la conseqüència d'estudiar la realitat tal com és. Finalment, els parlars valencians tenen múltiples relacions amb els parlars de l'entorn, particularment aquells amb què forma una llengua (els balears i els catalans).
[Llegir més][Ocultar]
 
Pàgina Web:

No indicada

 
Objectius cientificotècnics:
  • Les finalitats darreres dels estudis dits són socials. La primera finalitat és millorar la normativa lingüística. Com és sabut, la normativa lingüística afecta cada una de les sis parts de la teoria lingüística. L'objectiu social és aconseguir un model lingüístic valencià en què els valencians actuals puguen identificar-ho i el puguen assimilar, de manera que tendiran a practicar-ho en la comunicació pública. La segona finalitat social del grup investigador està en la manera d'ensenyar el valencià: quins constituents cal seleccionar o preferir al llarg de l'ensenyament i com s'han de distribuir al llarg dels cursos escolars. A la part lingüística, hem d'afegir el vessant pedagògic: com cal explicar el valor comunicatiu dels constituents lingüístics. La tercera finalitat social és com tractar el tema del valencià en relació a les Illes Balears i Catalunya: estructuralment, la llengua és fonamentalment la mateixa; però cal tractar el tema de manera que respectem els sentiments comunitaris privatius que tenim els valencians. El fet que les finalitats darreres siguen socials justifica la incorporació dels noms propis. L'onomàstica i l'antroponímia no aporten res a la teoria lingüística, però estan vinculades a problemes socials (com ara si la e de la capital valenciana és oberta o és tancada). Per tant, l'objectiu és resoldre els dubtes o els problemes que hi hagen en la fixació de l'antroponímia i, sobretot, de la toponímia (¿què és més coherent, Camp de Túria o Camp del Túria?). Podríem dir, com a resum, que la finalitat del grup investigador és millorar la comprensió del sistema lingüístic valencià per a perfeccionar el model lingüístic valencià i la manera d'ensenyar-ho.
 
Línies d'investigació:
  • Evolució dels constituents lingüístics. Estudi de les estructures lingüística. Aplicació a la normativa lingüística. Aplicació a la pedagodia. Estudi de l'evolució lingüística per a completar l'estudi de les estructures lingüístiques actuals del valencià. La finalitat dels estudis és social: aplicar els resultats a la millora de la normativa lingüística i a la manera d'ensenyar el valencià.
 
Components del grup:
Nom Caràcter de la participació Entitat Descripció
Abelard Saragossa AlbaDirector-a UVEG-Valencia Titular d'Universitat
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies