Mª Luisa Acosta va defensar la seua Tesi dilluns passat 15 de maig, amb el títol: La Xicoteta Edat de Gel en el Golf de València. Processos en deltes i sistemes de restinga-albufera. La desestabilització recent. Enhorabona pel doctorat!
María Luisa Acosta, Doctora des de dilluns passat 15 de maig, va realitzar el nostre Màster en Tècniques per a la Gestió del Medi Ambient i del Territori durant el curs 2015-2016. Graduada en Ciències Ambientals per la Universitat de València, la seua TFM es va centrar en la “Producció d'escolament i anàlisi de crescudes en la subcuenca del riu Vernisa a partir de l'estudi d'episodis”, tutoritzada per la Prof. Ana Camarasa. Entre els membres del seu tribunal estava la Prof. Pilar Carmona, posterior Dtora. de Tesi Doctoral de María Luisa.
María Luisa ha participat de la docència del Dpto. de Geografia, col·laborant en diverses activitats com per exemple, el projecte d'innovació educativa: “Els geovideos: un repositori de coneixements geogràfics per a l'educació universitària semipresencial”, on va realitzar una aportació sobre edafologia titulat: Anàlisis ràpides per a caracterització simple de mostres de sòl:
La seua Tesi Doctoral porta per títol: La Xicoteta Edat de Gel en el Golf de València. Processos en deltes i sistemes de restinga-albufera. La desestabilització recent, i va ser valorada pel tribunal compost pel Prof. Adolfo Calvo (UV) com a president, Pablo Giménez Font (UA) com a secretari, i Ana Mª Blázquez (UCV) com a vocal.
En aquest projecte de Tesi, s'ha pretés caracteritzar formes, processos i dinàmica de sistemes de delta-llacuna-barrera a escala de temps històrica relacionats amb l'episodi climàtic històric de la Xicoteta Edat de Gel (PEH, segles XIV-XIX) en el Golf de València. Finalment, també s'aborda l'anàlisi de la desestabilització d'aquests sistemes davant l'acció antròpica i el Calfament Global. Els deltes, les barreres (o restingas) i els aiguamolls (o albuferes) mediterranis constitueixen ambients altament sensibles als canvis tant d'origen natural com antròpic. La franja costanera del Golf de València, formada per un conjunt pràcticament ininterromput de sistemes de delta-llacuna-barrera, és un ambient vulnerable i antropitzat amb greus problemes ambientals. L'ús combinat de la informació cartogràfica, l'anàlisi espacial mitjançant SIG, la presència d'elements històrics georreferenciables (torres guaita del segle XVI al llarg de la costa), la informació paleoambiental de datacions (14C) i les cronologies precises aportades per dades d'arxiu permeten dur a terme l'anàlisi de l'evolució d'aquests ambients i identificar quins processos han originat els canvis que han configurat les morfologies actuals.
S'han seleccionat per a aquest estudi dos tipus de litoral diferents. D'una banda, els sistemes de restinga-albufera del Prat de Cabanes-Torreblanca i Orpesa, connectats amb els ventalls deltaics del Riu dels Coves i Riu Xinxilla. Es tracta de dues xicotetes conques fluvials amb circulació hídrica efímera i amb aportacions sedimentàries esporàdiques a la costa (rambles). Per un altre, s'han triat la costa de l'Albufera de València i els sistemes deltaics dels rius Túria i Xúquer, dues grans conques fluvials de rius perennes, amb crescudes recurrents i càrrega de sediments abundant. L'anàlisi d'àmbits d'estudi amb morfologies molt diferents ha permés aprofundir en les respostes de diverses tipologies de barreres davant un clima canviant. S'han definit models de formes i processos associats a la Xicoteta Edat de Gel en el context de la investigació internacional en el Mediterrani Occidental. S'aprecia la magnitud i el balanç del canvi de cicle i es proporciona un context geomorfològic ampli en l'anàlisi del procés de desestabilització.
Imatges:
