Els Grups d'Investigació de la UV (GIUV), regulats al capítol I del Reglament ACGUV48/2013, pel qual es desenvolupa el procediment per a la creació d’estructures d’investigació, són estructures bàsiques d'organització i desenvolupament de l'activitat investigadora, resultat de la agrupació d'investigadors, lliure i voluntària, per raons de coincidència estable en els seus objectius, infraestructures i recursos, compartits entorn d'unes línies d'investigació comunes, afins o complementàries amb compromís temporal d’estabilitat, consolidació i treball conjunt, i capacitat de finançament sostenible.

Els Grups d’Investigació inclosos en l’àmbit d’aplicació de l'esmentat Reglament estan inscrits al Registre d’Estructures d’Investigació de la Universitat de València (REIUV), sota la dependència del Vicerectorat d’Investigació i Política Científica. La seua informació bàsica pot consultarse en aquesta pàgina web.

Participants

Les dades relatives als grups d'investigació que figuren en els diferents mitjans de difusió de la informació que s'utilitzen no suposaran, en cap cas, un pronunciament ni un compromís respecte de la vinculació laboral o acadèmica de les persones que figuren, amb la Universitat de València, sent la seua inclusió responsabilitat exclusiva de els/as directors/as dels grups. La seua actualització es realitzarà a petició de les persones interessades.

.

  • Grups inscrits al Registre d'Estructures d'Investigació de la Universitat de València - REIUV

Terrorisme i comunicació - TERCOM

Referència del grup:

GIUV2021-498

 
Descripció de l'activitat investigadora:
Des de juny de 2015, la majoria dels països europeus estan un grau per sota del seu nivell màxim d'alerta en aquest àmbit. Per aquest motiu, l'amenaça d'un terrorisme global ha suposat grans impediments i dificultats per a la integració de les diferents cultures que conviuen a Europa, a més del rebuig a les onades migratòries procedents del món islàmic o els impediments a l'activitat econòmica. En aquestes coordenades, el paper dels mitjans de comunicació, el cinema, la fotografia i la televisió a l'hora de despertar una imatge del terrorisme i dels seus autors esdevé un fenomen d'interès cabdal (Aguilar, 1982: 152; Eco, 1986: 150; Dufour, 1986: 35-37). Per tant, la recerca en aquest camp és de gran importància (Wieviorka, 1991: 75; Rodrigo, 1995; Veres 2016). Aquest projecte pretén reflexionar sobre el paper de la imatge com a element de propaganda i, al seu torn, com a element creador d'un imaginari del crim i del criminal que de vegades ha donat lloc a l'ambigüitat i a la indefinició. Els discursos des dels anys seixanta i setanta, representats en el nostre projecte per ETA i les Brigades Roges, fins a l'amenaça del terrorisme islamista i l'actual cibergihad, passant pels casos...Des de juny de 2015, la majoria dels països europeus estan un grau per sota del seu nivell màxim d'alerta en aquest àmbit. Per aquest motiu, l'amenaça d'un terrorisme global ha suposat grans impediments i dificultats per a la integració de les diferents cultures que conviuen a Europa, a més del rebuig a les onades migratòries procedents del món islàmic o els impediments a l'activitat econòmica. En aquestes coordenades, el paper dels mitjans de comunicació, el cinema, la fotografia i la televisió a l'hora de despertar una imatge del terrorisme i dels seus autors esdevé un fenomen d'interès cabdal (Aguilar, 1982: 152; Eco, 1986: 150; Dufour, 1986: 35-37). Per tant, la recerca en aquest camp és de gran importància (Wieviorka, 1991: 75; Rodrigo, 1995; Veres 2016). Aquest projecte pretén reflexionar sobre el paper de la imatge com a element de propaganda i, al seu torn, com a element creador d'un imaginari del crim i del criminal que de vegades ha donat lloc a l'ambigüitat i a la indefinició. Els discursos des dels anys seixanta i setanta, representats en el nostre projecte per ETA i les Brigades Roges, fins a l'amenaça del terrorisme islamista i l'actual cibergihad, passant pels casos de plataformes indígenes amb atemptats violents o els grups narcoterroristes, a Mèxic, que hi qüestionen l'autoritat de l'Estat, han centrat l'atenció en les imatges de la violència i les víctimes d'aquesta, sense fer cas dels autors, de la seua història, els seus antecedents, del seu univers de figures que els converteixen en protagonistes d'una aventura, de vegades, gloriosa i altres, criminal. Molts d'aquests exemples han estipulat una varietat icònica que va des de la subversió i el defensor de la llibertat fins al criminal indiscutible vinculat a una operació de barbàrie. La influència de les guerrilles llatinoamericanes i dels moviments anticolonialistes va facilitar la representació del perpretador com a agent legitimat de la violència (Azcona i Re, 2015: Avilés, Azcona i Re, 2018). Per tant, aquest treball intenta proposar l'anàlisi dins dels anomenats estudis del perpetrador, tenint en compte el paper de la representació i els vincles amb el context social i polític de cada cas i atenent tant els discursos creats pels mateixos perpetradors com els discursos generats per altres fonts. L'estudi tracta d'explicar la representació de l'autor per si mateix i per entitats externes, i alhora, mostrar com la identitat del perpetrador es basa en la negació de l'altre i, per tant, com l'utilitzen per a la seua pròpia imatge. De la mateixa manera, pretén desenvolupar-ne la significació, així com la circulació i durabilitat en el temps. Amb aquest objectiu es proposen cinc estudis de cas seguint un criteri cronològic: el terrorisme nascut en els anys setanta amb els exemples d'ETA i les Brigades Roges a partir de les imatges creades pel grup terrorista, així com la seua representació al cinema i la fotografia; el terrorisme islamista actual des d'Al-Qaeda fins a ISIS a través del vídeo, el cinema i la fotografia; l'indigenisme actual a Xile i l'ús de la violència organitzada en grups com la plataforma Coordinadora Arauco-Malleco i la seua presència en el cinema documental i la premsa (Veres, 2016 i 2021); el narcoterrorisme a Mèxic i el cas del Chapo Guzmán (Díaz-Cerveró, 2018). Paraules clau: terrorisme, perpetradors, imatge, cinema, propaganda.
[Llegir més][Ocultar]
 
Pàgina Web:

No Determinada

 
Objectius cientificotècnics:
  • La investigación que presentamos es el resultado de un largo y laborioso trabajo cientifico por parte del investigador principal y de sus miembros, que, si bien cuenta con algunos jalones en forma de monografias y articulos (dos monografias sobre medios de comunicación en relación con el terrorismo, dos monografias sobre el cine documental y la criminalizacion de los mapuche en Chile, varios libros colectivos sobre terrorismo y comunicación y articulos sobre cuestiones parciales y terrorismos concretos que van desde el terrorismo de ETA y el terrorismo islamista a las Brigadas Rojas en relación con el cine, pasando por Sendero Luminoso o el caso de los indigenas mapuches en Chile), es la primera vez que alcanza una historizacion y teorizacion vertebradoras en relación con la categoria del perpetrador.
  • La hipotesis de partida establece que la mayoria de las imagenes que han representado a los perpetradores del terrorismo sigue el objetivo de lograr la maxima espectacularizacion o bien alcanzar el maximo poder de persuasion. Para ello es necesario realizar un Análisis exhaustivo que saque a la luz los mecanismos con los que la imagen mecanica se refiere a este fenómeno. Se pretende realizar asi un estudio especifico de algunos casos mediante metodologías cualitativas y cuantitativas que puede matizar este estado de las cosas atendiendo que tanto el cine norteamericano sobre este tema como los videos de buena factura confeccionados por ISIS o las fotografias sobre perpetradores del terrorismo de los años setenta estan actuando como revulsivo de captacion de muchos jóvenes en Europa atraidos por la idealizacion de un conflicto y sus agentes. Pero, a la vez, se pretende establecer la hipotesis de partida de que gran parte de estas imagenes constituye un sólido filon propagandistico que contradice los fines para los cuales fue construido. El establecimiento de un mundo maniqueo en donde los americanos se presentan como liberadores y el mundo arabe es el mundo de las malas artes, el terrorismo y la crueldad no se corresponde con la realidad. El mundo de gudaris guerrileros del terrorismo de los setenta ha transformado su significacion y ha forjado un discurso reduccionista que ha hecho de las imagenes laudatorias, imagenes acusatorias. El proyecto, por este motivo, pretende analizar tanto el corpus de peliculas sobre el tema como la propaganda establecida en forma de videos y fotografias aparecidas en prensa general y publicacions generades por los propios perpetradores.
  • El proyecto que aqui se presenta pretende analizar un tema de profunda significacion, no solo en el ámbito hispanico, sino tambien en la escena internacional: la representacion del terrorismo en a partir de la imagen del perpetrador. En concreto, el proyecto se articula en cinco ejes:
  • 1. El terrorismo arabe actual y su incidencia en la imagen desde los videos creados por los propios perpetradores como su representacion en el cine desde los años sesenta tomando como punto de partida La batalla de Argel (1962). A cargo de los doctores Veres, Sanchez y Diaz. Para ello realizaran una búsqueda en los repertorios del Memorial de víctimas del terrorismo, la Biblioteca Islamica de la AECI en Madrid. En segundo termino, se realizaran busquedas mas concretas en Google y otros buscadores.
  • 2. La representacion de la imagen del perpetrador del terrorismo de ETA a partir de la multitud de imagenes creadas por el propio grupo terrorista, asi como su representacion en cine y fotografia. Esta tarea corre a cargo de los doctores Veres y Martinez a través de las publicaciones presentes en Lazkao y Vitoria.
  • 3. Como atención a otras situaciones dentro del ámbito europeo se atiende al caso italiano y la presencia de distintos grupos terroristas como Brigadas Rojas o Lotta Continua en revistas como Potere Operaio, Rosso o Autonomía y su culto icónico a la representación de la violencia, así como su presencia en el cine italiano desde los años sesenta (Veres, 2018). Los doctores Veres y Re realizaran el análisis de revistas y películas en este terreno a partir de los fondos de la Fundación Feltrinelli en Milán y el Instituto Ettore Lucini de Padua en donde se encuentran ejemplares únicos de la colección completa de publicaciones como Potere Operaio, Lotta Continua o Autonomía.
  • 4. Por otro lado, se atiende a la situación latinoamericana con el estudio del actual indigenismo en Chile, la presencia de la violencia en grupos como la Plataforma Coordinadora Arauco-Malleco y su presencia en el cine documental en plena efervescencia en Chile desde los años ochenta. Esta tarea corre a cargo de Los doctores Del Valle y Browne, desde Chile en el Centro de Estudios Indígenas de Temuco.
  • 5. Y por último el proyecto abarca el uso de la imagen en México, a cargo de la doctora Díaz Cerveró, desde esa doble perspectiva de la imagen creada por perpetradores y su posterior representación icónica que incluye el proceso del Chapo Guzmán.
  • Sobre estos cinco ejes los miembros residentes en Europa del equipo realizarán mediante estancias breves, como se ha indicado, la correspondiente búsqueda bibliográfica para abordar objetivos más concretos. Los profesores de Latinoamérica aprovecharán sus propios centros de documentación para trabajar con las correspondientes fuentes bibliográficas y documentales. Sus centros fundamentales de documentación serán el Centro de Estudios Indígenas de la Universidad La Frontera en Temuco así como las hemerotecas de la Universidad Austral de Chile y la Universidad Panamericana de Guadalajara-México. Con la finalidad de poder abarcarlo se plantean los siguientes objetivos:
  • 1. Análisis de la violencia y las masacres provocadas por el terrorismo y representadas en imagenes.?2. Estudio de como las imagenes circulan, se recodifican y se incluyen en discursos propagandisticos o sin finalidad política inicial. Análisis de los distintos formatos como fotografia, cine, television y su desarrollo y extension a lo largo del tiempo.?3. Análisis de la diferente apreciacion de las imagenes al variar el discurso, su reutilización y la distinta contextualizacion espacial y nacional de esas imagenes con la consecuente resemantizacion del sentido.?4. Influencia de esas imagenes en la historia, en la construccion del discurso historico y su uso interesado en la construccion del relato y de la memoria al distinguir entre heroes y villanos, terroristas y luchadores por la libertad. Representacion social de la realidad: iconos del conflicto.?5. Análisis de la hiperbolizacion y espectacularizacion. Tratamiento del dolor, de la victima y el verdugo: procesos de inversion. Polarizacion actancial y maniqueismo: criminalizacion del enemigo y adjudicacion de roles. Tratamiento del dolor, de la victima y el verdugo: procesos de inversion. Creacion del heroe y del enemigo mediante la identidad negativa. Formulas visuales de violencia y de criminalizacion.?6. Elaboraracion un elenco de estereotipos de la perpetracion en el terrorismo tanto femeninos como masculinos y formulas visuales de violencia y de criminalizacion. Análisis desde una perspectiva de género del estereotipo femenino y su posible uso como icono propagandistico, asi como la presencia del colectivo LGTBI en la imagen con presencia del terrorismo.?7. Análisis de los espacios de atentados y masacres terroristas incluyendo memoriales e imagenes conmemorativas.
 
Línies d'investigació:
  • Terrorisme i comunicació.L'objectiu és estudiar el fenomen terrorista a través de la seua representació en els mitjans de comunicació. Aquest plantejament inclou les representacions en premsa, cinema, televisió, fotografia i vídeo.
 
Components del grup:
Nom Caràcter de la participació Entitat Descripció
LUIS ENRIQUE VERES CORTESDirector-aUniversitat de ValènciaTitular d'Universitat
Equip d'investigació
SEBASTIAN SANCHEZ CASTILLOCol·laborador-aUniversitat de ValènciaTitular d'Universitat
EMANUELE D'ARMARIOCol·laborador-aUniversità di FirenzeEstudiant-a de doctorat d'altres entitats
SERGIO ANDRES MORENO VALLECol·laborador-aMakma Cultural, S.L.Investigador-a
 
CNAE:
  • Investigació i desenvolupament experimental en ciències socials i humanitats
 
Estructura associada:
  • Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació
 
Paraules clau:
  • terrorismo; comunicación; cine; fotografía; periodismo; vídeo; representación.
  • CINEMA
  • COMUNICACIÓ
  • FOTOGRAFIA