Els Grups d'Investigació de la UV (GIUV), regulats al capítol I del Reglament ACGUV48/2013, pel qual es desenvolupa el procediment per a la creació d’estructures d’investigació, són estructures bàsiques d'organització i desenvolupament de l'activitat investigadora, resultat de la agrupació d'investigadors, lliure i voluntària, per raons de coincidència estable en els seus objectius, infraestructures i recursos, compartits entorn d'unes línies d'investigació comunes, afins o complementàries amb compromís temporal d’estabilitat, consolidació i treball conjunt, i capacitat de finançament sostenible.

Els Grups d’Investigació inclosos en l’àmbit d’aplicació de l'esmentat Reglament estan inscrits al Registre d’Estructures d’Investigació de la Universitat de València (REIUV), sota la dependència del Vicerectorat d’Investigació i Política Científica. La seua informació bàsica pot consultarse en aquesta pàgina web.

Participants

Les dades relatives als grups d'investigació que figuren en els diferents mitjans de difusió de la informació que s'utilitzen no suposaran, en cap cas, un pronunciament ni un compromís respecte de la vinculació laboral o acadèmica de les persones que figuren, amb la Universitat de València, sent la seua inclusió responsabilitat exclusiva de els/as directors/as dels grups. La seua actualització es realitzarà a petició de les persones interessades.

.

  • Grups inscrits al Registre d'Estructures d'Investigació de la Universitat de València - REIUV

Terrorisme i comunicació - TERCOM

Referència del grup:

GIUV2021-498

 
Descripció de l'activitat investigadora:
Des de juny de 2015, la majoria dels països europeus estan un grau per sota del seu nivell màxim d'alerta en aquest àmbit. Per aquest motiu, l'amenaça d'un terrorisme global ha suposat grans impediments i dificultats per a la integració de les diferents cultures que conviuen a Europa, a més del rebuig a les onades migratòries procedents del món islàmic o els impediments a l'activitat econòmica. En aquestes coordenades, el paper dels mitjans de comunicació, el cinema, la fotografia i la televisió a l'hora de despertar una imatge del terrorisme i dels seus autors esdevé un fenomen d'interès cabdal (Aguilar, 1982: 152; Eco, 1986: 150; Dufour, 1986: 35-37). Per tant, la recerca en aquest camp és de gran importància (Wieviorka, 1991: 75; Rodrigo, 1995; Veres 2016). Aquest projecte pretén reflexionar sobre el paper de la imatge com a element de propaganda i, al seu torn, com a element creador d'un imaginari del crim i del criminal que de vegades ha donat lloc a l'ambigüitat i a la indefinició. Els discursos des dels anys seixanta i setanta, representats en el nostre projecte per ETA i les Brigades Roges, fins a l'amenaça del terrorisme islamista i l'actual cibergihad, passant pels casos...Des de juny de 2015, la majoria dels països europeus estan un grau per sota del seu nivell màxim d'alerta en aquest àmbit. Per aquest motiu, l'amenaça d'un terrorisme global ha suposat grans impediments i dificultats per a la integració de les diferents cultures que conviuen a Europa, a més del rebuig a les onades migratòries procedents del món islàmic o els impediments a l'activitat econòmica. En aquestes coordenades, el paper dels mitjans de comunicació, el cinema, la fotografia i la televisió a l'hora de despertar una imatge del terrorisme i dels seus autors esdevé un fenomen d'interès cabdal (Aguilar, 1982: 152; Eco, 1986: 150; Dufour, 1986: 35-37). Per tant, la recerca en aquest camp és de gran importància (Wieviorka, 1991: 75; Rodrigo, 1995; Veres 2016). Aquest projecte pretén reflexionar sobre el paper de la imatge com a element de propaganda i, al seu torn, com a element creador d'un imaginari del crim i del criminal que de vegades ha donat lloc a l'ambigüitat i a la indefinició. Els discursos des dels anys seixanta i setanta, representats en el nostre projecte per ETA i les Brigades Roges, fins a l'amenaça del terrorisme islamista i l'actual cibergihad, passant pels casos de plataformes indígenes amb atemptats violents o els grups narcoterroristes, a Mèxic, que hi qüestionen l'autoritat de l'Estat, han centrat l'atenció en les imatges de la violència i les víctimes d'aquesta, sense fer cas dels autors, de la seua història, els seus antecedents, del seu univers de figures que els converteixen en protagonistes d'una aventura, de vegades, gloriosa i altres, criminal. Molts d'aquests exemples han estipulat una varietat icònica que va des de la subversió i el defensor de la llibertat fins al criminal indiscutible vinculat a una operació de barbàrie. La influència de les guerrilles llatinoamericanes i dels moviments anticolonialistes va facilitar la representació del perpretador com a agent legitimat de la violència (Azcona i Re, 2015: Avilés, Azcona i Re, 2018). Per tant, aquest treball intenta proposar l'anàlisi dins dels anomenats estudis del perpetrador, tenint en compte el paper de la representació i els vincles amb el context social i polític de cada cas i atenent tant els discursos creats pels mateixos perpetradors com els discursos generats per altres fonts. L'estudi tracta d'explicar la representació de l'autor per si mateix i per entitats externes, i alhora, mostrar com la identitat del perpetrador es basa en la negació de l'altre i, per tant, com l'utilitzen per a la seua pròpia imatge. De la mateixa manera, pretén desenvolupar-ne la significació, així com la circulació i durabilitat en el temps. Amb aquest objectiu es proposen cinc estudis de cas seguint un criteri cronològic: el terrorisme nascut en els anys setanta amb els exemples d'ETA i les Brigades Roges a partir de les imatges creades pel grup terrorista, així com la seua representació al cinema i la fotografia; el terrorisme islamista actual des d'Al-Qaeda fins a ISIS a través del vídeo, el cinema i la fotografia; l'indigenisme actual a Xile i l'ús de la violència organitzada en grups com la plataforma Coordinadora Arauco-Malleco i la seua presència en el cinema documental i la premsa (Veres, 2016 i 2021); el narcoterrorisme a Mèxic i el cas del Chapo Guzmán (Díaz-Cerveró, 2018). Paraules clau: terrorisme, perpetradors, imatge, cinema, propaganda.
[Llegir més][Ocultar]
 
Pàgina Web:

No Determinada

 
Objectius cientificotècnics:
  • La investigació que presentem és el resultat d'un llarg i laboriós treball científic per part de l'investigador principal i dels seus membres, que, si bé compta amb alguns jalons en forma de monografies i articles (dues monografies sobre mitjans de comunicació en relació amb el terrorisme, dues monografies sobre el cinema documental i la criminalització dels maputxes a Xile, diversos llibres col·lectius sobre terror des del terrorisme d'ETA i el terrorisme islamista a les Brigades Roges en relació amb el cinema, passant per Sendero Luminoso o el cas dels indigenes maputxes a Xile), és la primera vegada que aconsegueix una historizacion i teorització vertebradores en relació amb la categoria del perpetrador.
  • La hipòtesi de partida estableix que la majoria de les imatges que han representat els perpetradors del terrorisme segueix l'objectiu d'aconseguir la màxima espectacularització o bé assolir el màxim poder de persuasió. Per això és necessari realitzar una Anàlisi exhaustiva que tregui a la llum els mecanismes amb què la imatge mecànica es refereix a aquest fenomen. Es pretén realitzar així un estudi específic d'alguns casos mitjançant metodologies qualitatives i quantitatives que pot matisar aquest estat de les coses atenent que tant el cinema nord-americà sobre aquest tema com els vídeos de bona factura confeccionats per ISIS o les fotografies sobre perpetradors del terrorisme dels anys setanta estan actuant com a revulsiu de captació de molts joves a Europa. Però, alhora, es pretén establir la hipòtesi de partida que gran part d'aquestes imatges constitueix un sòlid filó propagandístic que contradiu els fins per als quals va ser construït. L'establiment d'un món maniqueu on els americans es presenten com a alliberadors i el món àrab és el món de les males arts, el terrorisme i la crueltat no es correspon amb la realitat. El món de gudaris guerrilers del terrorisme dels setanta n'ha transformat la significació i ha forjat un discurs reduccionista que ha fet de les imatges laudatòries, imatges acusatòries. El projecte, per aquest motiu, pretén analitzar tant el corpus de pel·lícules sobre el tema com la propaganda establerta en forma de vídeos i fotografies aparegudes a premsa general i publicacions generades pels propis perpetradors.
  • El projecte que aquí es presenta pretén analitzar un tema de profunda significació, no només en l'àmbit hispànic, sinó també en l'escena internacional: la representació del terrorisme a partir de la imatge del perpetrador. En concret, el projecte s'articula en cinc eixos:
  • 1. El terrorisme àrab actual i la seva incidència en la imatge des dels vídeos creats pels propis perpetradors com la seva representació al cinema des dels anys seixanta prenent com a punt de partida La batalla d'Alger (1962). A càrrec dels doctors Veres, Sanchez i Diaz. Per fer-ho faran una recerca als repertoris del Memorial de víctimes del terrorisme, la Biblioteca Islàmica de l'AECI a Madrid. En segon terme, es realitzaran cerques més concretes a Google i altres cercadors.
  • 2. La representació de la imatge del perpetrador del terrorisme d'ETA a partir de la multitud d'imatges creades pel mateix grup terrorista, així com la seva representació en cinema i fotografia. Aquesta tasca va a càrrec dels doctors Veres i Martinez a través de les publicacions presents a Lazkao i Vitòria.
  • 3. Com a atenció a altres situacions dins l'àmbit europeu s'atén el cas italià i la presència de diferents grups terroristes com Brigadas Rojas o Lotta Continua en revistes com Potere Operaio, Rosso o Autonomia i el seu culte icònic a la representació de la violència, així com la seva presència al cinema italià des dels anys seixanta (Veres, 2018). Els doctors Veres i Re realitzaran l'anàlisi de revistes i pel·lícules en aquest terreny a partir dels fons de la Fundació Feltrinelli a Milà i l'Institut Ettore Lucini de Pàdua on es troben exemplars únics de la col·lecció completa de publicacions com Potere Operaio, Lotta Continua o Autonomía.
  • 4. D'altra banda, s'atén la situació llatinoamericana amb l'estudi de l'actual indigenisme a Xile, la presència de la violència en grups com ara la Plataforma Coordinadora Arauco-Malleco i la seva presència al cinema documental en plena efervescència a Xile des dels anys vuitanta. Aquesta tasca va a càrrec de Los doctores Del Valle i Browne, des de Xile al Centre d'Estudis Indígenes de Temuco.
  • 1. Anàlisi de la violència i les matances provocades pel terrorisme i representades en imatges.2. Estudi de com les imatges circulen, es recodifiquen i s'inclouen en discursos propagandístics o sense finalitat política inicial. Anàlisi dels diferents formats com fotografia, cinema, televisió i el seu desenvolupament i extensió al llarg del temps.3. Anàlisi de la diferent apreciació de les imatges en variar el discurs, la seva reutilització i la diferent contextualització espacial i nacional d'aquestes imatges amb la conseqüent resemantització del sentit.4. Influència d'aquestes imatges en la història, en la construcció del discurs històric i el seu ús interessat en la construcció del relat i de la memòria en distingir entre herois i dolents, terroristes i lluitadors per la llibertat. Representació social de la realitat: icones del conflicte.5. Anàlisi de la hiperbolització i espectacularització. Tractament del dolor, de la víctima i del botxí: processos d'inversió. Polarizacion actancial i maniqueisme: criminalizacion de l'enemic i adjudicacion de rols. Tractament del dolor, de la víctima i del botxí: processos d'inversió. Creació de l'heroi i de l'enemic mitjançant la identitat negativa. Formules visuals de violència i de criminalització.6. Elaborar un elenc d'estereotips de la perpetració en el terrorisme tant femenins com masculins i fórmules visuals de violència i de criminalització. Anàlisi des d'una perspectiva de gènere de l'estereotip femení i el seu possible ús com a icona propagandística, així com la presència del col·lectiu LGTBI a la imatge amb presència del terrorisme.7. Anàlisi dels espais d'atemptats i matances terroristes incloent-hi memorials i imatges commemoratives.
  • 5. I finalment el projecte abasta l'ús de la imatge a Mèxic, a càrrec de la doctora Díaz Cerveró, des d'aquesta doble perspectiva de la imatge creada per perpetradors i la posterior representació icònica que inclou el procés del Chapo Guzmán.
  • Sobre aquests cinc eixos els membres residents a Europa de l'equip realitzaran mitjançant estades breus, com s'ha indicat, la cerca bibliogràfica corresponent per abordar objectius més concrets. Els professors de Llatinoamèrica aprofitaran els seus propis centres de documentació per treballar amb les fonts bibliogràfiques i documentals corresponents. Els seus centres fonamentals de documentació seran el Centre d'Estudis Indígenes de la Universitat La Frontera a Temuco així com les hemeroteques de la Universitat Austral de Xile i la Universitat Panamericana de Guadalajara-Mèxic. Amb la finalitat de poder abastar-ho es plantegen els objectius següents:
 
Línies d'investigació:
  • Terrorisme i comunicació.L'objectiu és estudiar el fenomen terrorista a través de la seua representació en els mitjans de comunicació. Aquest plantejament inclou les representacions en premsa, cinema, televisió, fotografia i vídeo.
 
Components del grup:
Nom Caràcter de la participació Entitat Descripció
LUIS ENRIQUE VERES CORTESDirector-aUniversitat de ValènciaTitular d'Universitat
Equip d'investigació
SEBASTIAN SANCHEZ CASTILLOCol·laborador-aUniversitat de ValènciaTitular d'Universitat
EMANUELE D'ARMARIOCol·laborador-aUniversità di FirenzeEstudiant-a de doctorat d'altres entitats
SERGIO ANDRES MORENO VALLECol·laborador-aMakma Cultural, S.L.Investigador-a
 
CNAE:
  • Investigació i desenvolupament experimental en ciències socials i humanitats
 
Estructura associada:
  • Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació
 
Paraules clau:
  • REPRESENTACIÓN
  • CINEMA
  • COMUNICACIÓ
  • FOTOGRAFIA
  • TERRORISME
  • PERIODISME
  • VÍDEO