Els Grups d'Investigació de la UV (GIUV), regulats al capítol I del Reglament ACGUV48/2013, pel qual es desenvolupa el procediment per a la creació d’estructures d’investigació, són estructures bàsiques d'organització i desenvolupament de l'activitat investigadora, resultat de la agrupació d'investigadors, lliure i voluntària, per raons de coincidència estable en els seus objectius, infraestructures i recursos, compartits entorn d'unes línies d'investigació comunes, afins o complementàries amb compromís temporal d’estabilitat, consolidació i treball conjunt, i capacitat de finançament sostenible.

Els Grups d’Investigació inclosos en l’àmbit d’aplicació de l'esmentat Reglament estan inscrits al Registre d’Estructures d’Investigació de la Universitat de València (REIUV), sota la dependència del Vicerectorat d’Investigació. La seua informació bàsica pot consultarse en aquesta pàgina web.

Participants

Les dades relatives als grups d'investigació que figuren en els diferents mitjans de difusió de la informació que s'utilitzen no suposaran, en cap cas, un pronunciament ni un compromís respecte de la vinculació laboral o acadèmica de les persones que figuren, amb la Universitat de València, sent la seua inclusió responsabilitat exclusiva de els/as directors/as dels grups. La seua actualització es realitzarà a petició de les persones interessades.

.

  • Grups inscrits al Registre d'Estructures d'Investigació de la Universitat de València - REIUV

Criobiotecnologia comparativa per a la conservació d'especies de plantes excepcionals - CRYOCONEX

Referència del grup:

GIUV2023-544

 
Descripció de l'activitat investigadora:
La conservació de les plantes es pot dur a terme en l'entorn natural on viuen (conservació "in situ", per exemple, parcs naturals) o fora del seu entorn natural (conservació "ex situ", per exemple, jardins botànics o bancs de germoplasma). Dins de la conservació "ex situ", els bancs de llavors convencionals (que emmagatzemen llavors seques a baixes temperatures, generalment -20ºC) són l'opció més estesa, a causa de la seua demanda tècnica, relativament baixa, i el baix cost, i el potencial d'aplicació a un gran nombre d'espècies. No obstant això, s'ha estimat que entre el 20-60% de les espècies vegetals no es poden emmagatzemar a llarg termini en bancs de llavors, a causa de (1) l'absència de llavors per emmagatzemar, (2) la intolerància de les seues llavors a l'assecat i/o baixes temperatures, (3) la baixa longevitat de les llavors, o (4) la impossibilitat de la seua propagació si no és a través de plataformes de cultiu "in vitro". Aquest grup de plantes es coneixen com "espècies vegetals excepcionals" i requereixen "criobiotecnologia" per a la conservació a llarg termini. La "criobiotecnologia" és l'ús de tecnologies modernes per a entendre la resposta dels sistemes biològics a...La conservació de les plantes es pot dur a terme en l'entorn natural on viuen (conservació "in situ", per exemple, parcs naturals) o fora del seu entorn natural (conservació "ex situ", per exemple, jardins botànics o bancs de germoplasma). Dins de la conservació "ex situ", els bancs de llavors convencionals (que emmagatzemen llavors seques a baixes temperatures, generalment -20ºC) són l'opció més estesa, a causa de la seua demanda tècnica, relativament baixa, i el baix cost, i el potencial d'aplicació a un gran nombre d'espècies. No obstant això, s'ha estimat que entre el 20-60% de les espècies vegetals no es poden emmagatzemar a llarg termini en bancs de llavors, a causa de (1) l'absència de llavors per emmagatzemar, (2) la intolerància de les seues llavors a l'assecat i/o baixes temperatures, (3) la baixa longevitat de les llavors, o (4) la impossibilitat de la seua propagació si no és a través de plataformes de cultiu "in vitro". Aquest grup de plantes es coneixen com "espècies vegetals excepcionals" i requereixen "criobiotecnologia" per a la conservació a llarg termini. La "criobiotecnologia" és l'ús de tecnologies modernes per a entendre la resposta dels sistemes biològics a entorns de baixa temperatura, ja siguen naturals o imposats, que condueix a la producció de coneixements, béns i serveis, inclosa la criopreservació d'organismes, cèl·lules i teixits per al seu ús en la indústria, l'agricultura, la medicina i la conservació. Els coneixements de botànica, ecologia, evolució i disciplines es combinen per revelar els centres i les xarxes que regulen la tolerància a l'estrès i la regeneració i el creixement dels teixits "in vitro". A més, la comprensió de l'estabilitat estructural dels sistemes de cèl·lules vegetals, des de cèl·lules aïllades fins a teixits complexos, millora a mesura que accedim a poderoses tècniques biofísiques i fisicoquímiques. La crioconservació vegetal és l'emmagatzematge de material biològic a temperatures molt baixes, normalment la donada pel nitrogen líquid (-196 °C), i és la posada en pràctica dels coneixements adquirits en l'àmplia disciplina de la "criobiotecnologia". En aquest context, CRYOCONEX pretén revelar les bases fonamentals de la tolerància a l'estrès exercida per la dessecació i les baixes temperatures sobre llavors de diferent fisiologia i altres propàguls vegetals (espores, pol·len, brots de caulin, gametofits), particularment en relació amb la seua conservació a llarg termini (incloent-hi la criopreservació). A més més, a CRYOCONEX ens interessa la variació de la longevitat en els propàguls vegetals, des de les espores de falguera com a model unicel·lular fins a sistemes més complexos. Sovint, aquests estudis requereixen l'ús d'enfocaments estructurals i biofísics. Aquest enfocament multidisciplinari i únic en biologia de llavors converteix CRYOCONEX en un referent mundial.
[Llegir més][Ocultar]
 
Pàgina Web:
 
Objectius cientificotècnics:
  • Revelar las bases fundamentales de la tolerancia al estres ejercido por la desecacion y las bajas temperaturas en semillas y propagulos vegetales
  • Estudiar la variacion de la longevidad en propagulos de plantas, desde esporas de helechos como modelo unicelular hasta sistemas mas complejos
  • Mejorar la capacidad de conservacion a largo plazo (incluyendo la crio-preservacion) de los bancos de germoplasma
 
Línies d'investigació:
  • Variació i evolució de la tolerància a la dessecació i la congelació i longevitat de propàguls vegetals.El nostre objectiu és quantificar la variació de la dessecació, la tolerància a la congelació i la longevitat en els propàguls de les plantes, per entendre'n la base fonamental i com aquests trets poden haver evolucionat durant la colonització de la terra, de briòfits a embriòfits.
  • Arquitectura seca i congelada de propàguls vegetals.L'objectiu és estudiar les bases estructurals i fisicoquímiques que modulen les respostes fisiològiques que donen lloc a l'envelliment i la tolerància dels propàguls vegetals al dessecat i a temperatures sota zero. Per a això utilitzem tècniques com la criomicroscòpia, la calorimetria o la reologia.
  • Criopreservació de propàguls vegetals sensibles a la dessecació i al refredament.L'objectiu és investigar i desenvolupar protocols de criopreservació de propàguls vegetals d'espècies excepcionals, és a dir, sensibles a la dessecació i a baixes temperatures que no es poden emmagatzemar en bancs de llavors convencionals.
  • Optimització de la conservació ex situ a llarg termini dels recursos fitogenètics.Aquesta línia de recerca aplicada utilitza el coneixement obtingut de les altres línies de recerca per a suggerir canvis que donaran com a resultat l'optimització dels mètodes actuals per a la conservació "ex situ" a llarg termini dels recursos genètics de les plantes.
 
Components del grup:
Nom Caràcter de la participació Entitat Descripció
DANIEL BALLESTEROS BARGUESDirector-aUniversitat de ValènciaProf. Permanent Laboral Ppl
 
CNAE:
  • Investigación y desarrollo experimental en biotecnología.
  • Actividades de los jardines botánicos, parques zoológicos y reservas naturales.
 
Paraules clau:
  • semillas; esporas; polen; helechos; gimnospermas; angiospermas; briofitos; desecado; envejecimiento
  • formación de hielo; cristalización de lípidos; transición vítrea; movilidad molecular; desecado; envejecimiento
  • nitrógeno líquido; vitrificación; crioprotección; hielo
  • bancos de semillas; germoplasma; criobancos; biorrepositorios; conservación ex situ; GSPC; CBD