Branca de coneixement: Ciències
Crèdits del títol: 60
Crèdits obligatoris: Informació no disponible
Crèdits optatius: 42
Treball fi de màster: 18
Codi titulació: 2085
Cursos: 1
Tipus d'ensenyament: Presencial
Places ofertes de nou ingrés: 8
Llengües utilitzades al llarg del procés formatiu: Castellà
Centre de gestió: Facultat de Química
Universitats participants: Universitat de Valéncia, Universitat Jaume I de Castelló, Universitat Politècnica de València, Universitat Pública de Navarra, Universitat d'Extremadura i Universitat de Castella la Manxa
Nombre mínim de crèdits de matrícula per estudiant: 18
Preu del crèdit [curs 2012-2013]: 42 €
Programa de doctorat vinculat amb aquest màster: Química Sostenible
Interès acadèmic, científic o professional: La química sostenible es pot definir com el disseny de productes i processos químics que reduïsquen o eliminen l’ús i la generació de substàncies perilloses. Igual que en altres àmbits, l’objectiu de desenvolupament sostenible s’ha d’aconseguir amb la posada a punt de noves tecnologies que proveïsca la societat dels productes que necessitem d’una manera mediambientalment responsable.
L’associació entre la química i els riscos mediambientals és una constant en totes les societats modernes.
Això és paradoxal, ja que, probablement, no hi ha cap altra ciència que haja contribuït més, de manera simultània, a la preservació del medi ambient i al benestar de la humanitat.
En aquest context, els diferents actors involucrats en el disseny, la fabricació, la comercialització i l’ús de productes químics (empreses i empresaris, tècnics, investigadors, legisladors, consumidors...) han adquirit una consciència clara sobre la necessitat d’un desenvolupament sostenible. L’aproximació més eficient i amb més impacte a llarg termini és la que aporta la química sostenible: el desenvolupament de productes, tecnologies, metodologies i processos químics nets que consumisquen la menor quantitat possible de matèries primeres i que aquestes siguen, si això és viable, renovables, reduïsquen al màxim el consum de recursos energètics, minimitzen els residus produïts, que aquests siguen innocus i que, finalment, no generen riscos evitables.