La comarca de l’Horta de València, la més poblada del territori valencià, rep aquest nom perquè fins a principis del segle XX la seua economia es basava en la feraç horta (‘terra de regadiu’) que s’hi cultivava.
Des del punt de vista agrari, es tracta d’un paradigma de les planes mediterrànies amb un ric paisatge agrari basat en l’aprofitament hidràulic de les aigües disponibles.
Aquesta comarca suma 621 km2 i alberga més d’1,5 milions d’habitants (vora 2.500 hab/km2). És la comarca valenciana més rica i més poblada i l’única que ha tingut reconeixement oficial, entre 1986 i 1999, gràcies a les competències transferides per a la planificació territorial al Consell Metropolità de l’Horta.
Des del punt de vista físic, l’Horta s’emplaça entre l'extrem sud-oriental de la serralada ibèrica i la mar Mediterrània i forma part de l’espai sedimentari de la Depressió Central Valenciana.
Limita al nord amb la marjal dels Moros i la Serra Calderona.
A l'oest amb els peus de mont del Camp de Túria i el Pla de Quart i amb les serres Perenxisa i del Besori.
Al sud, sense solució de continuïtat, amb la Ribera del Xúquer i amb l'arrossar i marjal que envolta l'Albufera.
A l'est amb la Mar Mediterrània.
La comarca de l’Horta a vegades és unitària. Altres voltes es divideix en 2 (Horta Nord, al nord el Túria i Horta Sud, al sud del riu). Finalment, segons la comarcalizació estadística gastada per la Generalitat Valenciana, es divideix en 4 espais: Horta Nord, Horta Oest, Horta Sud i València ciutat.
Administrativament està formada per 44 municipis:
Horta Nord: Albalat dels Sorells, Alboraia, Albuixec, Alfara del Patriarca, Almàssera, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Emperador, Foios, Godella, Massalfassar, Massamagrell, Meliana, Montcada, Museros, la Pobla de Farnals, Puçol, el Puig de Santa Maria, Rafelbunyol, Rocafort, Tavernes Blanques i Vinalesa
Horta Oest: Alaquàs, Aldaia, Manises, Mislata, Paterna, Picanya, Quart de Poblet, Torrent i Xirivella
Hort Sud: Albal, Alcàsser, Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Llocnou de la Corona, Massanassa, Paiporta, Picassent, Sedaví i Silla
València ciutat
És en aquest àmbit metropolità que s'emmarca l'Horta de València. No obstant això, allò al que els geògrafs i historiadors anomenen horta de València en sentit estricte, comprén un espai molt més reduït.
L'Horta de València històrica, que es defineix com el territori agrícola al voltant de la ciutat de València, regat per les set sèquies del Túria que formen el Tribunal de les Aigües, més la Reial Séquia de Montcada, la Séquia Reial del Xúquer i alguns pous històrics i fonts, alberga una superfície d'unes 13.000 ha, que hui, en bona mesura, ha estat substituït per sòl residencial, industrial, comercial i infraestructures viàries.
