La comarca de l’Horta de València s’ubica sobre un territori metropolità desenvolupat en gran mesura a costa d’antigues àrees cultivades d'hortalisses i fruites del cinturó agrari que envoltava secularment la ciutat.
D’acord amb el geògraf Roland Courtot, des de mitjan segle XIX la creació d’aquesta àrea està subjecta a tres lògiques ben identificades per la geografia urbana:
- el model general de la ciutat radioconcèntrica
- el model regional del doblet ciutat/port
- i finalment el model de l'horta periurbana, on les localitats rurals s’han desenvolupat al voltant dels eixos de comunicació radials de la ciutat
Aquesta lògica permet comprendre la condició d'enclavament que actualment pateix una gran part de les terres cultivades de l'Horta.
El creixement espontani i les polítiques urbanes han donat com a resultat, a causa de la competència espacial entre la ciutat i l’horta, la progressiva desaparició d'aquesta última.
La lògica del model radioconcèntric mostra com l’horta ha quedat trossejada i empresonada en espais intermedis resultants:
- del creixement circular de la ciutat que, a més, ha propiciat la urbanització de tot l’espai hortícola que separava els pobles marítims de la ciutat de València,
- del creixement en forma d’aurèola dels pobles de l’Horta
Aquest creixement estructural es va vore reforçat per un fet conjuntural com va ser:
- el Pla Sud, destinat a evitar a la ciutat una altra inundació catastròfica com la del 1957. Aquest pla va traçar una frontera infranquejable per a l’horta a un costat i a l’altre del nou llit del Túria i va aïllar ecològicament l’horta meridional de la resta de l’horta.
Els espais d’horta que disposen de la massa crítica que cal perquè es puga conservar es troben sobretot al nord de la ciutat de València i al sud de l’Horta Nord, i només una política municipal i comarcal i autonòmica (PAT de l’Horta) voluntarista, sostinguda per un consens ciutadà fort, pot preservar allò que queda de l’horta a pesar d’unes lògiques espacials que són les pròpies del sistema econòmic i financer en què vivim.
Mapa d'usos del sòl a l'Horta de València el 2009 (segons SIOSE). Hem distingit quatre usos principals: teixit urbà continu (edificació compacta amb edificis alts); teixit urbà discontinu (edificació extensiva amb urbanitzacions); sòl industrial i comercial; i conreu d'horta. La comarca de l'Horta sumava, segons SIOSE (2009) 33.250 ha de sòl artificial i 7.000 ha d'horta.
