L'Horta de València és l'espai agrícola que, regat principalment per les aigües del Túria, ha actuat com a motor econòmic de la ciutat de València i municipis limítrofs, des d'època medieval fins al primer terç del segle XX.

Es tracta d'un paisatge agrari basat en l’aprofitament de l’aigua que ha experimentat una evolució estructural, funcional i morfològica com a conseqüència dels canvis econòmics, polítics i socials esdevinguts al llarg de la història de la ciutat de València.

El que temps passat va ser un paisatge rural, un espai obert exhaustivament llaurat, amb  agrupacions de cases, alqueries i barraques connectades entre si per camins i caminals, es troba en l’actualitat greument compromés i desfigurat com a conseqüència del desenvolupament urbà del territori metropolità de València.

Des de mitjan segle XIX la ciutat de València començà a expandir-se a extramurs sobre l'horta que l’envoltava. Al principi d'una manera lenta, mantenint l'equilibri econòmic i social que sempre hi havia hagut entre la ciutat i el seu camp.

A partir de les primeres dècades del segle XX, però, el seu nucli urbà ha accelerat la taxa de creixement en detriment dels assentaments rurals més pròxims i ha conformat un sistema urbà de tipus metropolità, on resideix més d'un milió i mig de persones.

En els intersticis d’aquest territori metropolità encara funcionen algunes cèl·lules agrícoles -unes més gran que altres- que són les restes del que va ser en el passat la ubèrrima horta valentina.