Els cultius en l'Horta han anat variant al llarg de la història: cereals, oliveres, vinya, moreres, tubèrculs, cítrics i, sobretot, hortalisses o horta (d'on prové el topònim comarcal).
Era per tant un paisatge dinàmic en funció de les necessitats de proveïment de la ciutat de València, de la tradició cultural i, més recentment, dels mercats.
En l'actualitat, segons dades de la Conselleria d’Agricultura, de les vora 25.000 hectàrees cultivades a la comarca de l'Horta:
- 13.400 són cítrics (7.200 de mandariners i 6.200 tarongers dolços)
- Unes 5.300 són d’horta pròpiament dita, on destaquen
- hortalisses com ara la ceba, la carxofa, la col (i floricol), la carabassa, els melons (d’Alger i de tot l’any) i l’encisam,
- i tubèrculs, com ara la xufa (més de 500 ha.) i la creïlla (més de 800 ha.)
- Prop de 3.200 ha d’arròs (al voltant de l’Albufera)
- Unes 1.700 ha d’altres fruiters
- Prop de 500 ha de secà (garrofera, olivera i vinya) a la perifèria muntanyenca occidental
- Unes 425 ha de vivers i plantes ornamental
La màxima concentració es dona als pobles del Nord de València (el Poble Nou, Carpesa, Borbotó) i a Alboraia, Meliana i Almàssera. Als pobles del Sud de València destaquen Castellar i l'Oliveral, el Forn d'Alcedo (antic Benimassot), Carrera d'en Corts, la Punta i Pinedo.
Els llauradors i llauradores de l'Horta només representen l'1'7% de tota la població ocupada de la comarca. Aquest 1,7% de la població s'encarrega de gestionar el 40% de tot el territori comarcal. El paper de les persones llauradores és crucial no només per a l'economia agrària de proximitat, sino també per a la protecció del paisatge i per a mantindre una comarca mediambientalment més sostenible.
