L'Horta ha reduït la seua extensió i ha deixat d'actuar com un espai agrícola funcional.
El seu patrimoni historicocultural ha patit, i continua patint, una accelerada degradació, mentre que la pressió urbanística i d’infraestructures (viàries, ferroviàries, hidràuliques) no s’atura.
La societat valentina és ara més conscient de la pèrdua irreversible que pot suposar urbanitzar més l’horta, i per això es va dotar d'instruments i eines per a la seua gestió amb la Llei 4/2004 d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge i Pla d'Acció Territorial de l’Horta de València.
Tanmateix, aquest pla no s’arribà a implementar i calgué esperar a 2018 per tal que s’aprovara una nova llei (decret 219/2018, de 30 de novembre), del Consell de la Generalitat Valenciana, pel qual s’aprovava el Pla d’acció territorial d’ordenació i dinamització de l’Horta de València.
Aquest pla d’acció territorial regula tots els aspectes relacionats amb l’ordenació del territori, l’urbanisme i el paisatge de l’Horta de València, i posa l’accent principalment en la definició de
- la seua infraestructura verda
- la regulació del sistema d’assentaments
- la definició dels usos i de les activitats que s’hi puguen implantar
- la integració paisatgística de les infraestructures bàsiques o de mobilitat que es puguen situar en el seu àmbit
Aquest pla d’acció territorial també preveu com a principis inspiradors el Conveni europeu del paisatge, al qual el Consell es va adherir el 17 de setembre de 2004, ratificat pel Govern d’Espanya el 26 de novembre de 2007, i els objectius i principis de l’Estratègia territorial europea i dels documents que la desenvolupen.
Aquest pla defineix l’Horta de València com un dels paisatges agraris més rellevants i singulars del món mediterrani pels seus valors productius, ambientals, culturals, històrics, paisatgístics i simbòlics per a tota la ciutadania valenciana. Això el fa mereixedor d’un règim de protecció i dinamització que en garantisca la pervivència per a les generacions futures.
A més, aquest espai tan emblemàtic genera una producció agrària de proximitat que permet disposar a la població de l’àrea metropolitana de València de productes hortofructícoles d’alta qualitat amb costos reduïts de transport i, per tant, amb menys emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
No obstant això, aquest paisatge valuós està seriosament amenaçat de desaparició per la pressió de l’activitat urbanística, les infraestructures de mobilitat i la mateixa crisi de preus de la producció agrària i el seu consegüent abandó.
Per això, aquest pla d’acció territorial té com a objectiu la preservació de l’Horta com un sistema productiu, ambiental i cultural integrat, l’element bàsic del qual són les persones llauradores.
No tracta de protegir l’Horta des d’una visió museística i petrificada d’aquest espai, sinó a través de la configuració d’un espai viu, productiu, rendible i sostenible des de la triple dimensió econòmica, ambiental i social.
