4 de de setembre de 2018

Títol: Procediments concursals de la persona natural en la Llei 20.720. Una anàlisi doctrinal i jurisprudencial.

Autora: Karenn Díaz Campos

La insolvència d'un conjunt de deutors consumidors pot generar la insolvència d'una sèrie de creditors, la qual cosa origina una reacció en cadena que produeix una afectació a l'ordre públic econòmic. Aquest problema dóna motiu a l'elaboració del TFM Procediments concursals de la persona natural en la Llei 20.720. Una anàlisi doctrinal i jurisprudencial.

La modificació al sistema concursal que va portar la Llei 20.720/2014 de Reorganització i liquidació d'empreses i persones proposa una denominació diferent a la coneguda fins ara. Així, es distingeixen els procediments aplicables per a les persones naturals i per a les empreses deutores. Sota el règim de l'antiga Llei de Fallides (18.175/1982), el sistema concursal xilè es trobava al deu davant la normativa i estàndard fixat pels països membres de l'Organització per al Desenvolupament Econòmic (OCDE).

No obstant açò, el legislador ha oblidat alguns factors rellevants i fins i tot ha deixat clàusules ambigües que dificulten l'aplicació dels procediments concursals i, en molts casos, queda a definició jurisprudencial o administrativa, entenent que la primera a Xile no constitueix precedent i els criteris poden perfectament canviar.

L'origen de la normativa concursal va ser declarat amb l'enfocament d'incentivar el emprendimiento i tenint molt present la figura de l'emprenedor i el seu vital paper en el creixement de l'economia nacional. Però al seu torn, la nova normativa concursal es preocupa de crear procediments especials per a la persona natural no empresària a fi d'atorgar a aquests una vertadera oportunitat de reprendre. És en aquesta última perspectiva que se centra l'interès d'aquesta recerca i especialment l'anàlisi dels Procediments Concursals de la Persona Natural en la Llei 20.720 i d'alguns conflictes que ha presentat l'aplicació d'aquests procediments concursals.

La recerca dilucida si la normativa que regula el concurs de la persona natural a Xile és una eina adequada de l'Estat per a evitar el sobreendeudamiento del deutor consumidor

En l'actual sistema econòmic que ens trobem a Xile és creixent la preocupació del sobreendeudamiento dels particulars, on és totalment factible el caure en operacions ruïnoses que condueixen inevitablement a la insolvència. En l'objectiu al no contemplar-se un sistema de prevenció del sobreendeudamiento del deutor consumidor ni d'exoneració dels deutes d'aquest sumat al fàcil accés al crèdit i a la baixa renda mínima es genera un escenari pervers que poc garanteix el crèdit i patrimoni dels deutors, quan aquests no són empresaris.

A aquesta situació d'anàlisi se sumisca la importància de la determinació de la pròpia insolvència en el procediment de liquidació voluntària, la qual cosa es complica encara mes quan ens centrem en el cas de la exigibilidaddel pagament del crèdit amb aval de l'Estat en el cas de sol·licitud de liquidació voluntària. La fallada de la Cort Suprema en la causa rol Nº4656-2017 fix el criteri d'exclusió del crèdit amb aval de l'Estat, la qual cosa porta amb si una delimitació del límit del freshstart i el Crèdit amb aval de l'Estat com a crèdit especialment exclòs dels procediments concursals.

Tot el plantejat fins ara, ens porta a tenir present la situació econòmica del deutor consumidor a Xile i en part explicaria el per què el deute de les llars xilenes frega el 70% dels seus ingressos, segons ho declara el mateix Banc Central. I el com el mateix sistema, en l'actualitat, facilita l'accés al crèdit, però no alça les remuneracions ni millora la desigualtat de la repartició dels actius en la societat xilena.

Es requereix llavors una millora al sistema concursal xilè o si escau, que el legislador es preocupe especialment de la situació econòmica del deutor persona natural, per a prevenir una crisi major del sistema, la que de mantenir-se les condicions actuals del sistema concursal i amb l'augment persistent de l'endeutament de la població xilena, sumada als ajustos fiscals d'enguany, no garanteixen un sistema que s'ocupe efectivament de la insolvència i cessació de pagaments del deutor consumidor.