José Bonet Navarro, catedràtic de Dret Processal de la Universitat de València.

El catedràtic de Dret Processal de la Universitat de València José Bonet ha analitzat en un article científic les potencials aplicacions de la Intel·ligència Artificial (IA) en la tramitació judicial. L’investigador conclou que, a més del seu ús actual en Dret Civil, la Robòtica permetria automatitzar l’oficina judicial en els casos que més retard provoquen (admissió i assenyalament), i la seua implementació reduiria el nombre d’òrgans jurisdiccionals.

“Un robot ja podria dictar resolucions. Òbviament les més senzilles, com les d’inadmissió per falta de certs requisits. Però igualment no observe impediments perquè algun dia un robot puga dictar sentències, fins i tot valorant proves contradictòries. Fet que, en la meua opinió, no podria fer serà crear o fer avançar la jurisprudència”, destaca Bonet.

Basant-se en l’informe del Comitè d’Assumptes Legals del Parlament Europeu de 27 de gener de 2017, sobre les qüestions jurídiques vinculades a la robòtica i la IA en la Unió Europea, el professor de la Universitat destaca que la incorporació de la tecnologia en l’àmbit judicial va en augment. “Continuarà amb màquines intel·ligents i autònomes, amb capacitat de ser entrenades per a pensar i prendre decisions”, apunta l’expert.

Per al catedràtic de Dret Processal de la Universitat de València la novetat del treball publicat és que “encara no s’havia reflexionat sobre les implicacions de la intel·ligència artificial en l’àmbit judicial i del procés, com a instrument a través del qual s’oferirà tutela pública –i en ocasions, privada– dels drets”.

Així, entre els avantatges citats, es donarà l’automatització de les oficines judicials en processos com els actes de comunicació i de notificació, de forma que “els temps perduts en el repartiment, l’obertura de procediment, l’assenyalament o la notificació, podran passar a la història”. També l’organització territorial dels òrgans jurisdiccionals es veuria modificada por l’aplicació de la robòtica. Segons Bonet, “les vistes, audiències i compareixences virtuals resten rellevància a la proximitat física a l’òrgan judicial i amb això la competència territorial tindria menys importància que actualment o fins i tot podria desaparèixer”.

Responsabilitat en robots

El professor de la Universitat de València també remarca la possibilitat futura que un robot puga prendre decisions autònomes, i amb això les responsabilitats pròpies i la disminució de les alienes, fet que obri el camí a drets i obligacions per als robots. “Açò, en l’àmbit processal, suposaria reconèixer-li capacitat per a ser part i d’actuació processal”.

Una altra de les conclusions que aporta l’investigador valencià es refereix a que un robot podrà actuar com a mediador, “principalment advertint dels avantatges generals i concrets d’un pacte de mediació, així com els inconvenients del contrari, i, sobretot, per la possibilitat de fer una predicció del resultat en cas d’acudir a la via judicial automàtica”.

Un altre dels camps en què l’investigador anuncia que haurà d’avançar és en garantir el respecte de valors com la seguretat, la vida, la integritat física, la intimitat, la dignitat i l'autonomia dels éssers humans per part dels robots que puguen participar en la tramitació judicial.

En aquest sentit, José Bonet destaca la importància del Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre Intel·ligència artificial: “les conseqüències de la intel·ligència artificial per al mercat únic (digital), la producció, el consum, l’ocupació i la societat”, publicat el 31 d'agost de 2017.

Article:

José Bonet Navarro “La tutela judicial de los derechos no humanos. De la tramitación electrónica al proceso con robots autónomos”. Revista CEFLEGAL. CEF, núm. 208, p. 55-92. ISSN 1699-129X.

Dictamen sobre Intel·ligència Artificial: http://ir.uv.es/VeqN4S9