Diverses professores i investigadores de la Universitat de València amb rellevància en els estudis de les dones i del gènere exposen sobre de quina manera aquesta crisi posa de manifest la complexitat de les desigualtats i la necessitat de posar al centre de les preocupacions el sosteniment de la vida, un dels reclams històrics del moviment feminista.

Violència de gènere, dificultats per conciliar, dobles i triples jornades també en confinament, intersecció de desigualtats, dones migrants, monoparentalitats criança i cures...són alguns dels temes que aborden diverses investigadores i expertes en gènere de la nostra Universitat.

Amb aquesta iniciativa s’acompleixen diversos objectius del III Pla d'Igualtat de la nostra Universitat. D'una banda, l'objectiu 2.3 de visibilitzar les dones investigadores a  través de la realització de l'acció 39 que aposta per afavorir, quan resulte procedent, la difusió de l’impacte de resultats d’investigació de les dones.

Així també, el compliment de l'objectiu 4.1: Consolidar la marca de la  Universitat de València com a universitat igualitària a través de l'acció 57 que planteja realitzar campanyes en matèria d’igualtat i contra la violència masclista a la web i xarxes socials pròpies: canal YouTube, Facebook i Twitter, així com l’ús de blocs per a campanyes específiques.

Violència de gènere i COVID-19

La situació d’alarma que estem vivint genera malestar, inquietud i intranquilitat en les dones víctimes de violència masclista. És per això que diverses investigadores de la Universitat de València analitzen l’impacte de gènere de la crisi COVID-19 centrant-se en la violència de gènere.

Gabriela Moriana Mateo és l’actual directora de l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones. Professora Contratada Doctora del Departament de Treball Social i Serveis Socials analitza algunes estratègies i dificultats de les dones víctimes de violència de gènere en confinament i demana a les administracions la implementació de mesures per no deixar-les soles.

Marcela Jabbaz Churba, professora contractada doctora del departament de Sociologia i Antropologia Social centra la seua intervenció en la necessitat d’activar la sororitat feminista i planteja la paradoxa que es dona en una situació de confinament i la necessitat de trencar l’aïllament i el silenci.

Sonia Rodríguez de Llamas, professora titular de Dret Civil i cap d’iniciatives en matèria de prevenció de la violència de gènere clarifica algunes preguntes sobre les situacions dels règims de visites de menors quan no conviuen amb el maltractador, una de les qüestions que més incomoden a dones víctimes.

Isabel Nuñez, psicòloga especialista en dones víctimes de violència masclista és tècnica de la Unitat d’Igualtat i aborda en aquest vídeo la preocupació col·lectiva important que suposa per les dones confinades a casa amb els seus maltractadors i posa el focus en dos conceptes com són la privacitat i el maneig de l’ansietat.

Sara Jort, tutora externa i integrant del grup d’investigació GIDOPT del departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació denúncia la pèrdua dels drets de les dones en salut reproductiva en aquesta crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19.

Creuament de desigualtats en les dones: Dones i migracions. Violència estructural i xarxes de cures

 Ruth Mestre Mestre, professora titular de Filosofia del Dret i cap d’iniciatives en matèria de Diversitat focalitza la seua intervenció en com aquesta crisi evidència els sistemes d’opressió i domini que travessen les dones i la crítica al vincle del reconeixement de drets i el treball formal masculinitzat en l’esfera pública. Denúncia la particular situació de subordinació de les dones migrants i/o racialitzades.

 Alícia Villar Aguilés, professora contractada doctora del departament de Sociologia i Antropologia Social investiga sobre la sociologia de l’educació, el gènere i les polítiques d’igualtat. En aquest vídeo posa l’accent en les cures i en les conseqüències d’aquesta crisi que estan totalment travessades per les desigualtats socials. 

La professora de la Facultat de Ciències Socials, Sandra Obiol apunta la necessitat de mirar aquesta crisi des d’una perspectiva de gènere i considerar la cura com una responsabilitat col·lectiva. Segons la professora Obiol, durant anys s’han fet molts més esforços en dissimular que cuidàvem o que necessitàvem ser cuidats que no per cuidar i amb això “hem arraconat les dones, les principals responsables quan no úniques d’aquesta cura a l’esfera privada on no hi ha visibilitat ni tampoc reconeixement social fent que la seua vida i la nostra siga molt mes vulnerable”.

Pilar Rueda, catedràtica d'Anàlisi Matemàtica i delegada de la rectora per la sostenibilitat analitza la situació desbordant per moltes dones davant aquesta crisi i apel·la a la corresponsabilitat en la conciliació de treball, criança, escola en casa i cures. Visibilitza aíxí mateix la important presència de dones en el col·lectiu sanitari, massa vegades invisible. 

Encarna Canet, professora del departament de Treball Social i Serveis Socials centra la seua anàlisi en la feminització de la pobresa i com aquesta crisi tindrà conseqüències molt dures per les dones.

Toya Vázquez, professpra del departament de Teoria de l'Educació de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació i cap d'iniciatives en sostenibilitat curricular posa l'accent en l'ètica de la cura, en la responsabilitat i la sororitat en aquesta crisi.

Ana Marrades, La professora de la Facultat de Dret, Ana Marrades i del Màster de Gènere i Polítiques d’Igualtat apel·la a l’ètica de la cura per superar aquesta crisi. L’ètica de la cura és un concepte molt utilitzat en els estudis feministes i de gènere i que en paraules d’Ana Marrades té ara més importància que mai davant l’emergència que estem vivint produïda per la crisi de la pandèmia de la Covid-19 i que ens obliga a situar la cura al centre de les polítiques.

Isabel Pla Julian, professora titular de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i directora de la Unitat de Recerca d'Economia Feminista, explica com la crisi de la Covid-19 ha posat en evidència les contradiccions del sistema capitalista mostrant les desigualtats de gènere que es venen denunciant en l'economia feminista.

La pandèmia de la Covid-19 ha intensificat no només la crisi econòmica i social sinó també cultural. Això és el que assenyala -entre altres qüestions- Lucía Gómez, professora titular del departament de Psicologia Social, d’una crisi de les formes de vida, d’una crisi civilitzatòria.

La Xarxa d'Unitats d'Igualtat de Gènere per a l'Excel·lència Universitària (RUIGEU) ha publicat la guia de bones pràctiques “Teletreball i conciliació corresponsable en temps de covid-19”. El treball ha sigut liderat per la Universitat de València, coordinadora de la xarxa i per la Universitat de Màlaga, coordinadora del subgrup de polítiques de conciliació de la CRUE.