Al llarg del darrer any el sector audiovisual espanyol s’ha vist immers en una profunda transformació amb l’arribada de la televisió digital terrestre (TDT), l’entrada en vigor de la Llei General de la Comunicació Audiovisual, el nou finançament de RTVE i la irrupció definitiva de noves tecnologies de distribució, consum i creació de continguts audiovisuals, com Internet i el mòbil. A tot això, s’ha d’afegir la crisi econòmica, que també li afecta, i que ha alterat les regles de joc de tots els agents implicats. En aquest escenari complexe i canviant, des del Màster en Continguts i Formats Audiovisuals de la Universitat de València considerem que els continguts haurien de situar-se en una posició privilegiada en la cadena de valor de la producció audiovisual. En conseqüència, hem organitzat la tercera edició de les Jornades CONTD – Continguts per a la Televisió Digital, celebrades els passats 3 i 4 de juny, en les quals experts, professionals i acadèmics han reflexionat i debatut sobre els anomenats continguts de qualitat. 

Una de les principals conclusions a què hem arribat entre tots és que no existeix un consens a l’hora de decidir quins són els continguts de qualitat, tot i que sí podem establir una sèrie de paràmetres estètics, narratius i tècnics que aporten qualitat als continguts. Una bona realització, la profunditat i el tractament rigorós dels temes i personatges, les bones i complexes històries o tecnologies com la Alta Definició i el 3D són elements que incorporen un valor afegit als continguts audiovisuals. Per altra part, els alts índexos d’audiència no haurien de ser un criteri fonamental a l’hora d’avaluar eixa qualitat, que hauria d’atendre més al seu valor en termes socials. Sobretot en les televisions públiques, encara que no està de més recordar que les emissions de les televisions comercials també són un servei públic. En eixe sentit, haurem de prestar atenció a les opinions dels usuarios, en el seu paper més de ciutadans que de mers consumidors.

Això no significa, tanmateix, que les teledifusores i empreses productores no tracten de cercar la màxima rendibilitat i eficència als continguts. Sens dubte, la manca d’estabilitat financera està suposant un veritable maldecap tant per a unes com per a les altres. Però també és cert que en aquest nou entorn digital estan sorgint nous models de negoci, molts dels quals es troben encara per desenvolupar. Les empreses i els creatius farien bé en començar a treballar en idees cross-media que es puguen ajustar millor al trasvàs de públic i anunciants cap a pantalles que no són la televisió tradicional perquè en aquesta ja no troben els continguts que els satisfan. Igualment, cal tindre en compte que no pel simple fet de ser continguts per a Internet o el mòbil, aquests han de tindre un valor en sí mateix. Novament, entre tots hauríem d’establir quins són els criteris que identifiquen la qualitat en els continguts dissenyats per als nous mitjans.

De tota manera, no podem oblidar que la televisió en obert continua sent el mitjà més consumit, inclús en l’actualitat amb índexos superiors gràcies a la TDT. En qualsevol cas, l’increment de canals que ha portat la televisió digital està sent, en general, bastant decebedor. Poca especialització en els canals temàtics, poca implementació de serveis interactius i d’Alta Definició, baixos nivells de producció pròpia, poc contingut de proximitat en els canals locals i, en canvi, molta redifusió de productes amortitzats, molt contingut de baix cost i molt material per a farcir. En resum, s’està configurant, llevat d’algunes excepcions, una oferta poc atractiva per a l’audiència.

Probablement siga encara prompte per a realitzar un judici sobre una tecnologia que acaba d’arribar i sembla que ja donem per morta. Tal vegada hajam d’esperar a que es complete el repartiment del dividend digital i l’ajust definitiu dels múltiplex entre les teledifusores, cosa que acabarà portant un canvi substantiu a les graelles de programació. D’altra banda, les cadenes també hauran de començar a adaptar els seus continguts al nou marc regulador, a fi i efecte que el recent creat Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals actue com a vertader organisme de control del fluxe mediàti i els seus continguts. Aquest hauria de ser un moment clau per a que les cadenes públiques es posicionaren com a tractores en la gènesi d’un nou marc per a la indústria audiovisual espanyola, així com a elements de referencialitat per a tota la societat. Caldrà estar atents, doncs en els pròxims mesos es començaran a moure les peces en aquest procés d’ajust del sector audiovisual i no hauríem de permetre que els mitjans de titularitat pública acaben viatjant en el vagó de segona. Per tant, serà necessari seguir el camí de renovació iniciat pel grup RTVE des de l’oferta autonòmica i plantejar una altre mapa de l’espectre local referent a la seua oferta pública i privada. En definitiva, avançar en la professionalització dels mitjans públics i aconseguir una gestió transparent i eficaç.

Organització III Jornades CONTD