TVMORFOSI/CONTD
28, 29 i 30 d'octubre del 2020, València

LA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL EN TEMPS DE PANDÈMIA

1. La comunicació en el marc de la cooperació internacional, el desenvolupament i les desigualtats socials propiciades per la globalització i aguditzades per la pandèmia actual, necessita un nou enfocament mediàtic, amb la finalitat de propiciar altres formes de comunicació que acceleren la digitalització i la democratització dels mitjans i plataformes.
2. El binomi desenvolupament i desigualtat està en plena crisi, ara més que mai. La democràcia i la participació ciutadana necessiten un flux permanent de comunicació i transparència, com també el creixement econòmic sostenible per equilibrar les desigualtats socials. 
3. Cada cop ha de tenir més rellevància la diversitat cultural, mediambiental i cultural en un nou ordre que partisca de l'escala local fins a arribar a la dimensió global. 
4. La comunicació és estratègica a tots els ordres, però més encara en temps de crisi sanitària. La situació de pandèmia mundial torna a posar el focus als abasts, oportunitats i reptes a què s'enfronta la tasca de comunicar i informar i el seu rol tan important. 
5. Cal informar amb rapidesa, però també amb rigor i veracitat i sense transmetre por a la població. La «viralització» de la informació falsa influeix de manera directa en la consciència col·lectiva i el problema rau en la velocitat amb què es propaga des de múltiples plataformes alhora que es realitza de forma intencionada per diversos interessos.
6. Tot i la irrupció dels nous formats i les xarxes socials, que han experimentat un extraordinari creixement durant la pandèmia, la TV continua sent un mitjà necessari per divulgar la informació científica.
7. La cultura és vulnerable a la crisi econòmica i, ara, a la crisi sanitària, ja que amb el confinament molts centres i activitats culturals en van cessar les funcions. Gràcies al desenvolupament tecnològic, els mitjans han facilitat l'accés a contingut culturals, i s'haurien de mantenir.
8. Hi ha hagut col·lectius minoritaris i menys afavorits que han estat menys representats pels mitjans, ja que el tractament mediàtic ha estat molt desigual i distant i davant aquesta situació les xarxes socials han acabat sent una alternativa per informar-se i donar-se suport.
9. Els mitjans de comunicació tradicionals van veure la necessitat d'acostar-se millor a aquests col·lectius i van decidir que era convenient informar d'una manera més amena, interactuar-hi i animar-los amb missatges i continguts esperançadors. Alguns fins i tot van prendre la iniciativa de proporcionar contingut educatiu virtual en obert per reduir la bretxa digital a llarg termini.
10. Els mitjans de comunicació han de ser una eina al servei de la població, per informar amb professionalitat sobre temes complexos evitant qualsevol mena d'«infodèmia». També tenen l'obligació d'informar des del respecte i la sensibilitat necessària per no ofendre ni excloure determinats sectors de la societat, més aviat els han d'ajudar a no quedar-se enrere, especialment en temps de crisi.