BibliotequesUVUniversitat de València Logo del portal

  • Fotografía sala lectura biblioteca
  • Libro Báguena

    06/09/23

    El Servei de Publicacions de la UV acaba de traure el llibre Pensar la medicina amb la història. Homenatge a la professora María José Báguena Cervellera, editat per Carmel Ferragud i José Ramón Bertomeu

     

    Setze investigadores i investigadors, molts membres de l'Institut Interuniversitari López Piñero, han col·laborat en aquest volum que ret homenatge a la professora María José Báguena, que fou membre de l'Institut des de la seua fundació, així com docent del Departament d'Història de la Ciència i Documentació durant molts anys. El llibre recull els canvis que la història de la medicina ha experimentat durant les darreres dècades. Se n’han ampliat els temes, els personatges i els espais. S’hi han introduït noves fonts, ha augmentat el nombre de professionals i també se n’han ampliat els itineraris formatius, tant des de l’àrea de la biomedicina com de la història, l’antropologia o la sociologia. Finalment, i en part com a resultat d’aquests canvis, n’han sorgit nous públics lectors, des de personal sanitari i estudiants de medicina fins a associacions de pacients, grups d’activistes o ciutadania en general.

     

    La professora María José Báguena Cervellera (1956-2021) ha estat testimoni i protagonista destacada de tots aquests canvis al llarg dels més de quaranta anys de dedicació plena a la història de la medicina. Els seus treballs han girat al voltant de temes com la història de les malalties, les epidèmies, les vacunes, la higiene o la medicina valenciana, entre molts altres. Aquestes qüestions poden rastrejar-se en els capítols d’aquest llibre col·lectiu que és la continuació d’un llarg diàleg entre els autors i les autores amb la professora Báguena.

     

    El llibre ofereix així un panorama de les noves tendències en història de la medicina, les quals María José Báguena va contribuir a potenciar amb una gran quantitat de publicacions acadèmiques, tesis dirigides i múltiples activitats docents i divulgatives. Les autores i els autors d’aquests capítols mostrem així el nostre reconeixement i estima a la nostra difunta companya a través de petites mostres de les nostres investigacions més recents. Els capítols dialoguen amb la tradició historicomèdica valenciana que la professora Báguena va conrear amb la doble perspectiva procedent del seu íntim coneixement de les tècniques tradicionals i l’assimilació creativa de noves corrents historiogràfiques. A més d’un petit homenatge pòstum, aquest llibre és també una introducció a les diverses formes de pensar i escriure la història de la medicina durant les primeres dècades del segle XXI.

     

    Sumari en Dialnet

     

    Més detalls: <https://puv.uv.es/pensar-la-medicina-amb-la-historia.html>

     

  • Icono

    27/07/23

    Horari d'agost

     

    •    Sala d'investigadors i serveis assistits pel personal (préstec, consulta en sala, etc.): 

    De  l’1 al 4 i del 28 al 31 d’agost:  

    8:30 a 14:30 h.

     

    El 31 de juliol i l’1 de setembre la sala romandrà tancada per la vesprada. 

     

    •    Sala d’estudi:

    De  l’1 al 4 i del 28 al 31 d’agost:  

    8:00 a 20:00 h.

     

    També podeu veure els Horaris d'estiu a la resta de biblioteques.

  • Triaga

    27/07/23

    NOVA ENTRADA DE “SABERS EN ACCIÓ”: "La triaga, la reina de les medicines" de Carmel Ferragud (IILP-UV)

    Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/. 

    Categoria "El medicament en el galenisme mèdic"

     

    El remei medicamentós més popular en la història d’Occident, abans de la indústria farmacèutica.

     

    La triaga ha estat sens dubte el medicament més popular i utilitzat al llarg de més temps en la història d’Occident, des del segle I a l’albada del XX. Si bé en l’època hel·lenística existiren nombrosos compostos anomenats “triagues”, antídots que eren eficaços contra les picadures i mossegades de diversos animals, s’atribueix a Andròmac, metge de l’emperador Neró (54-68), la creació de la “gran triaga”. Aquesta estava composta a partir dels ingredients anteriors coneguts, vora vuitanta, i la suma de la carn d’escurçó, aportació original del metge imperial, preparada en forma de trociscs.

     

    Galè de Pèrgam (129-207), referent clau de la medicina occidental, va ser un gran entusiasta de la triaga, a la qual dedicà dos tractats. Aquests texts foren transmesos al món bizantí, siríac i àrab a través de traduccions diverses, la major part de les quals s’han perdut. Sens dubte, devem a aquesta darrera tradició àrab la seua aportació més rica, variada i complexa, ja que hi sumaren la reflexió teòrica i la seua experiència per aportar noves receptes atenent als beneficis i riscos del seu ús ocasional o regular, els ingredients a emprar o els principis que fonamentaven la seua eficàcia. Per al món islàmic, la triaga esdevingué una panacea inaccessible i cara, ja que molts dels ingredients havien d’arribar de molt lluny; fou més aviat consumida pels reis, com ho havia estat pels emperadors en l’antiguitat. No tenim notícies de la triaga durant l’alta edat mitjana a l’Occident llatí i caldrà esperar al segle XI per tal que ocupe un lloc rellevant dins l’arsenal terapèutic i la reflexió teòrica dels metges. Gràcies a les traduccions de l’àrab al llatí i a la intensificació del comerç de les repúbliques italianes amb Orient serà possible l’accés al remei.

     

    Per a continuar llegint:

    https://sabersenaccio.iec.cat/la-triaga-la-reina-de-les-medicines/

 
SegüentAnterior